La llei de nadons robats torna al Congrés

Una vegada superada la pitjor fase de la crisi sanitària, el Govern i les Corts reprenen a poc a poc la seva activitat legislativa, amb disposicions noves i d’altres que van quedar en l’aire a causa de l’avanç electoral. Entre aquestes, la llei de nadons robats,llei de nadons robats que va ser admesa per unanimitat a tràmit pel Congrés el 20 de novembre del 2018 però no es va arribar a aprovar. Davant d’això, la Cambra baixa ha debatut aquesta tarda, de nou, la seva presa en consideració, que ha tirat endavant avalada per tots els grups tret de Vox. Amb 296 a favor, 54 en contra i cap abstenció, la Cambra baixa ha aprovat la presa en consideració de la proposició de llei de nadons robats. 

«Queda un procés llarg però com que la majoria de partits ha mostrat la seva disposició a treballar i arriba al principi de la legislatura, confiem que aquesta vegada sí que arribi a aprovar-se», explica Soledad Luque, presidenta de l’associació Tots els nens robats són també els meus nens, impulsora de la iniciativa dins de laCoordinadora Estatal de recolzament a la Querella Argentina.

Canvi de paradigma

En cas d’arribar al butlletí oficial de l’Estat, la norma canviaria completament el paradigma actual, en el qual les famílies busquen pel seu compte els nadons robats o aquests els seus progenitors, amb escàs èxit a causa de la dificultat d’accés a la documentació necessària, el temps transcorregut o la falta de bancs d’ADN. Tampoc s’ha aconseguit enjudiciar els presumptes promotors del robatori de nadons durant el franquisme i la transició, ja que de les 2.134 diligències d’investigació iniciades per la fiscalia, només 516 han seguit la instrucció, la resta s’han arxivat, majoritàriament per la prescripció dels delictes. I de les 516, tan sols una ha arribat a judici, on va ser declarat responsable del robatori d’una nounada el 1969 el doctor ja mort Eduardo VelaEduardo Vela, que no obstant va ser absolt perquè el delicte havia prescrit.

Davant això, la llei estableix que siguil’Estat el que assumeixi la recerca activa dels nadons robats i la seva identitat. «No serien les víctimes, com fins ara, les que hagin de fer de detectius», explica Luque. Així mateix, crea una fiscalia i unitats de policia especialitzades i els delictes serien considerats de lesa humanitat i, per tant, no prescriurien, per tal d’acabar amb la disparitat de criteris que els tribunals apliquen en l’actualitat.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Una altra de les disposicions obligarà les administracions públiques il’Església catòlica a obrir els seus arxius, fet que podria ser útil als jutjats, a l’hora d’investigar, o a qualsevol ciutadà interessat i que hi vulgui accedir pel seu compte.

Tots contra Vox

Durant el debat a l’hemicicle, Vox s’ha oposat a l’admissió a tràmit amb l’argument que la «trama» dels nadons robats és una «campanya» promoguda pel jutge Baltasar Garzón «per asseure el franquisme a la banqueta». Segons la seva opinió, no va existir aquesta xarxa, sinó el mateix trànsit de nens que existeix en totes les èpoques i que cal combatre amb lleis i no amb «dogmes de fe». La resta de grups ha criticat Vox i ha considerat necessària la llei perquè durant el franquisme «hi va haver més robatoris que adopcions a causa de la xarxa formada entre hospitals, esglésies i institucions que donaven nens a qui els podia pagar, un crim delesa humanitat», segons ha exposat Gabriel Rufián (ERC).