Adeu a la dama del cine francès

A Nathalie Baye, actriu elegant, sempre continguda i amb un punt de discreció en tots els sentits, que va morir ahir als 77 anys, se la pot recordar per molts papers a les ordres dels directors francesos més importants. També per la seva relació amb l’estrella musical Johnny Halliday, amb qui va estar casada quatre anys, de 1982 a 1986, i amb qui va tenir la seva única filla, Laura Smet, una presència tan magnètica com la de la seva mare i del seu pare (una combinació física gairebé perfecta de tots dos), nascuda el 1983 i amb una trajectòria com a actriu tan discreta, també en el bon sentit de la paraula, com la de la seva mare, a les ordres de Philippe Garrel, Claude Chabrol, Mia Hansen-Love i Xavier Beauvois.

Amb aquest últim Baye hi va fer una de les seves millors interpretacions en el cine recent en el film Les guardianes (2017), un drama sobre les dificultats a què es van enfrontar les dones de comunitats rurals durant la Primera Guerra Mundial en el qual va coincidir en el repartiment amb la seva filla. Amb Hallyday –parella singular: la calma i la fúria– només hi va treballar en cine una vegada, a Detective (1985), de Jean-Luc Godard. A les ordres de Beauvois va fer un altre dels seus millors treballs, el de la policia que supera una addicció a l’alcohol i agafa afecte al seu jove company d’El pequeño teniente (2005), un treball pel qual l’actriu va rebre un dels seus quatre premis César. Els va aconseguir per dues interpretacions de repartiment i un altre de protagonista a El membrillo (1982). El relat policíac li va anar bé quasi sempre: en aquest darrer film va encarnar una prostituta manipulada per la policia per contactar amb un nou detalor.

Cineastes europeus

Va treballar amb pràcticament tots els cineastes francesos o europeus importants des que va debutar a principis dels 70: Maurice Pialat, Alain Cavalier, Marco Ferreri, Claude Goretta, Godard, Beauvois, Bertrand Tavernier, Robert Enrico, Bertrand Blier, Nicole Garcia, Noémie Lvovsky, Claude Berri, Claude Chabrol, Tonie Marshall o Guillaume Canet. La curiositat que tenia la va portar a col·laborar igualment amb autors asiàtics com Tsai Ming-liang a Visage ( 2009), en què va coincidir amb el passat i el present del cine francès: Jeanne Moreau, Fanny Ardant, Jean-Pierre Léaud, Laetitia Casta i Mathieu Amalric. També va participar en dues produccions nord-americanes: Ombres de dubte (1993), un telefilm que tractava de manera incipient el tema de la sida i en el qual va coincidir amb Richard Gere, Matthew Modine, Alan Alda, Anjelica Huston, Ian McKellen i Steve Martin; i Atrápame si puedes (2002), un film de Steven Spielberg en el qual Baye va donar vida a la mare d’un falsificador encarnat per Leonardo DiCaprio.

Notícies relacionades

Deu llibres i còmics que són o seran sèries

Fotògraf de concerts, una feina ingrata

Sempre serà recordada especialment pels treballs que va fer amb François Truffaut. Primer va assumir el paper de script en la recreació d’un rodatge de La nit americana (1973). Després va ser una de les moltes dones de les quals s’enamorava el protagonista de L’home a qui agradaven les dones (1977). Finalment, va contribuir amb una de les seves millors interpretacions a L’habitació verda (1978), una bonica reflexió al voltant de la fascinació per la mort a partir d’un relat de Henry James.

A més dels quatre César, Baye va obtenir el premi a la millor interpretació femenina al festival de Venècia per Una relación privada (1999), en la qual mantenia una complexa relació sexual amb Sergi López, i també la Concha de Plata a la millor actriu a Sant Sebastià per Mi hijo (2006), en què interpretava el paper d’una mare obsessivament sobreprotectora.