Bruno Sánchez: «Es tracta d'arraconar el virus, no de tornar a la normalitat»

Començar a moure’ns i reprendre l’activitat sense que el coronavirus s’escapi perquè «segueix aquí amb nosaltres» és la clau del desconfinament, segons l’astrofísic Bruno Sánchez-Andrade Nuño, que explica que l’objectiu, més que tornar a la normalitat, és «arraconar el virus» al mirar de recuperar-la. 

«Un sol error, una sola persona» pot desencadenar un repunt, adverteix Sánchez-Andrade, un dels experts que ha assessorat el Govern central en el pla de desescalada, amb el qual es busca un equilibri entre protegir la salut de la ciutadania i evitar «destruir la vida de la gent». 

Sánchez-Andrade Nuño (Oviedo, 1981) és doctor en Astrofísica i expert en ciència de dades i tecnologia, ha treballat a la NASA, va ser assessor del Banc Mundial i col·laborador en diversos projectes i ONG vinculades al canvi climàtic, i així repassa el procés de disseny de la desescalada que –diu– ha estat ple de dilemes ètics. 

¿Quin va ser l’encàrrec del Govern central en el pla cap a una «nova normalitat»? 

L’objectiu és com afrontem el procés, què podem aprendre de la ciència, d’altres països, d’experiències passades... És posar a sobre de la taula un ventall de capacitats i experiències molt amplis: en termes epideomiològics, sanitari, diplomàtics, econòmics, polítics i, fins i tot, filosòfics. No és només el virus i la sanitat, és l’economia, la diplomàcia, són totes les facetes de la realitat. 

Els científics s’han vist obligats a treballar a contrarellotge en un context minat per la incertesa. 

L’acadèmia funciona amb hipòtesis falsables, experiments, exposició a parells científics, conferències, amb una cadència que intenta maximitzar l’excel·lència i no cometre errors, a costa de fer-ho més lent. 

L’acadèmia ha de seguir el seu procediment per trobar la vacuna i entendre el virus, però en paral·lel emergeix un científic, que jo anomeno científic d’impacte, que no només parla del que diuen els articles, sinó de com integrar això a la realitat: com parem, durant quant temps, com ho enfrontem. 

Un argument purament acadèmic et pot dir que cal actuar per evitar morts tant sí com no, però un economista et dirà que així pot ser que el virus no es propagui però enviaràs a l’atur a tothom món, conduiràs a una depressió brutal a tot el món i provocaràs problemes molt llargs que poden fins i tot costar més vides que estar tancats a casa. 

¿Com s’estableix un equilibri entre reprendre l’activitat i protegir la salut? 

Es tracta d’aconseguir, òbviament, que no es mori la gent, que el virus no ataqui les persones més vulnerables, però fer-ho de manera que no destruïm la forma de vida de la gent, i ja no només es tracta de la feina, sinó també de poder anar a fer un tomb, estudiar, anar a la muntanya... No només és salvar vides, sinó que la població pugui fer la seva vida el màxim possible sense que el virus s’estengui. 

No és argument únicament epidemiològic, sinó de la vida real. Creiem que podem segmentar la realitat en diferents factors, però no. El Govern no pot prendre una decisió només amb una dimensió epidemiològica, sinó que ho ha de fer amb totes les variables de la realitat. 

¿Hi ha hagut dilemes ètics a l’idear la desescalada? 

Els dilemes ètics són grans, no només el dilema eticomoral sinó l’eticodiplomàtic, l’eticoeconòmic, l’eticoestratègic... 

Aquestes estratègies estan informades en dades, és important saber com està patint la gent. Per exemple, els immigrants, els sensesostre, hem de preguntar-nos també per la gent que no veiem. 

¿Serà difícil arribar a la meta de la nova normalitat? 

És una tasca molt complicada, tant de bo qualsevol país pogués donar dates, que és el que necessitem per permetre viatges o turisme, però desafortunadament això no és possible perquè depèn de diverses coses. 

Depèn de la capacitat sanitària, de no col·lapsar hospitals perquè s’hagin de cuidar només de malalts del coronavirus, de com responguin les regions, del que anem aprenent del virus. 

Això no és un càstig de ningú, la culpa és de la naturalesa del virus. Intentem assolir la normalitat sense que l’esforç que hem fet fins ara s’invalidi. És complicat. 

