El nou coronavirus fa entre 70 i 40 anys que viu en els ratpenats

Una anàlisi genealògica portada a terme per un equip internacional d’investigadors ha alertat que el nou coronavirus porta entre 70 i 40 anys en els ratpenats i que «el més probable» és que hagi saltat directament a les persones.

Una versió prèvia de l’article ja es va difondre a finals de març en el reposador de ‘preprints’ ‘BiorXiv’ i ara l’estudi, una vegada revisat, s’ha publicat a la revista Nature Microbiology. Els resultats, recollits per la plataforma Sinc, determinen que el llinatge dels dos coronavirus es va separar fa entre 40 i 70 anys. Això significa, com recull Europa Press, que fa moltes dècades que el nou coronavirus circula entre els ratpenats i no s’havia detectat.

«Això es veu clarament als nostres anàlisis. En aquell temps es poden haver diferenciat més llinatges amb els trets adequats per infectar els humans. Aquest llarg període de divergència suggereix que hi ha llinatges vírics en ratpenats amb potencial zoonòtic que no han sigut mostrejats», han dit els investigadors.

Material genètic intercanviable

A més, són virus amb una alta capacitat d’intercanviar material genètic entre si, cosa que implica, segons els autors, que serà «difícil» identificar virus amb el potencial de causar brots importants en humans abans que emergeixin. Per això han destacat la necessitat de disposar d’un sistema de vigilància de malalties humanes en temps real que «ràpidament» pugui identificar i classificar patògens.

La nova anàlisi no dona suport a la hipòtesi, tot i que tampoc la descarta, que el pangolí fos un pas intermedi en el salt de ratpenats i humans. Tampoc les serps. «L’evidència actual és consistent que l’evolució del virus en ratpenats hagi donat lloc a variants capaces de replicar-se en el tracte respiratori superior tant de l’humà com del pangolí», han comentat els autors.

Unint aquests nous resultats al ja conegut, el primer signant d’aquest treball i investigador de la Universitat de l’Estat de Pennsilvània (Estats Units), Maciej F. Boni, ha explicat que l’escenari «més probable» és el d’un virus d’una població de ratpenats de la província de Yunnan, al sud-est de la Xina, d’on procedeixen els virus amb parentiu més pròxim al nou coronavirus, que salta directament a humans.

Descartat l’origen artificial del virus

Molts experts ja han descartat l’origen artificial del virus mitjançant manipulació genètica, ja que una operació com aquesta deixaria empremtes inequívoques en el genoma però no són al nou coronavirus. De fet, l’expert considera «improbable» també la hipòtesi de la fuga d’un laboratori. «Si el virus s’hagués escapat d’un entorn de laboratori, els primers individus afectats haurien sigut els treballadors del centre i les seves famílies. No vam veure això en els 44 casos originals de finals de desembre del 2019», ha argumentat.

Sobre quan es va produir el salt als humans, Boni remet a altres anàlisis de genomes virals ja publicats per altres investigadors que indiquen el novembre del 2019 com a data més probable. És un element més a favor que, segons el seu parer, «va ser un error» la detecció del virus en mostres d’aigües fecals de Barcelona al març del 2019.

Tres tècniques

Per dibuixar l’arbre genealògic evitant aquest obstacle, els investigadors van utilitzar tres tècniques diferents a fi d’identificar parts del genoma del virus que s’han mantingut estables, sense patir intercanvis genètics.

Després de comparar genomes de virus del mateix subgènere (SARS-CoV) que el nou coronavirus, les tres tècniques indiquen que comparteix un llinatge ancestral amb el seu parent conegut més pròxim, catalogat com RaTG13. Cada tècnica dona una data probable per a la separació: 1948, 1969 i 1982. D’aquí neix la conclusió que deu fer dècades que el nou coronavirus evoluciona en ratpenats.

Notícies relacionades

La dana deixa inundacions generalitzades a Aragó i obliga a mobilitzar l’UME

La prohibició no es compleix: plàstics d’un sol ús vetats per Europa continuen en el mercat

Els investigadors també van examinar l’origen de la proteïna RBD, que és la que obre la porta de les cèl·lules humanes a l’encaixar amb el seu receptor, la proteïna ACE2. Ja s’havia vist que RBD és genèticament més semblant a la de virus que infecta el pangolí que a d’altres del virus de ratpenats RaTG13, per això se sospita del pangolí com a hoste intermedi.

Finalment, els investigadors han conclòs que el nou coronavirus, RaTG13 i altres virus del pangolí, comparteixen un llinatge víric ancestral (un antic antecessor comú), no que el SARS-CoV-2 hagi evolucionat també en el pangolí.