CRISI EN L'EDUCACIÓ

La Fundació Bofill alerta del «risc» d'un augment de la segregació escolar

Diu que s'ha reduït «només» quatre punts en cinc anys

zentauroepp53334333 barcelona 04 05 2020 sociedad barcelona terrazas de bares ce200506144500

zentauroepp53334333 barcelona 04 05 2020 sociedad barcelona terrazas de bares ce200506144500 / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Europa Press/ACN

La Fundació Jaume Bofill ha alertat aquest divendres del «risc enorme» d’un augment de la segregació escolar davant la preinscripció d’aquest any, que serà majoritàriament telemàtica, el previsible augment de la població vulnerable per la crisi del coronavius i l’increment de la matriculació fora de termini i de la ‘matrícula viva’ per la mobilitat residencial de les famílies.

En roda de premsa telemàtica, el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha advertit que la preinscripció en línia pot provocar que s’«agreugi» la segregació ja existent, que les famílies optin per una actitud de replegament i que els prejudicis no puguin ser contrarestats al no haver-hi possibilitat de visitar els centres prèviament a les sol·licituds.

El cap de Programes de la fundació, Joan Cuevas, ha remarcat la possibilitat que l’alumnat més vulnerable faci la preinscripció fora de termini i hi hagi un increment de la ‘matricula viva’, fruit de canvis residencials habituals en períodes de crisi.

Segregació postpandèmia

Palacín ha afirmat que la crisi postpandèmia no pot començar amb «més segregació» escolar de la ja existent i ha dit que és una qüestió determinant per a l’educabilitat i eficiència del sistema, per la qual cosa ha demanat a la Conselleria d’Educació de la Generalitat i els ajuntaments mesures urgents per pal·liar aquest risc.

La fundació ha proposat establir uns criteris clars i homogenis per a la detecció de l’alumnat vulnerable, un augment de la reserva de places per a alumnat vulnerable, estendre aquesta reserva com a mínim fins al setembre, desplegar dispositius de detecció municipals de l’alumnat vulnerable, centralitzar les preinscripcions fora de termini en les oficinals municipals d’escolarització i que els consistoris activin mecanismes d’urgència d’orientació i acompanyament de les famílies.

A aquestes mesures urgents, ha afegit la necessitat de crear un programa per part d’Educació que coordini la lluita contra la segregació escolar, la posada en marxa d’oficines municipals d’escolarització en aquells municipis de més de 10.000 habitants que no en disposin i l’aprovació i desplegament dels nous decrets d’admissió i concerts educatius.

Reducció feble

Tant Palacín com Cuevas han coincidit a ressaltar que la disminució de la segregació escolar als municipis de més de 10.000 habitants ha sigut «feble» en els últims cinc anys, amb una reducció de quatre punts percentuals.

A Catalunya, entre el curs 2013-2014 i el curs 2018-2019 la segregació escolar –calculada amb l’índex de dissimilitud, que fa referència al percentatge d’alumnat que està distribuït de manera segregada– a Primària ha passat del 48% al 44%, i a Secundària, del 39% al 35%, segons l’anàlisi de la Fundació Bofill.

L’estudi, en el qual s’han analitzat 121 municipis de més de 10.000 habitants, assenyala que el 53% empitjora els seus nivells de segregació escolar en els últims cinc anys, i 44 amb alts nivells han continuat empitjorant per una política d’inacció.

Entre els municipis que presenten més índexs de segregació escolar –per sobre del 30% a primària i del 20% a secundària– se situen Terrassa, Badalona, Esplugues, Tarragona, Sant Feliu de Llobregat, Ripollet, Sant Sadurní d’Anoia, Olesa de Montserrat, Molins de Rei, Lleida, Rubí i Sabadell, entre d’altres. L’informe apunta, però, que, en contra del que es pugui pensar, 30 dels 42 municipis amb més segregació tenen un percentatge de població estrangera per sota de la mitjana. 

Notícies relacionades

També assenyala que gairebé 20 municipis han reduït de manera contínua la segregació escolar en els últims 12 anys i 10 ho han fet a Secundària, al desplegar mesures constants de lluita contra la segregació; però, per contra, 19 municipis no identifiquen alumnat amb necessitats per raó sociocultural o socioeconòmica, dels quals nou ja estan en nivells alts de segregació.

Cuevas ha sostingut que amb aquestes dades la crisi que provocarà l’impacte de la pandèmia del coronavirus pot fer augmentar la segregació escolar «a curt termini».