DRETS DE LA INFÀNCIA

¿I els parcs infantils per quan?

Grups de famílies exigeixen que es desprecintin ja les zones de jocs a l'aire lliure, una cosa que de moment no està prevista als decrets de desescalada

Barcelona estudia amb l'Agència de Salut Pública poder obrir abans que finalitzi la fase 3, mentre Madrid ha anunciat que ho farà dilluns

zentauroepp53785020 parques200617160915

zentauroepp53785020 parques200617160915 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Que les ciutats no estan dissenyades amb ulls de nen no ha fet falta una mortífera pandèmia per descobrir-ho. Barcelona es caracteritzava per les seves hostils places dures i grises des de molt abans. El que la gestió del confinament i, sobretot, de la desescalada, ha tornat a deixar en evidència és que les criatures es troben a la cua de les prioritats de l’Estat (junt amb les persones grans, que indiscutiblement s’han emportat la pitjor part). Catalunya sencera entra en fase 3, les terrasses, els centres comercials i les platges s’omplen, les fronteres s’obren, però els parcs infantils segueixen precintats amb cinta policial, com a escenari d’un enigmàtic crim, sense ara com ara data prevista de reobertura, cosa que està portant no poques famílies a la insurrecció tant a les xarxes socials com al carrer, on de veritat passen les coses.  

L’únic moment en què els decrets del govern van fer referència als parcs infantils va ser la inicial, que els feia tancar. Mai més se’n va parlar en la resta, en la qual s’han anat fixant les condicions de cada fase de la desescalada, que posada la vista en la temporada turística que està a punt de començar ha premut l’accelerador. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona, l’alcaldessa del qual ha reivindicat durant tot el confinament els drets dels nens, «els grans oblidats d’aquesta crisi», asseguren que el consistori «està parlant amb totes les administracions via Agència de Salut Pública per aclarir el procediment amb la voluntat de poder avançar la reobertura dels 900 parcs infantils de la ciutat abans que acabi la fase 3». Madrid ha anunciat que els obrirà dilluns i Galícia encara no ho ha fet malgrat haver entrat ja en la «nova normalitat».

Zona infantil desprecintada per les famílies al Poblenou, aquest dimecres / ferran nadeu

Entre les famílies catalanes que han aixecat la veu per exigir que es desprecintin –i les que ho han fet ja amb les seves pròpies mans, cansades d’esperar– el sentiment generalitzat és que s’ha prioritzat l’activitat econòmica als drets de la infància. «Si els parcs fossin de pagament faria setmanes que estarien oberts», és una de les frases més repetides, amb unes paraules o altres, a les places, plenes de nens jugant a futbol, amb les bicicletes i patinets junts i revolts –molts amb mascareta, molts d’altres no– veient els gronxadors en els quals tantes hores de joc han passat tancats, com les seves aules (un altre dels temes que no fallen).

Adultocentrisme omnipresent

Notícies relacionades

«Totes les decisions preses durant la gestió d’aquesta crisi sanitària han sigut adultocèntriques. Els parcs han d’obrir-se ja, això no és Txernòbil», afirma contundent Roger Sánchez, pare i membre de l’AFA de l’escola Dovella, a ulls de qui és un disbarat que tot estigui obert –el metro, el bus, les feines– i en canvi els parcs infantils continuïn precintats. «A més de l’evidència científica que a l’aire lliure el risc és baix», afegeix aquest pare, que no oblida els 50 dies que va tenir els seus fills tancats «mentre els gossos podien sortir a passejar tres vegades al dia». 

Els partidaris a la necessitat d’obrir els parcs ja apunten també al principi de realitat i de responsabilitat de les famílies. El primer, és evident –els gronxadors estan tancats però els nens ja estan jugant al carrer, abraçant-se cada vegada que marquen un gol–, el segon, també. «Les famílies som responsables de rentar-los bé les mans als nostres fills al tornar del parc. Ja ho fèiem abans», conclou Sánchez, que assenyala que la falta de valentia dels polítics l’estan pagant els nens i reivindicant els adolescents, els altres oblidats. «Les biblioteques continuen tancades. Els nois que estan a punt de fer la selectivitat ni tan sols poden anar a fer un tomb i buscar un llibre. Funciona amb cita prèvia», denuncia també aquest veí del barri del Clot.