Les missions dels detectius privats durant el confinament

Els seus pares estan divorciats. El menor dividia la seva estada amb tots dos durant l’estat d’alarma, com marcava el règim de visites. Però un detectiu privat va seguir la mare, la va fotografiar i va descobrir que la dona se saltava el confinament i portava el seu fill a «una platja amb casetes» on el deixava jugar sense complir les condicions de seguretat i arriscant la salut de la criatura. La jutge Navarro, del número 7 de Santa Cruz de Tenerife, va dictar una interlocutòria suspenent les visites de la mare mentre no acabés l’estat d’alarma.

És només una de les investigacions que han realitzat els detectius privats en temps de coronavirus i fases de desescalada a Espanya. Uns 5.000 professionals amb llicència, dels quals treballen activament uns «1.600 o 1.700», en paraules de Julio Gútiez, propietari de Mira Detectives a Madrid i un dels veterans del sector. Cada investigació és un món i té un preu. Una tarifa normal per un cas normal ronda els 80 euros l’hora. Un cas complex de custòdia de menors en el qual els detectius siguin decisius pot valer fins a 3.000 euros.

Les investigacions per la custòdia de menors han sigut una de les missions més encarregades en aquests temps de confinament. Agustín Ruiz, 30 anys en l’ofici i vicepresident de l’Associació Nacional d’Agències de Detectius Privats d’Espanya i director del despatx Indaguer, explica que hi ha hagut diversos casos en els quals un pare es negava a complir el règim de visites i entregar el fill a la mare, al·legant que la criatura estava millor a casa seva per passar el confinament.

L’estat d’alarma i les diferents fases de desescalada per províncies condicionen les missions encarregades als detectius. «Nosaltres ens dediquem a investigar conductes que s’han vist modificades per la situació actual», explica el detectiu Ruiz, «com que hi ha menys gent al carrer és molt més difícil passar desapercebut, tot i que sempre hi ha maneres d’aconseguir-ho», afegeix. En un primer moment, hi va haver confusió sobre si els investigadors podien ser al carrer, però un escrit de 30 d’abril del Ministeri de l’Interior els autoritzava clarament a continuar fent investigacions al carrer.

Baixen els encàrrecs

Els encàrrecs han baixat, «fins a un 80%», subratllen fonts del sector, però s’han fet investigacions amb èxit. Algunes, evidentment, de frau, aquesta vegada vinculats al coronavirus. «Hem tingut casos de persones que deien als seus caps que estaven confinats en llocs sense cobertura ni accés al mòbil, que havien marxat al poble a visitar la mare i que no podien teletreballar. I hem comprovat que l’home era a casa seva, a Madrid», afegeix Ruiz.

La detectiva Ángeles Pérez, que fa més de 20 anys que s’hi dedica, dirigeix l’agència Ar Follow a Las Palmas. Explica que amb l’estat d’alarma ha sigut més difícil fer seguiments pels carrers, però sí que s’han continuat produint investigacions sobre fraus, aquesta vegada amb el coronavirus i les seves conseqüències com a coartades. «Hem fet vigilàncies a objectius des de ben aviat i hem vist que gent suposadament malalta sortia a comprar sense mascareta ni guants, visitava altres persones i fins i tot feia esport». D’altres han sigut fotografiats fumant, parlant amb gent i aplaudint ben contents al balcó a les vuit del vespre. No sempre era fàcil identificar un objectiu perquè molts portaven mascaretes.

José María Fernández Abril, director de l’agència abril Detectius a Barcelona, explica que «hi ha hagut astúcia i algun llest. Una persona que deia que no podia moure el braç la van trobar jugant a tennis, d’altres que han fet footing...».

