20 d’oct 2020

Anar al contingut

La desescalada sense escola, un malson per als pares amb una feina presencial

Les famílies es veuen forçades a deixar els nens amb els avis, demanar excedències i, fins i tot, deixar-los sols per poder reincorporar-se als seus llocs de treball

El Govern s'està «oblidant dels nens i els seus pares», denuncia una mare que ha hagut de recórrer a una cangur perquè es cuidi de les seves filles

Patricia Martín

La desescalada sense escola, un malson per als pares amb una feina presencial

Amb la desescalada ha arribat, per fi, l’obertura de les terrasses, les perruqueries, els museus... Gairebé tot comença a obrir les portes a poc a poc, menys les escoles, cosa que provoca que, si teletreballar amb els nens rondant per casa (més els seus dubtes amb els deures) és gairebé una missió impossible, tornar a la feina presencial d’un o els dos progenitors a les empreses que reobren ho ha complicat tot exponencialment. Cap al març, el Govern va prometre una prestació per als pares que haguessin de demanar excedències o reduccions de jornada però es va quedar en no-res. I pràcticament només Catalunya preveu obrir els centres escolars per als nens de tres a sis anys en la fase 2. En vista d’això, moltes famílies pateixen un estrès important, han de fer malabars i buscar tota mena de solucions, com aquestes cinc que expliquen la seva difícil situació:

Recórrer a una cuidadora

La Cristina i el Fernando treballen a l’estudi d’arquitectura Aldescubierto i, des que s’han reprès les obres, pràcticament cada dia s’han de desplaçar a alguna, cosa que els ha obligat a recórrer a una persona perquè es cuidi de les seves tres filles, de 14 mesos, tres i set anys. «L’hi hem robat [la treballadora] als meus pares», fa broma la Cristina.

La Mirna cuida les tres filles de la Cristina i el Fernando mentre ells han de visitar les obres que dirigeixen com a arquitectes / JOSÉ LUIS ROCA

Tot i així, la situació continua sent molt complicada perquè, quan treballen a casa, ho han de fer a la taula del menjador «amb contínues interrupcions» per part de les nenes. La que és un nadó continua prenent el pit, la mitjana gairebé no té feina de l’escola i vol jugar tota l’estona, mentre que la més gran necessita que almenys un dels dos pares faci els deures amb ella. «Ens costa moltíssim organitzar-nos perquè les necessitats són molt diferents, és una bogeria», afirma.

La Cristina considera que el Govern «s’està oblidant dels nens i els seus pares» i, tot i que entén que se centri en el problema sanitari, creu que es podrien haver adoptat almenys solucions «creatives» per ajudar les famílies a conciliar.

Cristina Menene dirigint una obra mentre la Mirna es cuida de les seves tres filles, ja que les escoles segueixen tancades / JOSÉ LUIS ROCA

Cuidar-se’n els avis

Tot i que les autoritats desaconsellen que els nens tinguin contacte amb les persones grans, el Xavi i la Gloria no han tingut més remei que recórrer als avis  perquè es cuidin de les seves filles, de cinc i set anys, si bé intentaran que siguin les menys vegades possibles. Ella és treballadora social i ha tornat a treballar de forma presencial i ell, estibador al port de Barcelona, amb uns horaris canviants. «Des de fa uns dies, la nit abans decidim què fem amb els nens, perquè jo no treballo cada dia, de vegades em demano festa, però avui, per primera vegada, hem hagut de deixar les nenes amb els meus sogres, tot i que ens fa una mica de por perquè tenen més de 70 anys», explicava el Xavi dimecres passat.

Les filles del Xavi i la Gloria, a càrrec de la seva àvia / EL PERIÓDICO

La seva altra ‘solució’ són els seus pares, que tenen 70 i 64 anys, però viuen a Barcelona i ells a Sant Celoni, de manera que s’han d’esperar que dilluns es reunifiquin les àrees metropolitanes amb la capital catalana. «A la meva mare la veig més forta de salut, potser les deixem uns dies amb uns i uns altres amb els altres; ells estan encantats de cuidar les nenes però esperem que no hi hagi cap rebrot», diu. A més llarg termini, tenen al cap l’obertura dels campaments d’estiu, però mentrestant viuen amb «incertesa». «Estem acostumats a unes rutines que ara han desaparegut i és un problema, una autèntica mala passada», es lamenta.

Unes hores sols

L’Ana i el Miguel (noms ficticis perquè prefereixen mantenir-se en l’anonimat) també estan passant per una situació complicada. Ella treballa en un banc i fins ara ha hagut de treballar una setmana presencialment i una altra des de casa, però en un futur immediat haurà d’anar a la sucursal cada dia. I ell és autònom que treballa en la construcció i ha de visitar obres. «Intenta posar-se les cites a la tarda però hi ha vegades que no hi ha manera», diu l’Ana. En el seu cas, descarten «recórrer als avis» o contractar un cangur perquè temen contagiar els primers i no saben si la persona que entri a casa per cuidar-se dels nens està lliure del virus.

Per això, es veuen forçats a deixar els nens sols a casa durant unes hores. El més gran té 11 anys i la petita 9 i, tot i que són molt responsables, de vegades truquen a l’Ana perquè «senten sorolls» i diuen que tenen «por». Els està costant acostumar-s’hi.

La mare demana una excedència

La Inés és una teleoperadora i després d’un erto durant el confinament va tornar a la feina presencial l’11 de maig i va deixar els seus fills, de dos i cinc anys, amb el seu marit, Jorge, que és informàtic i pot teletreballar. Encara que ha de participar en videoconferències, concentrar-se i amb dos nens a casa, un amb un munt d’al·lèrgies, és difícil. Fins i tot li «van cridar l’atenció», segons explica la Inés, que va demanar a l’empresa poder treballar des de casa, però no l’hi asseguraven. En aquesta tessitura, van pensar que «l’única opció» era que ella demanés una excedència de dos mesos, a l’espera que passi el pitjor i després poder deixar els nens amb els avis.

Mentrestant, l’excedència els obliga a «haver-se d’estrènyer bastant la bossa» i renunciar a «sortides i a certes compres» perquè amb el salari de la Inés, segons explica, «es paga la hipoteca de la casa».

Amb la seva tieta, que a sobre teletreballa

I, finalment, la Lorena treballa com a encarregada en una botiga de roba i la seva parella, l’Alfredo, també és encarregat, però d’un restaurant. Normalment ella treballa al matí i ell a la tarda, amb la qual cosa tenen tot l’horari cobert. Però aquesta setmana la situació s’ha complicat perquè els comerços i l’hostaleria estan reobrint, però amb menys personal, cosa que els està obligant a treballar tant al matí com a la tarda a tots dos. La solució que han trobat és deixar la seva filla de quatre anys amb la seva germana, que també viu a Madrid i, de moment, està teletreballant.

Encara que la Lorena no sap quant durarà la situació. «Em preocupa que la jornada partida s’allargui i la meva germana hagi de tornar a treballar presencialment, llavors tindríem un problema, perquè tenim una persona que normalment ens ajuda amb la nena, però ara ens fa por tenir-la a casa, hauríem de veure què fem, sentim una mica d’impotència», explica.

En aquesta situació, la campanya #EstoNoEsConciliar, del col·lectiu Males mares, ja ha obtingut més de 177.000 firmes per exigir al Govern «mesures urgents» destinades a ajudar les famílies mentre duri el tancament dels centres educatius.