13 jul 2020

Anar al contingut

«Som a l'uci social»: les entitats demanen als Governs que s'impliquin en la pobresa

Les oenagés només troben recursos en les donacions per donar resposta a les demandes dels més necessitats

La fràgil recuperació de la crisi financera precipita dia rere dia a les cues dels bancs d'aliments o medicaments

E. Colell / G. Ubieto

«Som a l'uci social»: les entitats demanen als Governs que s'impliquin en la pobresa

JORDI COTRINA

«Som a l'uci social, en el punt màxim de l’emergència, i necessitem una resposta urgent de les administracions... nosaltres no podrem aguantar aquesta situació amb els nostres fons durant gaire temps més», afirma Enric Morist, coordinador de la Creu Roja a Catalunya, que cada setmana atén 10.000 famílies noves a les files dels seus bancs d’aliments. L’afirmació la comparteixen les entitats i fins i tot els treballadors dels serveis socials, que es troben «col·lapsats» a causa d’una emergència social sense precedents. I és que després de la crisi sanitària del coronavirus, en què les administracions han desplegat recursos per reforçar un sistema sanitari que flaquejava per diversos flancs, molts veuen com el virus de la pobresa i la devastació social s’està expandint sense cap barrera que el detingui. Una de les causes, apunten, és la fràgil recuperació de la crisi del 2008, que ha tornat a colpejar milers de persones que començaven a veure la llum després del túnel. «Necessitem un pla de xoc urgent», diu la Taula del Tercer Sector.

Els ingressos desapareixen en milers de famílies i les factures creixen. En els dos últims mesos la crisi del coronavirus ha devorat gairebé 900.000 llocs de treball, segons dades de la Seguretat Social; i s’ha acarnissant especialment entre els treballadors amb contractes temporals. Gairebé la meitat d’aquests guanyen sous que voregen el salari mínim. L’atur ha escalat fins als 3,8 milions d’aturats i els ertos afecten 4,2 milions de treballadors, segons càlculs sindicals. Mentre les nòmines desapareixen per a alguns, la cistella de la compra s’encareix. Les dades de l’IPC d’abril mostren que productes com la fruita s’han encarit el 12,8%, el peix el 9,3% i la carn de porc el 8,2%.  

«Nosaltres som una entitat d’oci per als nens i joves de famílies vulnerables, mai m’hauria imaginat que ens convertiríem en un banc d’aliments», afirma Felipe Campos, director de la Fundació Educativa Itaca a l’Hospitalet de Llobregat. Però així ha sigut: al costat de l’associació de veïns del barri de La Torrassa, i altres entitats socials i veïnals, estan donant menjar a centenars de famílies del barri. «Els serveis socials poden trigar fins a dues setmanes per concedir-los ajuts alimentaris, i mentrestant, ¿què fan?», diu.  La cua cada dia és més llarga. La formen mares solteres, cuidadores sense papers que han perdut la feina, treballadors que continuen sense cobrar l’erto... i la imatge es repeteix cada dia en barris i ciutats de tota la geografia amb entitats socials de tot tipus. 

Els tentacles de la pobresa, amb un ingrés mínim pendent de desplegar i una renda garantida de ciutadania que a Catalunya només arriba a set de cada 100 persones en risc d’exclusió social, són molt més perillosos per a aquelles persones que van arribar a l’emergència de la Covid-19 sense una ocupació que aquelles que sí que estaven ocupades. Ja que la taxa de pobresa entre els aturats arriba al 46,8%; segons les últimes dades de l’INE, referents al 2018. Al març, més d’un milió de famílies estaven amb tots els seus membres a l’atur, segons les dades de l’última EPA.

«Desnonaments invisibles»

Però la necessitat no és només econòmica. La fundació Arrels rep, constantment, trucades de persones que no saben com pagaran el lloguer, i que es veuen al carrer. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona expliquen que a l’alberg per a persones sense sostre habilitat a la Fira ja estan acollint els que vivien rellogats en habitacions, i que al perdre els seus llocs de feina , han patit «desnonaments invisibles». D’altra banda, el Banc Farmacèutic estima que la demanda de medicaments per als qui no els poden pagar també ha crescut d’una forma espectacular. «Estem provant de donar fàrmacs a tots els que ens ho demanen, estimem que a tot Espanya les necessitats s’hauran multiplicat per quatre, fins a superar els quatre milions de persones que no es poden pagar la medicació», afirma el responsable del Banc, Álex Brenchat. L’Aliança contra la Pobresa Energètica alerta que hi ha un «temor terrible» entre moltes famílies, que han vist com els rebuts de la llum, l’aigua i el gas han crescut durant el confinament, però no els ingressos. «En comptes d’avisar-los que si no paguen els tallaran la llum, cosa que no poden fer, les empreses haurien de condonar aquests rebuts», diu la portaveu Maria Campuzano.

