Barcelona detecta màfies que trafiquen amb menors per robar

A Barcelona s’han detectat casos de màfies de tràfic d’éssers humans que no només exploten amb violència i intimidació dones sexualment, sinó que trafiquen amb menors estrangers per delinquir o pidolar per a ells, segons ha explicat aquest dimarts Pilar Izaguerri, fiscal delegada del servei d’estrangeria. A la capital catalana hi ha obertes dues investigacions judicials contra unes trames que obligaven nens a robar o a vendre droga.

La fiscalia catalana va aconseguir el 2019 una sentència pionera a Espanya. L’Audiència de Barcelona va condemnar a 8 anys i 10 mesos de presó per diversos delictes, entre els quals el de tràfic d’éssers humans, el pare i el germà d’una menor, nascuda a Catalunya, però de nacionalitat bosniana, que va ser obligada el juliol del 2015 a viatjar des de l’assentament gitano de Roma on vivia a la capital catalana perquè es dediqués a furtar per a la família. Després, ja el 2016, el progenitor la va vendre per 5.000 euros a un francès perquè fes el mateix al país veí, tot i que va tornar a Barcelona perquè el pare no va percebre aquella quantitat.

Per a mendicitat

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

A més d’aquestes dues investigacions, a la capital catalana també s’està tramitant un altre procés per una altra modalitat de tràfic d’éssers humans també reprovable: el tràfic il·legal de nens estrangers i amb discapacitat, en aquest cas de Romania, per a mendicitat, una tipologia que compta també amb una sentència dictada fa un parell d’anys. Des de la fiscalia i les forces de seguretat de l’Estat s’està fent un esforç important per a la persecució, així mateix, del tràfic amb finalitats d’explotació laboral i sexual. A Barcelona se segueixen per aquests casos més d’una trentena de processos. La fiscal Pilar Izaguerri considera que seria necessari ampliar el pla nacional de tràfic d’éssers humans, així com una «regulació més específica i concreta» per lluitar contra aquesta activitat delictiva.

Un dels inconvenients amb què es troben els investigadors és la dificultat perquè la víctima estrangera denunciï. En aquests casos, s’ofereix la possibilitat de paralitzar el procediment administratiu d’expulsió i se li concedeix el que es denomina «període de restabliment i reflexió». Les autoritats poden declarar a la víctima exempta de responsabilitat administrativa i poden facilitar-li, a la seva elecció, el retorn assistit al seu país o l’autorització de residència i treball.