Els científics alerten de la transmissió del coronavirus a les aigües residuals

Biòlegs ambientals de la Universitat de Stirling (Regne Unit) han advertit que la possible propagació de la Covid-19 a través de les aigües residuals «no ha de ser descuidada» en la batalla per protegir la salut humana. La resposta a la pandèmia mundial s’ha centrat en la prevenció de la transmissió de persona a persona. No obstant, els experts creuen ara que el virus també es podria propagar a les aigües residuals.

«Sabem que la Covid-19 es propaga a través de les gotes de la tos i els esternuts, o a través d’objectes o materials que transporten la infecció. No obstant, recentment s’ha confirmat que el virus també es pot trobar als excrements humans, fins i tot 33 dies després que el pacient hagi donat negatiu en les proves dels símptomes respiratoris de la Covid-19», ha explicat Richard Quilliam, autor principal de l’estudi, que s’ha publicat a la revista ‘Environment International’.

Encara no se sap si el virus pot ser transmès per la via fecal-oral. No obstant, es coneix que l’excreció del virus del sistema digestiu pot durar més temps que l’excreció del tracte respiratori. Per tant, podria ser una important, però encara no quantificada, via per a una exposició més gran.

Els autors van presentar l’exemple del brot de síndrome respiratòria aguda greu (SARS) el 2002-2003, quan es va detectar el SARS-CoV-1, estretament relacionat amb el cep del virus SARS-CoV-2, a les aigües residuals abocades per dos hospitals de la Xina. Quilliam destaca que, com que la majoria dels pacients amb Covid-19 són asimptomàtics o experimenten només símptomes lleus i es queden a les seves cases, i no als hospitals, hi ha un risc significatiu de distribució «generalitzada» a través de les clavegueres.

Segons aquests biòlegs, la composició estructural de la Covid-19, específicament la seva coberta de lípids, suggereix que es comportarà de manera diferent en ambients aquosos, en comparació amb altres virus que es troben típicament a l’intestí. Actualment, hi ha informació limitada sobre la persistència ambiental del virus, però altres coronavirus poden quedar-se a les aigües residuals fins a 14 dies, depenent de les condicions ambientals.

Bombatge d’aigües

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Sobre el risc d’exposició humana, els autors també es posicionen: «El transport de coronavirus a l’aigua podria augmentar el potencial d’aerosolització del virus, en particular durant el bombatge d’aigües residuals a través dels sistemes de clavegueram, a les obres de tractament d’aigües residuals, i durant la seva descàrrega i el posterior transport a través de la xarxa de drenatge de la conca».

El risc podria augmentar encara més a les parts del món amb alts nivells de defecació a l’aire lliure, o on els sistemes de sanejament són limitats i les vies fluvials s’utilitzen tant com a clavegueres obertes o com a fonts d’aigua per a finalitats domèstiques. «Aquests entorns solen anar acompanyats de sistemes sanitaris fràgils i amb pocs recursos, cosa que amplifica tant el risc d’exposició com la mortalitat potencial», conclouen.