Deutes i morosos

La situació de tancada domiciliària ha beneficiat els detectius en un aspecte important. Ajuden els jutjats a localitzar persones que no es presenten davant dels tribunals. «Les citacions cal entregar-les en mà, els jutjats no tenen mitjans i moltes vegades no es localitza les persones. Solen ser temes de deutes, morosos, impagaments», explica Agustín Ruiz, que admet que «el confinament ens ha anat bé per localitzar-los. Eren a casa». En aquestes setmanes de tancada, han confirmat la localització d’alguns d’aquests morosos esmunyedissos per a la justícia. ¿Com s’ho fan? «Amb imaginació, amb astúcia fent alguna gestió sense alertar-los», suggereix aquest detectiu.

No només han seguit pels carrers, sinó que també han investigat des dels despatxos  i en xarxes socials. Julio Gútiez, de Mira Detectives, explica que han rebut moltes peticions per investigar assetjaments a través de les xarxes socials. En algunes ocasions, la Policia Nacional s’ha fet càrrec de les denúncies. Una directora de recursos humans d’una empresa important ha patit l’assetjament d’algú que s’havia fet passar per directiu d’una altra firma. Va crear una xarxa de perfils falsos i va acabar amenaçant tant la dona com els seus fills. Una situació semblant ha patit durant l’estat d’alarma un director d’un laboratori farmacèutic. A través d’una coneguda xarxa social professional ha sigut assetjat i amenaçat amb perfils falsos en els quals se l’acusava de no col·laborar en la lluita contra el virus.

Augmentaran els fraus

Abril, que va ser president de l’Escola de Detectius de Barcelona, preveu que quan acabi el confinament hi haurà un augment de casos de fraus a l’assegurança. «Tindrem molta gent sense ingressos i hi haurà més simulacions d’accidents», assegura.

El detectiu Agustín Ruiz també ho creu. Acaba de culminar una investigació a Andalusia. Un home va dir que havien entrat a robar a casa seva. S’havien emportat moltes coses, inclosa una televisió de 1.500 euros. El seu informe va ser contundent: «Ho havia fingit. Va falsificar factures i va simular forçaments a la porta». «Preveiem un augment notable en el tema dels fraus. Sempre pugen en moments de crisi. Entre treballadors i empresaris. Hi haurà moltes persones amb la temptació de cremar, per exemple, una nau on tinguin col·lecció de roba de primavera o altres mercaderies».

I un altre focus del frau, en aquest cas a l’Estat, seran els ertos i els crèdits ICO. «Els serveis d’inspecció compten amb molt pocs mitjans humans i cap de tècnic. Hi haurà empresaris que rebran els ajuts i començaran a treballar sense declarar-ho», assenyala Ruiz. La detectiva Ángeles Pérez ho ratifica: «Hi ha gent que cobra l’erto i ja està treballant. L’empresari no els paga res».

Els detectius volen que l’Agència Tributària i la Tresoreria de la Seguretat Social estableixin canals perquè ells puguin informar-los d’aquestes situacions de frau, com fan amb la policia. «L’Estat s’estalviaria molts diners», assenyalen.

Alarmes amb la renda mínima vital

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El mateix passarà amb la renda mínima vital que el Govern ha posat en marxa, afegeix Agustín Ruiz. «Hi haurà persones que no la necessitaran però la cobraran igualment. Ens agradaria ajudar a descobrir aquesta borsa de frau, que minvarà les arques públiques i perjudicarà els ciutadans que de debò necessitin l’ajuda.»

Ja queda lluny el temps en què els detectius dedicaven bona part del seu temps a descobrir infidelitats. Amb la llei del divorci ja no fan falta causes ni proves per trencar el matrimoni legalment. A més, són investigacions cares. Tot i així, la detectiva Ángeles Pérez explica: «Se’n continuen fent algunes. Són persones que volen tenir clar si la seva parella els enganya; de vegades, fins i tot després de saber que la seva parella els és infidel, continuen vivint amb ella. Només volen saber-ho i, potser, fer el mateix sense sentir-se culpables». En aquest àmbit, l’objectiu més fàcil de caçar continua sent el mateix: l’home. «Elles tenen més compte i són molt més observadores, més difícils de descobrir», assegura aquesta detectiva; els homes s’hi fixen menys i cometen molts més errors.