Optem per mètriques i línies d’horitzó, les dues setmanes responen a la cadència que pot trigar a covar el virus, i ens informa de com van les coses. 

¿Com serà la tornada a la normalitat? 

Hi ha hagut moments molt durs en aquesta crisi i és un trauma com a societat, per això en aquesta nova normalitat hem de ser conscients de la importància que siguem a prop, malgrat la distància física. 

La part bona de la desescalada és que estem tornant a la normalitat, la dolenta és que serà lenta i gradual. No és que hàgim trobat una vacuna i tornem a la normalitat d’abans, això és anar a poc a poc intentant moure’ns, tornar a l’activitat però sense que el virus s’escapi perquè segueix aquí amb nosaltres. 

Més que tornar a la normalitat és mirar d’arraconar el virus tornant a aquesta normalitat. Serà a poc a poc, gradual, cometrem errors i haurem d’anar cap enrere i cap endavant, aprenent habilitats com a societat que abans no teníem. Per exemple, la mascareta. 

¿Com d’important serà detectar aviat els nous casos? 

Tant de bo sabéssim diàriament qui té el virus i on és, però no podem. Quan trobem un cas cal «seguir» el rastre d’on ve per veure si hi ha altres casos i posar-los en quarantena. 

Cal recordar que el període d’incubació abans que apareguin els símptomes, si hi ha símptomes, és de molts dies.

Per això, les dades de mobilitat, de traçabilitat i de vulnerabilitat són importants. No és el mateix un contagi en gent sana que en residències de gent gran o en municipis amb una edat mitjana més alta. 

¿L’èxit de la desescalada serà responsabilitat únicament dels ciutadans? 

No exclusivament perquè hi ha una responsabilitat sanitària institucional, però hi ha de participar literalment tothom. 

Això és el més bonic, que quan la desescalada funcioni no serà només perquè hi ha un pla, sinó perquè tots hem sigut part d’aquest procés. 

Cal reconèixer que la societat espanyola ha respost exemplarment. Segons les dades d’Apple i Google, és dels països que més ha participat o fet el que va demanar el Govern. Si fa tres mesos ens haguessin dit que ens anaven a prohibir passejar ens hauria semblat impensable, propi d’un sistema autocràtic, però hem entès la urgència i la necessitat. 

Les empreses, els partits polítics, tots ho hem entès. 

Tant de bo ens adonem de com d’interconnectats estem i com d’important és cuidar-nos els uns als altres. Parlo de distanciament físic, no social, perquè estem separats els uns dels altres, però a prop de les famílies i els amics. 

És moment de reflexionar sobre la relació d’uns amb els altres i amb el món i [...] hem de pensar que als nostres països podem afrontar aquesta crisi bíblica, però d’altres en vies en desenvolupament no ho poden fer. 

Hi ha altres crisis al món, per exemple a la banya de l’Àfrica pateixen una crisi de mangostes com no ha passat en segles, a més de la del coronavirus. 

¿Per què Espanya ha sigut un dels països més afectats per la pandèmia? 

Aquesta és una de les preguntes d’or, entendre si ho hem fet malament o si ens ha tocat més fort per aleatorietat.

Arribarà el moment d’intentar veure què ha passat, però crec que la naturalesa exponencial de l’epidèmia n’és, en bona part, responsable. És possible que al gener un turista xinès o un responsable d’una empresa volés de la Xina a Espanya o Itàlia i aquest sol cas infectés i tingués un creixement exponencial. 

Crec que ens va tocar perquè la persona infectada va estar en el mal moment al lloc equivocat i va començar les infeccions sense saber-ho. 

No és que les coses surtin malament per fer-ho pitjor: un sol error, literalment una sola persona ha creat aquest problema mundial, una sola persona que se t’escapi és el que et pot crear la situació que tenim. 

¿S’haurien de fer tests a tota la població? 

No és realista fer test a tota la població, i no només per l’argument econòmic [...] també logísticament. 

Els científics esperen una segona onada de la Covid-19, ¿estarem més ben preparats? 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

N’hem après un munt, tots hem fet un curs accelerat de com afrontar la pandèmia. Per raons purament epidemiològiques i també de mobilitat és molt probable que hi hagi una segona onada, que tinguem altres onades, però n’hem après i tenim capacitats millorades per fer-hi front. Tenim mètriques i factors que mesurem cada dia. 

Si passa, la situació serà moltíssim millor a nivell mundial, europeu, nacional, provincial i de municipi.