Augmenten les acusacions de neteja ètnica al Sudan: “Els supervivents parlen d’assassinats massius, tortura i segrestos”

“Durant 18 mesos van bloquejar tots els accessos a la ciutat i van tallar els serveis bàsics. Ni aigua, ni menjar, ni medicaments, no van deixar entrar res”, explica a aquest diari Mohamed Hassan, portaveu de la Xarxa de Metges del Sudan. “Van bombardejar hospitals amb drons i artilleria, camps de desplaçats i mesquites. Fins al 26 d’octubre, quan van prendre la ciutat i van començar les atrocitats”, afegeix per telèfon.

El Fasher era l’última capital de Darfur sota control de les forces de l’exèrcit sudanès del general Abdel Fatah Burhan. Una plaça estratègica vital per les seves connexions logístiques amb la capital, Khartum, i la resta de la regió. També era una ciutat multiètnica, en un conflicte iniciat l’abril del 2023 com una lluita pel poder entre militars, però amb clars components ètnics. La majoria dels seus 260.000 habitants, segons estimacions de l’agost, pertanyen a tribus africanes no àrabs. Els conquistadors, les milícies paramilitars de les Forces de Suport Ràpid (RSF) de Mohamed Hamdan Dagalo, conegut com Hemedti, tenen un llarg historial de violència ètnica.

“Són les mateixes forces que van perpetrar el genocidi de Darfur fa 20 anys. No són els successors dels 'Janjaweed', són els mateixos 'Janjaweed'”, afirma Hassan, referint-se a les milícies àrabs que van sembrar el terror amb el suport de l’expresident Omar al-Baixir, avui perseguit per la justícia internacional.

Des de l’entrada dels paramilitars d’Hemedti a El Fasher, les proves d’atrocitats s’acumulen. Algunes han estat enregistrades pels propis membres de les RSF com a trofeus de guerra i difoses a les xarxes socials. En un dels vídeos, recollit per 'Sudan War Monitor', es veuen homes armats amb uniformes militars revisant una fossa comuna plena de cadàvers i rematant els que encara són vius. En un altre, un paramilitar bromeja amb dos homes agenollats, els pregunta si saben qui és, i quan responen, els dispara a boca de canó.

Fugida d’El Fasher

“Els pacients que arriben als nostres punts d’atenció ens parlen d’assassinats massius, tortura i segrestos a canvi de diners, atrocitats motivades per qüestions ètniques”, assegura Natalia Romero, portaveu de Metges Sense Fronteres (MSF) al Sudan. L’organització gestiona un hospital a Tawila, on ha instal·lat també un punt mèdic per atendre els desplaçats, a uns 60 km d’El Fasher, convertida ara en refugi principal dels que aconsegueixen fugir.

“És molt difícil sortir d’El Fasher. El preu que pagues és la teva vida”, confirma Myriam Laroussi, coordinadora d’emergències de MSF. “Els desplaçats ens expliquen que molts són tirotejats, torturats o segrestats pel camí. Les lesions que veiem a Tawila coincideixen amb aquests relats: ferides de bala, fractures i lesions per pallisses i tortura”, afegeix.

Les Forces de Suport Ràpid també han anat casa per casa, i alguns dels seus membres han confirmat a Sudan War Monitor que la caça contra certs grups ètnics es va planificar prèviament. L’organització calcula que unes 7.000 persones haurien estat assassinades des de la presa de la ciutat.

Antecedents a Darfur Occidental

Conclusions semblants a les del Laboratori d’Investigació Humanitària de la Universitat de Yale, que basa els seus informes en imatges per satèl·lit, anàlisi de vídeos i testimonis sobre el terreny. “Sembla existir un procés sistemàtic i intencionat de neteja ètnica de les comunitats indígenes no àrabs Fur, Zaghawa i Berti”, va afirmar aquesta setmana.

Aquests mateixos paramilitars, segons diverses fonts finançats i armats pels Emirats Àrabs Units, ja van ser acusats d’haver matat 15.000 civils de minories no àrabs a Geneina, capital de Darfur Occidental, des de l’inici de la guerra. Els Estats Units van descriure aquells fets com un “genocidi”.

Notícies relacionades

Polònia impulsa un programa d’instrucció universal per a la guerra

França inspecciona a París tots els paquets de Shein

De moment, però, no es veu el final dels horrors al Sudan. La diplomàcia internacional s’ha reactivat i aquesta setmana les RSF d’Hemedti han anunciat la seva disposició a acceptar una treva humanitària, però fins ara l’exèrcit de Burhan —recolzat per Egipte, Turquia i l’Iran— no ha respost a l’oferta i també és acusat de crims de guerra.

Burhan manté que només acceptarà una treva si les RSF es retiren dels territoris conquerits i entreguen les armes. El resultat és una partició de facto del país, amb l’oest del Sudan sota control de les RSF i la resta sota domini de l’exèrcit. Mentrestant, milions de persones afronten un escenari de fam extrema, desplaçament massiu i atrocitats quotidianes que segueixen sense provocar una resposta ferma de la comunitat internacional.