La Generalitat rebutja els treballadors socials per fer rastrejos del coronavirus entre persones vulnerables

Ho va admetre la setmana passada el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimón, i ho van corroborar a aquest diari entitats i treballadors socials dels centres ambulatoris: les llars més vulnerables defugen el radar sanitari del coronavirus. Els motius són múltiples però s’expliquen principalment per la precarietat laboral i la pobresa. Molts temen perdre la seva feina, una gran majoria no tenen accés a la baixa laboral ni altres prestacions socials, i d’altres saben que també s’arrisquen a perdre la vivenda, en cas que la comparteixin amb altres en la seva mateixa situació d’exclusió social. «A nivell sanitari i hospitalari la pandèmia pot estar més o menys controlada a Catalunya; el problema el tenim al carrer, en l’atenció primària i en l’impacte del coronavirus en la població més vulnerable que ni tingui manera d’aïllar-se i que difícilment pugui complir amb les mesures sanitàries», assevera Peña. «Hi ha gent que sap que es pot morir de gana abans que del coronavirus», afegeix la degana. 

És per això que, des de la comissió de Salut Comunitària de l’escola, integrada majorment per treballadors socials de CAP i hospitals, fa diverses setmanes que insisteixen que alguns dels rastrejos no es poden fer per via telefònica. «S’ha de trepitjar el carrer més que mai, s’ha de guanyar el vincle amb les famílies, oferir-los ajuts, alternatius... en definitiva, plantejar la salut des de la intervenció multifactorial i comunitària. Hauria de ser una prioritat en aquesta emergència i no ho està sent», es queixa Peña.

Ja fa vuit anys que el Col·legi de Treball Social té un conveni amb el Procicat (Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya) per activar un grup de professionals del treball social en cas d’emergències. Aquests professionals es van activar durant els atemptats del 17-A, o durant la primera onada de la pandèmia per atendre en el 061 i el 112 persones angoixades i per entregar menjar a domicili a persones dependents, entre altres serveis. «Al juliol ens vam oferir al Procicat i a Salut Pública per treballar en els rastrejos. Podem utilitzar la nostra experiència per arribar als casos més vulnerables que defugen el control sanitari. Ja ho han fet a Astúries, Galícia, l’Aragó o el País Valencià. Aquí, en canvi, el Govern ni ha respost a la nostra proposta», lamenta Peña.

Fonts de la direcció general de Protecció Civil, que depèn de la Conselleria d’Interior, asseguren que «reben peticions diàriament», i assenyalen Salut com els responsables de decidir com es contracta els professionals encarregats dels rastrejos. La Conselleria de Salut, per la seva banda, reconeix que arribar a l’estrat social més baix és ara prioritari, però al·lega desconèixer aquesta proposta. «Qualsevol ajuda és benvinguda. En el cribratge ens estan ajudant els ajuntaments i els líders de les comunitats veïnals i també s’ha de comptar amb la figura dels mediadors interculturals, dels quals hem augmentat la plantilla», es defensen fonts del departament de Vergés. 

En aquests moments, segons afirmen fonts de Salut, a Catalunya treballen 1.400 rastrejadors per al control de la pandèmia del coronavirus. Lluny hi ha els 214 que van quantificar a finals de juliol, i prop dels 1.500 promesos llavors. L’opac sistema de rastreig català porta crítiques tant per insuficient com per la gestió externalitzada que es va adjudicar a l’empresa Ferrovial, que s’encarrega de fer el seguiment telefònic a les famílies. «¿Què podran fer aquesta gent, quan ens trobem amb famílies que viuen 18 persones en un pis i que continuen fent vida normal?», es pregunta Peña.

Barcelona, en solitari amb el cribratge social

Durant la primera onada de la pandèmia, la ciutat de Barcelona va ser l’única zona sanitària que va activar Hotels Salut per als més vulnerables. És a dir, que aquelles persones asimptomàtiques o lleus que no tenien un lloc segur per confinar-se van ser derivades a serveis residencials pagats per l’ajuntament després de passar un cribratge social que feia o el mateix hospital o els treballadors socials de cada CAP.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

A Barcelona, a part dels dos dispositius de la Fira, es van crear cinc equipaments més per a persones que vivien en espais insegurs: ja fos al carrer, en naus abandonades, en solars o en pisos pastera. Uns recursos, els extraordinaris per la pandèmia, que ja han costat nou milions d’euros a les arques municipals. «És un clar exemple que estem assumint aquesta funció en solitari», reblen fonts de l’Ajuntament de Barcelona, que asseguren que a la resta de Catalunya les places per a aquests casos són 120. Alguns, de recursos ja existents. 

No obstant, el model de Barcelona s’ha anat ampliant a altres zones. Un exemple va ser el cas de Lleida, on, després del rebrot viscut al juny i al juliol, Salut es va veure obligada a habilitar diverses places d’hotels i albergs de la ciutat i voltants per confinar temporers sense llar asimptomàtics, sospitosos o positius. «Ara s’està començant a aplicar aquest mateix protocol a les zones sanitàries de Metronord i Metrosud, però falten molts barris i ciutats amb problemàtica social on no hi ha alternatives», insisteix Peña.