Els científics que van demanar una auditoria sobre la gestió de la Covid la reclamen amb urgència i despolititzada

Dues desenes de científics espanyols van revolucionar per unes hores l’apaivagat flux informatiu entorn de la Covid-19 de principis d’agost reclamant una avaluació independent de la gestió per part del Govern central i els executius autonòmics a la recerca d’una explicació de l’elevada mortalitat. La idea era protegir el país per a una altra pandèmia, però, passat l’enrenou, es va fer el silenci. Ara reprenen la seva petició amb una segona missiva a la prestigiosa publicació ‘The Lancet Public Health’ i hi posen data: ara. Això sí, saben que només si està despolititzada i té un gran suport social pot funcionar.

«Ens mereixem que una cosa que pot ser útil no es converteixi en una arma llancívola», apunta a EL PERIÓDICO Alberto García-Basteiro.  És un dels impulsors i apunta que les dues grans cartes perquè això no passi són que ha de tenir «una mirada al futur, per a altres onades o epidèmies» i que, segons apunta la mateixa carta, l’enfocament ha «d’evitar l’acusació i centrar-se a donar recomanacions que puguin millorar la situació sense afegir-hi culpa». Assegura que creuen que és «factible», tot i que al cap de poca estona admet que poden pecar «d’optimistes».

Ha de ser ara

El que tenen clar és que no pot esperar. «És urgent per guiar la política de salut pública i contribuir a superar la pandèmia», apressa la missiva. «Ha de començar immediatament», insisteix. La raó per no esperar és clara. «Com abans la fem abans hi podrem posar solucions. Segur que els canvis estructurals no es poden fer en mesos però n’hi ha d’altres que sí», apunta aquest científic.

García-Basteiro no veu problema en què es faci enmig d’aquesta segona onada ni encara que, com recull la carta, una altra vegada Espanya tingui «unes de les pitjors dades d’Europa». «No ens podem excusar que sempre estem molt ocupats, però això no ho ha de fer Salvador Illa o Fernando Simón, és compatible continuar amb la gestió», assenyala. I apunta que l’OMS  s’ha compromès a avaluar-se, el mateix que països com Suècia. L’estat australià de Victòria ja ho ha fet. «Segur que tots ells també estan ocupats», assegura.

Els suggeriments

Insisteix García-Basteiro que el que fan són suggeriments perquè l’auditoria funcioni i poder «identificar les fragilitats del sistema nacional de salut, del model de gestió o de comunicació ens els actors».

La principal és que es faci de manera immediata i la segona que no es polititzi, però hi ha més. «El tercer requeriment és un ferm compromís del Govern central i dels governs autonòmics per escoltar les recomanacions que siguin proposades en l’avaluació i actuar en conseqüència», reclama la carta. Acceptar el resultat i actuar en conseqüència.

Notícies relacionades

Una vintena de científics reclamen una auditoria sobre la gestió del coronavirus a Espanya

El projecte d'una vacuna casolana contra la Covid-19 crea enrenou entre els científics

Perquè això sigui factible insisteixen en la imprescindible «independència dels membres del comitè d’avaluació», però fins i tot també dels qui els escullin. «Els que seleccionin els membres de l’equip avaluador i els mateixos membres dels equips han de ser independents dels governs, no haver treballat en el Govern i no tenir competència d’interessos», resumeix.

Mires àmplies

La nacionalitat no ha de ser un obstacle i hi ha d’haver equilibri de gènere, però també amplitud disciplinària. «L’avaluació ha de tenir unes mires àmplies analitzant la salut, l’economia i els efectes socials amb aportacions dels governs centrals i autonòmics, atesos els alts nivells de descentralització de competències», recorden. Que s’avaluï tothom hauria d’ajudar que tots acceptin ser auditats.