El Govern descarta ara per ara aprovar un estat d'alarma total o parcial

El Govern no contempla, ara per ara, tornar a posar en marxa l’estat d’alarma de manera parcial o total malgrat l’increment de la transmissió del virus tres setmanes després que Espanya entrés en l’anomenada nova normalitat. L’Executiu, que va patir un gran desgast social i polític a l’implantar l’estat d’alarma, considera que, tot i que una jutge de guàrdia hagi paralitzat el confinament de la comarca del Segrià, on hi ha transmissió comunitària de coronavirus, les comunitats autònomes disposen d’«instruments adequats» i eines suficients per fer front als brots, decretant tancades o altres actuacions. De fet, fonts del Govern es van mostrar confiades que la Generalitat trobi la via per defugir el veto judicial. 

«Pensem que la Generalitat té instruments per actuar i controlar el brot» en un escenari «de control» on «el paper preponderant correspon a les comunitats autònomes, que han de prendre les decisions que estimin convenients», va assenyalar aquest dilluns en roda de premsa el ministre de Sanitat, Salvador Illa. Mentre el doctor Fernando Simón va ratificar que el confinament és la mesura «més ràpida i eficaç» per reduir ràpidament la transmissió del virus però si el Govern no el pot aplicar, es poden «plantejar altres opcions» que al seu judici seran «suficients» com modificar els aforaments dels negocis, les obertures de llocs públics, etc. De fet, Aragó ha informat avui que Saragossa capital, la seva àrea d’influència i la ciutat d’Osca tornaran durant un temps a la fase 2 de la desescalada però amb condicions més «flexibles».

En aquest context, el Govern va presentar aquest dilluns a les administracions regionals un esborrany del «pla de resposta primerenca en un escenari de control de l’epidèmia», que previsiblement serà aprovat dijous en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. La nova estratègia marca el camí a les autonomies però amb la intenció que les actuacions siguin «consensuades», en funció de tres escenaris possibles.

En el primer, la situació serà igual que en l’actualitat, en la qual els governs regionals decideixen com actuar. Si bé, en el cas que les seves accions no donin resultat i que el virus s’estengui per diverses autonomies o s’hagin d’adoptar actuacions coordinades en salut que afectin més d’un territori, el pla estableix que correspondrà al Ministeri de Sanitat prendre una decisió d’obligat compliment, previ coneixement del Consell Interterritorial i amb audiència a les comunitats afectades. És el que el Govern denomina «actuació coordinada», un pas anterior a l’estat d’alarma, que no es descarta però que l’Executiu espera que no s’hagi d’aplicar.

«Si aconseguim mesures adequades a temps, és molt possible que evitem mesures dràstiques que afectin grups grans de població», va assenyalar Simón. El text estableix que les autonomies han de garantir una capacitat suficient de recursos humans en els serveis de Salut Pública; disposar de plans de contingència; garantir el funcionament adequat d’un sistema d’informació per a l’alerta precoç les 24 hores del dia durant els 365 dies de l’any; assegurar la capacitat de laboratori davant el possible augment de la demanda diagnòstica, i identificar de forma precoç i buscar activament els casos, entre d’altres.

Així mateix, fixa que les comunitats tinguin una reserva estratègica de productes necessaris per fer front a la Covid durant un període de vuit setmanes. I l’Estat donarà cobertura al 25% del consum mitjà total durant dos mesos pel que fa a equips de protecció individual i productes sanitaris.