31 d’oct 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA

Beatriz Bonete: «Que un desconegut et digui guapa és masclisme»

La sociòloga assegura que el feminisme travessa un bon moment, però recorda que les dones són «susceptibles de patir violència a qualsevol edat i en qualsevol moment»

Olga Pereda

Beatriz Bonete: «Que un desconegut et digui guapa és masclisme»

DAVID CASTRO

Sociòloga experta en agressions a dones, Beatriz Bonete anima joves i adultes –també els homes– a continuar reivindicat el feminisme en la seva vida diària. No s’ha de viure amb por, però tampoc abaixar la guàrdia.

Una de cada dues dones residents a Espanya han patit algun tipus de violència, des de mirades lascives fins a violacions. És una dada demolidora.
És un cop de realitat necessari. El moviment feminista passa ara per un bon moment, però això ens recorda que la meitat de la població, és a dir, les dones, som susceptibles de patir violència a qualsevol edat i en qualsevol moment només pel fet de ser dones.  Hi ha d’haver polítiques efectives per erradicar la violència que patim. A més, les dades de l’enquesta reflecteixen només les dones que s’han atrevit a explicar el que els ha passat. Moltes d’altres callen i no apareixen a cap estadística.

Dimecres, una diputada de Vox li va preguntar a Irene Montero per a què servia el Ministeri d’Igualtat. ¿Què en pensa, d’aquesta pregunta?
És una pregunta que, a hores d’ara, demostra bastant desconeixement del que està passant en la vida real, tant a escala nacional com internacional. Aquesta diputada hauria de saber que es tracta d’un ministeri que ha d’existir sí o sí a qualsevol Govern progressista i d’esquerres. Una altra cosa és que ells el treguin si arriben al poder.

Imagini que una jove entra en un taxi i el taxista, a qui no coneix, li pregunta: «¿On anem, guapa?» ¿És masclisme?
Per a mi sí que ho és. És un desconegut. És una situació que genera desconfiança. Les dones naixem amb un sisè sentit que fa que ens posem en alerta en moltes situacions. Si entro en un taxi, que és un espai tancat, no tinc totes les garanties i encenc les alertes.

¿Quan hi haurà igualtat real? ¿Quan serem ciutadanes de primera?
Ja ho som. Ens ho hem guanyat. Ho fem cada dia treballant, conciliant... Una altra cosa és quan arribarà el reconeixement d’aquesta ciutadania plena. Aquí serà quan arribem a la igualtat d’oportunitats, quan no passem per cap situació en què ens sentim insegures o passem por o patim violència.

La Fiscalia de Menors i l’Ertzaintza investiguen una presumpta agressió sexual múltiple a una noia de 17 anys, que va tenir lloc fa un mes a Vitòria. Els presumptes atacants eren set. Tots menors d’edat. Dos d’ells ni tan sols arriben als 14 anys.
Avui es pot recórrer a qualsevol tipus de pornografia que inclou vexacions a dones. Això explica que hi hagi nois que facin això. Tu fas alguna cosa en grup quan et vols divertir.

«Trenquem mites: els agressors l’únic que tenen en comú és que són homes»

Però aquests nois tenen una família, que és responsable de la seva educació.
Sí, i què. Potser fins i tot treuen bones notes. Trenquem mites: els agressors l’únic que tenen en comú és que són homes. N’hi ha de diferent nacionalitat, nivell educatiu i socioeconòmic. Qualsevol home pot exercir violència. Tenen assumit que per ser home gaudeixen d’un privilegi. Són educats en la pornografia i pensen que tenen dret a utilitzar el cos de les dones per diversió.

No es pot abaixar la guàrdia.
No, però això no significa que s’hagi de viure amb por. Hem de continuar lluitant pels drets i pels espais propis. Però també ens han d’educar en com identificar moments en què has d’encendre l’alerta.

Això no significa que les dones s’hagin de censurar i deixar de posar-se una samarreta amb escot, ¿no? Cada una es vesteix com es vegi més guapa.
Et pots posar el que vulguis, sempre que estiguis còmoda. El criteri no és estar més o menys guapa, sinó més o menys còmoda.