04 d’ag 2020

Anar al contingut

crisi sanitària

Lleida, indignada: «Això no és seriós»

Els comerciants del Segrià se senten desemparats per les ordres «improvisades» de les administracions

Puja l'edat dels malalts a l'uci i els sanitaris, faltats de personal, demanen «responsabilitat»

Elisenda Colell

Lleida, indignada: «Això no és seriós»

Jordi V Pou

«Això no és seriós», resumeixen molts veïns del Segrià, al despropòsit que està vivint la comarca. Els veïns dels pobles més afectats per l’expansió del virus a Ponent responen amb indignació, i atipament, a la clatellada judicial dels plans «improvisats» de la Generalitat. Els comerciants i restauradors se senten com «marionetes» i «víctimes» del desastre econòmic que, diuen, s’acosta a la comarca. Els alcaldes no donen crèdit al ridícul monumental i a la inseguretat generada, i es neguen a aplicar els plans del Govern fins que no siguin clars. Molts dels temporers continuen treballant al camp i malvivint en la misèria. I els sanitaris, desbordats, es posen les mans al cap. Avui el virus ha segat la vida de dues persones més al Segrià, i ja hi ha 116 nous contagiats. Ningú sap què fer, ni com actuar, mentre la Covid campa al seu aire. 

«Això no és seriós, els polítics només es volen posar una medalla, però és que les medalles es recullen treballant molt, i aquests... poc treballen, no saben ni com han de fer les coses», conclou Josep Estela, agricultor d’Alcarràs (Segrià), on els casos de positius pel coronavirus superen els 200 per cada 10.000 habitants. La mateixa afirmació que fa Angel Monclús, amo d’un bar a la rambla Ferràn de Lleida. «Ahir vam quedar a netejar a fons el local, congelar el menjar i preparar les comandes per emportar, i al final hem acabat traient la terrassa», explica. ¿I demà, què fareu? «Digues-m’ho tu perquè aquí ningú ens diu res, ens assabentem de tot per la premsa. Jo no tinc ni la més remota idea del que he de fer», respon Mohamed Maoul, que regenta un bar de menjar turc. 

El seu cas explica molt bé el que ha ocorregut aquest dilluns a la capital del Segrià, i el que és molt probable que passi dimarts. Si bé a les nou del matí el Mohamed només entregava menjar per emportar, complint les restriccions anunciades per la Generalitat, al veure que els restauradors del mateix carrer ampliaven la terrassa, ha fet el mateix. «No seré jo el tonto que es quedi tancat», responia desempolsegant les cadires. Aquesta mateixa situació s’ha repetit en centenars de comerços de la capital de Ponent, i del poble d’Alcarràs. «Els polítics poden anar dient, que a ells no els abaixaran el sou, però nosaltres sí que continuem havent de pagar les despeses, i si tanquem, ens quedem a la ruïna», explicava un altre restaurador. 

Tancament de locals i por de l’atur

Molts dels comerços de la capital del Segrià han desatès els plans del Govern, que ahir es van quedar merament en recomanacions, i van obrir els seus comerços com un altre dia més. «Amb angoixa», matisa Zoraida Guerrero, encarregada d’una botiga de roba al passeig comercial de Lleida. «L’important aquí és obrir la porta per no quedar-nos a zero, les vendes han caigut un 80% però si podem fer alguna venda ja serà molt», explica. Hi insisteix també una altra dependenta, Ester Mecerreyes, que sap que si la seva botiga ha de tancar, la seva butxaca ho notarà. «Hi ha molts comerços aquí que si han d’abaixar la persiana ja mai la tornaran a obrir, i jo penso, si el meu ha de tancar, ¿a quina porta truco? ¡estaran totes tancades!», lamenta. Navar Abdelhari, un altre comerciant, adverteix que haurà de llançar molta roba d’estiu si no l’aconsegueix vendre.

Ahir els grups de whatsapp dels veïns, restauradors i comerciants de la zona treien fum. Quan va obrir el primer comerç, la cadena es va anar propagant i els missatges del Govern van quedar en paper mullat. «Que aprenguin a fer les coses bé, que no en tenen ni idea, és que ens estan marejant, jo ja no sé que he de fer, al final ens tornarem bojos», deia indignada la Jordina, una veïna de la capital de passeig per la capital. «Són uns incompetents», afegia una altra enfurismada comercianta que no volia revelar la seva identitat. «La diria massa grossa». 

Els metges demanen «responsabilitat»

«¿Què els costa posar-se la mascareta i separar-se de la gent durant uns dies?» demanava el doctor Jose Luis Nogales, cap de la planta Covid a l’hospital Arnau de Vilanova, a Lleida. «Estem veient que l’edat dels pacients crítics puja, hi ha persones amb 80 anys, de moment podrem aguantar donant tractament previ abans que empitjorin i encara tenim espai, però hem de tallar les cadenes de transmissió i ser tots molt prudents». Ho deia des de les portes de l’hospital, a la mateixa hora que els veïns anaven ocupant les terrasses i els carrers, com si res hagués passat. 

En el CUAP Prat de la Riba les cues s’anaven allargant. A dos quarts de dotze la carpa annexa inaugurada dissabte per diversos alts càrrecs del Govern, encara no estava oberta. Fa dies que els sindicats adverteixen que a Lleida falten metges i infermeres, però Salut continua donant silencis per resposta. De fet, allà eren diversos sanitaris que, traient la llengua, anaven omplint les carpes de lliteres, i responent «ho farem tan ràpid com puguem». 

L’hi deien a una cinquantena de malalts, amb símptomes de coronavirus, que esperaven al carrer per fer-se un PCR. Alguns havien trucat al seu CAP de referència i els havien donat cita prèvia. «Fa una hora que espero», reconeixia Fredi. D’altres imploraven accés a la prova tot i no estar empadronats. «No em trobo bé, jo soc de València però vaig venir aquí a treballar», explicava sanglotant la Katu, una dona africana que, a més, havia de patir les mirades de recel a la cua d’espera. «Veniu a infectar-nos, i a sobre voleu passar per davant de tots», li xiuxiuejava una veïna d’avançada edat, també malalta. 

Els alcaldes esclaten i desatenen les recomanacions

Davant d’aquest panorama, els alcaldes afectats del baix Segrià, menys la ciutat de Lleida, van esclatar. Allà, en la majoria de casos, van complir al peu de la lletra les ordres del Govern. Més enllà d’Alcarràs, només era possible trobar un bar obert a Seròs, que oferia menjar per emportar. Demà no succeirà, perquè aquestes poblacions permetran l’obertura de comerços si no hi ha ajuts econòmics, i seguretat jurídica. «La Generalitat ha fet un ridícul espantós, s’han llançat a la piscina i no hi havia aigua: nosaltres només demanem ordres clares, i ajuts per als comerços que hagin de tancar», exposava l’alcalde d’Alcarràs, Manel Ezquerro.

«Confiquè?», responia el Karim, un temporer que a les tres de la tarda esperava sota l’ombra de la Granja d’Escarp, que l’agricultor que el contracta el fiqués en una furgoneta de nou cap al camp. «Nosaltres estem treballant igual», deia rere la seva mascareta. «Això del confinament aquí és impossible, ¿no veus que hi ha gent que dorm al carrer, o en granges abandonades? ¿on es posaran?», es preguntava. També assenyalava els treballadors amuntegats. «Al meu pis som 10 persones, però hi ha llocs on n’hi ha uns 20 o 30... ¿com viuran si s’han de tancar?». Lleida segueix en la seva normalitat.