16 jul 2020

Anar al contingut

gestionant fills

Nens que juguen sols: les conseqüències de la falta de socialització

Com repercutirà la falta de contacte social en els més petits amb la tornada a la «normalitat»

El Periódico

Nens que juguen sols: les conseqüències de la falta de socialització

Els nens i nenes espanyols des del 14 de març que estan confinats a casa seva. Van ser els primers a experimentar les mesures de l’estat d’alarma al tancar les escoles, i han sigut els que més ens han sorprès sabent adaptar-se a la situació, millor fins i tot que els adults, explica ‘La Nueva España’, diari del mateix grup editorial que EL PERIÓDICO.

Però amb la desescalada i la tornada a la «normalitat» hi ha una cosa que ens preocupa i és com repercutirà en ells la falta de socialització.

Si ens fixem en altres països en els quals s’han reprès les classes, veiem com les relacions i la forma de socialitzar entre els nens (i també els adults) han canviat. Ens impactaven les imatges d’algunes escoles a França on els nens i nenes se’ls havia dibuixat un quadrat al terra del pati i havien de jugar ells sols sense interactuar amb els seus companys. També des d’altres parts del món arriben imatges de nens amb pupitres protegits per pantalles protectores o parlant entre ells a una distància de dos metres.

¿Com afectarà la distància a la socialització dels nens i nenes?

Els nens i nenes aprenen a relacionar-se, a resoldre conflictes... justament relacionant-se, tenint conflictes amb altres nens... Per aquesta raó, i perquè no sabem exactament quant temps s’allargarà aquesta situació, ens preocupen les possibles conseqüències que aquesta falta de socialització pugui tenir en els nens i nenes a llarg termini.

El psicòleg Alberto Soler, respecte a això, puntualitza que «en el cas dels nens més petits, fins als 3 anys, la seva necessitat de socialització és més reduïda. Encara no disposen de joc cooperatiu amb altres nens ni es beneficien ni ho necessiten tant com els més grans. Amb tenir a prop les seves figures d’afecció i amb un clima a casa afectuós i respectuós n’hi ha prou».

No obstant, «en el cas dels més grans, a partir de tres anys en endavant, una falta de contacte social amb iguals sostinguda en el temps pot acabar generant un malestar important, que ja comencem a veure en alguns casos», ens explica el psicòleg.

A més, afegeix que «per a aquests nens l’esfera social cobra cada vegada més importància, necessiten els seus iguals per jugar i compartir, i això pot acabar repercutint en el seu estat d’ànim, i generar ansietat, conductes regressives, problemes de conducta, etc».

Respecte a això, la psicòloga Úrsula Perona ens afegeix que «les investigacions entorn de la situació actual de la Covid i els efectes psicològics que està produint estan demostrant que entre un 20% i un 40% de la població que ha estat confinada està presentant problemes de salut mental, sobretot ansietat i depressió». I segons l’última investigació de Save the Children, un de cada quate nens està patint ansietat derivada del confinament.

Quant a les conductes regressives a les quals fa referència Alberto Soler, el pediatre especialista en el son Gonzalo Pin ens explica que «quan l’ésser humà es troba en una situació d’inseguretat el que fa és tornar a una situació de seguretat, fa una regressió a etapes més immadures, llavors, per exemple, el control d’orina durant la nit que havia aconseguit torna a no tenir-lo».

¿Què podem fer les mares i pares per «compensar» aquesta situació?

Tot i que la situació és la que és i les mares i pares no tenim gaire marge de maniobra, el psicòleg Rafa Guerrero ens proposa que:

Legitimem les emocions dels nostres fills. Si estan tristos perquè no poden veure els seus amics, que els entenguem, que validem aquesta emoció. La situació és difícil per a tothom, també per a ells.

Utilitzem els dispositius electrònics d’una manera intel·ligent. No tant perquè facin activitats individuals que els aïllin del món, sinó perquè es connectin amb el món: amb altres amics, amb els seus familiars...

Socialitzar a través d’una pantalla no és l’ideal però és l’únic que, de moment, tenim.

Entendre que la solució a aquest dèficit de sociabilitat només arribarà quan tot això passi i els nostres fills tornin a jugar amb els seus amics. Per tant, calma i paciència.

Referent a això, el psicòleg Alberto Soler posa èmfasi en el fet «que posem el focus en els nens i les seves necessitats, que estan sent els grans oblidats en la gestió d’aquesta pandèmia. Les seves necessitats són tan importants com les d’altres grups d’edat i, si bé hem d’anar molt amb compte per evitar un avanç indesitjable de la pandèmia, hem d’esforçar-nos per evitar problemes emocionals a mitjà i llarg termini en un sector de la població tan important com oblidat».