12 jul 2020

Anar al contingut

fàrmacs

La pandèmia «destrona» el Sintrom

El temor del virus va fer que s'apostérs per nous anticoagulants que no necessiten control a l'ambulatori

Ana Ramil (Faro de Vigo)

La pandèmia «destrona» el Sintrom

Quique Garcia

Malgrat haver-hi tres tipus d’anticoagulants al mercat, el Sintrom és el més utilitzat a Espanya des de fa dècades. Ara, amb la pandèmia, podria quedar desplaçat per altres fàrmacs de nova generació que no necessiten control periòdic. Per evitar desplaçaments als centres de salut, diverses comunitats han apostat aquests mesos per substituir el Sintrom i els metges insten a consolidar el canvi. «Són més eficaços i segurs», diuen a ‘El Faro de Vigo’, del mateix grup editorial que EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

La pandèmia de coronavirus ha posat en perill el Sintrom, un anticoagulant que consumeixen més de mig milió d’espanyols i que durant dècades no ha tingut rival en aquest tipus de tractaments. Per temor del contagi i per evitar que els pacients haguessin d’anar periòdicament a l’ambulatori a controlar els nivells de coagulació per planificar aquest medicament, algunes comunitats van substituir el Sintrom per anticoagulants d’acció directa, una nova generació de medicaments amb una dosi fixa establerta i que no necessita controls mensuals. Des de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen) creuen que aquesta pot ser una oportunitat per relegar el Sintrom i apostar per tractaments amb més «eficàcia i seguretat». «Aquests canvis són per quedar-se. Els nous anticoagulants són més segurs, eviten desplaçaments i ja es financen per a la fibril·lació auricular en altres països europeus», assenyala la doctora María Lázaro, membre de la SEC.

En l’actualitat hi ha tres tipus d’anticoagulants al mercat –antagonistes de la vitamina K (Sintrom), heparines de baix pes molecular (injectables) i els anticoagulants d’acció directa (Rivaroxaban, Apixaban, Dabigatran i Edoxaban)– però, segons explica Lázaro, fins a l’arribada de la Covid només estava finançat el Sintrom, a priori el més barat, perquè el seu cost immediat és inferior, tot i que els experts aconsellen valorar també la despesa que suposen els controls periòdics o els ingressos dels que no tenen el nivell IRN ben controlat i pateixen hemorràgies o un ictus, per exemple.

Cada un té les seves particularitats. «El Sintrom té l’avantatge de ser en principi més barat i que en tenim molts anys d’experiència, però obliga a un control al centre de salut d’almenys una vegada al mes, fins i tot més en alguns pacients», explica Lázaro, que recorda que hi ha qui «mai aconsegueix controlar-lo» i reconeix que «és difícil», ja que fins i tot l’alimentació –consumir determinades verdures de fulla verd– pot alterar-ne els resultats. Una altra opció és l’heparina, «que funciona molt bé a l’hospital però que després si es vol convertir en substitut del Sintrom obliga que el pacient s’hagi de punxar dues vegades al dia, hi ha un risc més gran de sagnat quan hi ha certes patologies i és més car que altres anticoagulants (uns 300 euros al mes, segons dades de la SEC)».

I els últims a arribar al mercat i que poden acabar amb el regnat del Sintrom són els d’acció directa, d’administració oral, la pauta de la qual s’estableix en funció «del pes, l’edat o la funció renal» i que «no obliga a restriccions en l’alimentació o a controls periòdics com el Sintrom».

El seu elevat preu (85 euros al mes) comparat amb el Sintrom (uns cinc) ha fet que fins ara a Espanya es prioritzés l’anticoagulant de tota la vida, tot i que en altres països europeus fins a un 70% dels pacients que necessiten anticoagulants ja els utilitzen. Des de Semergen instaven en plena pandèmia a garantir l’accés a Atenció Primària a la prescripció d’aquests fàrmacs en totes les comunitats «donant-nos suport en les dades en vida real d’eficàcia, seguretat i cost», i des de la SEC recolzen també aquest tipus de tractament per al tromboembolisme pulmonar, una de les possibles conseqüències de la Covid-19. «Ara mateix s’estan finançat les heparines de baix pes molecular, quan costen tres vegades més que aquests anticoagulants, i s’estan planificant per a mesos perquè no sabem si es poden repetir, ja que desconeixem el curs d’aquesta malaltia», indica Lázaro.

Temes: Coronavirus