Els autors, a punt per a Sant Jordi

No hi són tots els que són, perquè hi ha netes acabades de néixer per atendre, lesions per tractar i altres compromisos professionals per complir, però els que hi són componen una alineació pràcticament imbatible. A saber: la guanyadora de l’últim premi Ramon Llull, un exeditor sense pèls a la llengua, una eminència del periodisme gastronòmic, una reina del crit que es prepara per conquerir els Estats Units i un autor que, literalment, val per tres. Cinc firmes d’EL PERIÓDICO amb novetat a Sant Jordi reunides al pati del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) sota l’atenta mirada no de sant Jordi, sinó de l’arcàngel sant Miquel, immortalitzat aquí en plena estocada, val més això que res, al drac. ¿Què pensaria Eduardo Mendoza de tot això?

Davant la càmera del company Jordi Cotrina, no obstant, els dubtes són altres. ¿Asseguts o dempeus? ¿Amb llibre o sense? "Soc periodista, sé com es fa", dirigeix Enrique Murillo, un prodigi de puntualitat i una autèntica molèstia per a la indústria editorial, com reconeix, orgullós, mentre espera la resta. I és clar: en les seves memòries Personaje secundario. La oscura trastienda de la edición, el traductor i editor a Planeta, Alfaguara i Anagrama aireja amb noms, cognoms i tota mena de detalls pràctiques més que discutibles relatives a pagaments de drets d’autor, descontrol de les tirades i tota mena de martingales econòmiques. "També vaig escriure a Abril un article sobre el tema dirigit al ministre Urtasun, però ni cas", recorda.

Tapes i tavernes

Seguim. Arriben Pau Arenós i Miqui Otero i en qüestió de segons, gairebé en el que tarda a desaparèixer l’escuma d’una canya, ja estan parlant de tapes, tavernes de pega de l’upper Diagonal i la nounada Casa Sidral, on a Otero li deixen posar discos de tant en tant. ¿Sant Jordi? Bé, gràcies. "Amb esportivitat. A veure", sospira Arenós, de rigorosa estrena amb aquest Bocabulario que el tindrà entretingut des de bon matí i que el deixarà qui sap si zombi, última entrada del personalíssim diccionari gastronòmic del responsable de Cata Mayor.

A Otero, dèiem, li ha tocat multiplicar-se per tres, però el dia D compareixerà ben flanquejat per Jordi Puntí, un dels col·laboradors d’EL PERIÓDICO que no van poder acudir a la cita per motius logístics, i Irene Pujadas. Junts acaben de publicar el llibre de relats Sembla mentida i com a trident passejaran per Barcelona concentrant forces únicament en un parell de punts de firmes. Al ser tres, explica l’autor d’Orquesta, han demanat que no els maregin massa, així que estaran dues hores a La Central i dues més a la parada de Quaderns Crema. Millor per a ells i molt més fàcil per a aquest amic que cada any el sorprèn amb un plat de pernil o unes quantes gambes, avituallament prèmium per a escriptors en plena feina.

Notícies relacionades

Deu llibres i còmics que són o seran sèries

Fotògraf de concerts, una feina ingrata

"És que no es pot no estar a favor de Sant Jordi", irromp la periodista i crítica de cine Desirée de Fez, ferma defensora d’una festa en què ja va debutar amb Reina del grito i a la qual ara torna, sospita que amb una mica més de feina, amb la novel·la No la dejes sola. Es tracta, alguna cosa deuen haver llegit, d’un fenomenal fenomen de terror domèstic i malson al centre comercial la traducció a l’anglès del qual es va vendre per sis xifres abans fins i tot que Blackie Books la publiqués a Espanya. Serà, en qualsevol cas, el seu primer Sant Jordi normal, ja que la seva estrena va arribar la primavera postpandèmica del 2021, annus horribilis de mascaretes i zones perimetrades.

També repeteix Agnès Marquès, l’última a aparèixer i qui, per alguna cosa és periodista a més d’escriptora, titula el que vindrà. "És una conquesta que gent que llegeix compri un llibre", assegura. Guanyadora de l’últim premi Ramon Llull amb La segona vida de Ginebra Vern, Marquès recorda que el 2022, quan va publicar Ningú sap que soc aquí, hi va haver moments en què el títol de la novel·la va ser descripció gràfica i va estar de braços plegats mentre a un influencer de salut mental que firmava al seu costat se li multiplicaven les peticions. Res a veure, segur, amb el que passi aquest 23 d’abril, Diada a la qual arriba com una de les favorites per fer podi gràcies a un llibre que fa gairebé dos mesos que està entre els deu més venuts en català. Si està nerviosa, no se li nota massa. "Fa un mes que estic pràcticament sense parar per casa", reconeix.