El Consell Assessor de Salut constata la «fragilitat» del sistema sanitari català

El Consell Assessor de Salut de la Generalitat considera que la crisi del coronavirus ha posat de manifest la «fragilitat» i «l’infrafinançament» del sistema sanitari català. Segons el parer d’aquest organisme consultiu, arran de la pandèmia s’ha evidenciat que «hi ha reformes del sistema de salut i benestar que fa anys que esperen i que ja no poden esperar més». A part de la necessitat de més recursos, també remarca que s’ha de transformar el sistema d’atenció a les necessitats socials i sanitàries i reforçar l’àmbit de la salut pública i el de l’atenció primària i comunitària. El Consell també critica les «deficiències» del sistema a l’hora de preveure l’impacte de la Covid-19 tant a la xarxa de salut com la de residències.

En un primer informe sobre l’impacte de la pandèmia en el sistema sanitari català, el Consell Assessor de Salut opina que «globalment», l’aprenentatge dels «errors» recau en el fet d’haver «infravalorat inicialment els brots, posteriorment l’epidèmia i, finalment, la pandèmia». I remarca, en aquest sentit, que els organismes internacionals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els estats i les organitzacions científiques i acadèmiques «s’enfrontaven a una malaltia no coneguda i, per tant, imprevisible».

En l’àmbit concret del sistema sanitari català, el Consell constata «deficiències en l’anàlisi i la previsió de la importància de la pandèmia amb poca coordinació entre els serveis de protecció de la salut, la capacitat de resposta de la xarxa territorial i municipal de salut pública i el sistema assistencial de salut».

Falta de previsió a les residències

A més ha detectat una» falta de previsió de l’afectació de la Covid-19 en el sistema de residències de gent gran i de persones amb discapacitat, a fi de prevenir contagis i dotar aquests centres de recursos per fer-li front».

També remarca que «l’impacte de la crisi en el sistema de salut pública» ha obligat a bolcar tots els esforços «en el control de la pandèmia. Això ha retardat el tractament de pràcticament la resta de malalties, cosa que comportarà en un futur pròxim «un empitjorament de l’estat de salut i, possiblement, de les condicions de vida de les persones que han vist demorada la seva atenció».

Altres carències detectades són l’absència de protocols i pautes rigoroses, així com de consens, sobretot supraterritorialment, per fer front a la priorització de recursos, «quan aquests són limitats i haurien d’arribar de manera equitativa a tothom qui ho necessités».

Falta de tests

També ha detectat carències «importants» per a la salut pública, com la falta de disponibilitat de les proves per diagnosticar la malaltia i dels equips de protecció individual (epis).

En la seva anàlisi, el Consell considera, no obstant, que la crisi també ha posat de manifest la «bondat» d’un sistema sanitari d’accés universal i «la importància de la intervenció pública de la gestió de recursos del conjunt del sistema». També considera fortaleses la capacitat d’adaptació i flexibilització del sistema davant de les crisis, en concret la reorganització dels centres sanitaris de tot el territori per fer front a la pandèmia, l’increment de llits per a cures intensives o la transformació d’equipaments diversos en hospitals de campanya.

Una altra qüestió que analitza el Consell Assessor és la resposta del sistema en el procés de final de vida, que la pandèmia també ha posat sobre la taula. En aquest sentit, opina que ha sigut «necessari i útil escriure i dissenyar criteris de priorització», ja que en multitud d’ocasions ha sigut necessari decidir «qui podria tenir més opcions de sobreviure i qui no, per dur que sembli».

Notícies relacionades

Sant Andreu de la Barca declara persona no grata Vergés

La Generalitat posa límit a la recollida de llentiscle i bruc amb una nova llei

En tot cas, el Consell remarca que, «a la pràctica, aquestes decisions han sigut minoritàries, segurament pel fet d’haver-se procurat prou recursos per suportar els pics de la crisi». Amb tot, també opina que «s’ha generat una inquietud innecessària «en la ciutadania davant del possible plantejament d’establir determinats criteris» gairebé com a prioritaris, com podria ser l’edat de la persona». Aquests plantejaments «han generat una alarma social, totalment evitable, entre la població gran i més vulnerable».

Finalment, l’informe del Consell Assessor de Salut també té un record per als professionals sanitaris. «És un deure ètic i de responsabilitat la gratitud cap als professionals, fent un retorn del seu esforç de la manera més eficient també pel sistema», conclou.