«La situació és desesperada, totes les entitats s’estan reinventant per oferir menjar, pagar lloguers d’habitacions, donar medicaments... estem en una crisi més injusta i més desigual que la del 2008, perquè les famílies estan partint de zero,» diu la presidenta de la Taula de les entitats del Tercer Sector, Francina Alzina. La demanda és elevadíssima, i les despeses també. ¿Però qui les està afrontant? «Les entitats socials s’estan abocant a demanar donatius, campanyes d’empreses i particulars... és que no hi ha una altra fórmula», diu Alzina, que demana a les administracions que «intervinguin en aquest tema urgentment». Un exemple és la fundació ABD, que ha començat una campanya de recaptació de fons per donar aliments i pagar el lloguer a prop de 600 mares amb fills que, d’un dia per l’altre, s’han vist sense ingressos. «Moltes no tenen papers, treballen de cuidadores, i no tenen res a què acollir-se», afirma Nausica Castelló, portaveu de la campanya #joetveig. «Nosaltres no hauríem d’estar fent això, aquestes dones tenen uns drets que l’administració hauria de garantir, però no està passant i no les deixarem en el no-res», diu. A Itaca han viscut una cosa similar. «Encara no hem vist els ordinadors que va prometre la Generalitat per als nens vulnerables, els que hem aconseguit han sigut amb donatius d’empreses», afirma Campos. 

Fons privats i donatius

La despesa extraordinària que suposa aquesta pobresa aguda només es pot afrontar amb donatius privats. Fa anys que les entitats socials demanen un augment dels ajuts públics i els únics ingressos públics que estan percebent avui són les subvencions per a les activitats fetes l’any passat. Només la Creu Roja ha rebut fons extra del Govern després de la pandèmia. «Han anunciat una donació d’1,5 milions d’euros per a alimentació a la infància vulnerable, però és que nosaltres des del 15 de maig ja hem invertit dos milions d’euros i preveiem dos milions més en els pròxims mesos», diu Morist. «Fem treball humanitari en situacions d’emergència, però les administracions són les responsables de garantir drets dels seus ciutadans, i no ho estan fent», respon taxatiu. La Taula assenyala especialment la inacció de Quim Torra sobre tota aquesta emergència. «Mentre ja ens hem reunit dues vegades amb l’Ajuntament de Barcelona per treballar en el pla de reconstrucció social, encara estem esperant que el Govern ens convoqui, fa moltes setmanes que demanem una resposta a la Generalitat i de moment no arriba», afirma Alzina.

El sector demana un «pla de xoc» urgent, però Jordi Gusi, des de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social, proposa «anar a l’una» amb mesures d’inserció laboral. «Hem de deixar de fer assistencialisme, i tractar que totes aquestes persones que ja van ser víctimes de la crisi es puguin aixecar els més ràpid possible», diu. Un pla, segons la seva opinió, que hauria de comptar amb el recolzament del Govern, i del món empresarial. «Si no, tornarem a veure una pel·lícula que ja sabem com acaba: fam i desnonaments». 

Col·lapse en els serveis socials

I mentrestant, la cara visible de les administracions en tota aquesta catàstrofe social són els treballadors dels serveis socials municipals, que depenen dels ajuntaments. «Les peticions s’han duplicat, però nosaltres som els mateixos, i a més la meitat de la plantilla està treballant des de casa. ¡Anem al mil per cent, però és clar que els serveis socials estan col·lapsats!», afirma Mercè Civit, responsable de la secció de Serveis Socials del Col·legi de Treball Social de Catalunya, que demana «urgentment» un canvi en les ràtios del personal. La segona mesura social que podria ajudar a pal·liar la situació social és la renda garantida de ciutadania, que, en paraules de Civit, «no arriba a tothom que la necessita», i que a més, per cobrar-la cal esperar almenys dos mesos. El sector doncs, demana que s’implementi ja l’ingrés mínim vital, la renda social que vol aplicar el Govern en tot el país. 

De moment, el Govern de la Generalitat divendres va anunciar un pla de 2,5 milions d’euros per a entitats socials i ajuntaments que hagin de desenvolupar projectes de persones sense llar i voluntariat, i 8 milions més per a l’atenció social als domicilis. En relació amb la renda garantida de ciutadania, en els últims dos mesos, el número de nous beneficiaris ha crescut un 3,5%, amb 2.857 llars que la reben, mentre que a les cues del banc d’aliments els augments ja són del 40%.