La llei de memòria democràtica permetrà il·legalitzar associacions franquistes

La nova llei de memòria democràtica, en l’avantprojecte de la qual treballa el Govern, permetrà il·legalitzar aquelles associacions i fundacions franquistes «que públicament incitin, directament o indirectament, a l’odi o la violència contra les víctimes de la guerra civil espanyola i el franquisme per la seva condició».

Ho ha confirmat l’Executiu en resposta a una pregunta del senador de Compromís Carles Mulet, en què explica que l’avantprojecte d’aquesta normativa preveu incloure dues modificacions normatives que donaran cobertura legal a la il·legalització d’aquestes entitats que ataquin les víctimes del franquisme.

En concret, es tracta de la llei orgànica del dret d’associació i de la llei de fundacions, totes dues del 2002, que es vol reformar «per tal de declarar il·legals» aquelles fundacions i associacions que incitin a la violència contra les víctimes de la guerra civil.

Mulet havia insistit a demanar informació a l’Executiu sobre els seus plans per «declarar il·legal el franquisme», a l’entendre que no se li havia respost quan havia plantejat aquesta qüestió dins d’una bateria de preguntes relatives al cost del dispositiu de l’exhumació del dictador Francisco Franco de la basílica del Valle de los Caídos.

Fundació Francisco Franco

La il·legalització d’entitats relacionades amb el franquisme, entre aquestes la Fundació Nacional Francisco Franco, constitueix una demanda reiterada d’aquest parlamentari, que fa anys que reclama el Govern que actuï al respecte mitjançant tota mena d’iniciatives parlamentàries.

Ara, l’Executiu està treballant en la modificació de la llei de memòria històrica del 2007 a través d’aquesta nova llei de memòria democràtica, amb què pretén endinsar-se en diversos aspectes en favor de la «reparació moral» i la «recuperació de la memòria personal i familiar» dels represaliats del franquisme.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

A finals de juny, la vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, va anunciar que es pretenia donar llum verda al projecte de llei que recull aquesta reforma abans del mes d’agost.

Entre les novetats figura un pla d’exhumacions de víctimes, l’habilitació d’un registre de l’ADN i la implantació de fórmules per restituir els qui van ser jutjats sense garanties durant la dictadura.