«Tenia ganes de tornar a veure la clientela»

No li està resultant gens fàcil al petit comerç reprendre certa activitat després de diverses setmanes de paràlisi i amb un horitzó pròxim atapeït de limitacions per impedir un rebrot fatídic de l’epidèmia de coronavirus. Aquest dilluns molts professionals han tornat a apujar la persiana amb sentiments trobats: desànim pel mal sofert i pel que queda per patir i il·lusió perquè, almenys, el final del túnel sembla més a prop. Molts d’altres han decidit començar a preparar la botiga, però no preveuen obrir fins dilluns de la setmana que ve.

«Després de gairebé dos mesos aturats, ja tenia ganes de tornar a funcionar; per l’econòmic i també per a la ment és necessari reprendre les rutines i recuperar el tracte amb la clientela. Tenia ganes de tornar a veure’ls», s’alegrava aquest dilluns a primera hora Eva Mestre, de la perruqueria Mil i Un Colors de Sort. «Tot això ha sigut molt precipitat. Imaginàvem que podríem obrir cap al 12 de maig, però en tres dies ens hem hagut de preparar. Molts proveïdors de material preventiu no estaven preparats per entregar les comandes tan aviat, però ens hem hagut d’espavilar igualment», afegia, Mestre, que previa obrir a la tarda i començar atenent només homes. «Són serveis més ràpids. Per avui en tinc 10», resumia. 

Perruqueries i barberies han sigut dels comerços que més han despuntat en la primera jornada de la fase 0. Vicenç Moretó és barber des de fa 30 anys i en fa 15 que està al seu local del carrer de Joaquim Costa de Barcelona. Aquest dilluns ha obert a les vuit del matí: «Tinc una sensació molt estranya. Si ho penso, em poso a plorar... És una barreja de ganes de tornar i il·lusió de veure cares conegudes. Han sigut dos mesos devastadors, però per alguna cosa es comença», comentava. Moretó té 176 reserves i una setmana de llista d’espera.

La barberia de Moretó al Raval té clients de més de 100 països, però la majoria són fixos i viuen a Barcelona: «Perdrem entre un 15-20% dels turistes que venien, però espero que amb el temps els puguem recuperar amb clientela local».

A la capital catalana hi ha hagut carrers on predominaven les persianes abaixades. Per exemple, al passeig de Gràcia, on fins i tot els comerços de menys de 400 metres quadrats continuaven tancats i barrats. A prop d’allà, al carrer d’Enric Granados, també a l’Eixample, la merceria Rosell ha complert 111 anys al barri i aquest matí Jordi Rosell, la quarta generació d’aquesta família de botiguers que té el local en propietat, preparava la botiga per obrir el pròxim dilluns: «No obrim aquesta setmana amb cita prèvia, però espero poder obrir el dia 11. Aquesta botiga ha passat la guerra i fins i tot la grip del 1918 i jo tinc la intenció de continuar».

L’encarregada de la botiga Sita Murt, que és a l’eix comercial de la rambla de Catalunya, era de les poques treballadores que aquest dilluns al matí han acudit al local per esperar que arribin els epis, netejar i fer llistes de clientes per concertar cites de cara també al dia 11. «Pensava que hi hauria botigues preparant-se per obrir, però no hi ha gairebé ningú. Aquí depenem del turisme i també tenim la nostra clientela fixa. Del turisme ens n’oblidem i de cara a les clientes mirarem de fer videotrucades per ensenyar les peces i evitar que hagin de desplaçar-se. És una organització molt complicada i encara no sabem bé com funcionarem, perquè la gent que entrava a xafardejar ja no entrarà». Claudia Bobés estava d’erto i s’ha reincorporat aquest dilluns, però les dependentes encara no.

En canvi, Anna Costa sí que ha obert la seva botiga Tot per la Llar de Mollerussa per atendre cites prèvies. La primera ha sigut a les 10.30 hores. Les seves primeres vendes han sigut un biquini i complements del biquini, quatre jocs de llençols i tovalloles. Són 32 anys aixecant cada dia la persiana. «Mollerussa amb totes la botigues tancades donava pena. Per les xarxes socials com Instagram i privadament amb els meus clients em vaig posar en contacte amb tothom per dir-los que, si em necessitaven, amb cita prèvia a partir d’avui, podrien venir».

Els seus clients són majoritàriament de Mollerussa i la seva comarca, el Pla d’Urgell. Ven roba per a la llar, complements de roba per a dona, xandalls i decoració, i fa cortines per a casa. «Hem cobrat els 300 i els 400 euros per a autònoms, però teníem moltes ganes d’obrir perquè cal pensar que som petit comerç i això ens ha agafat just quan acabàvem de comprar tot el gènere nou i hem de pagar als proveïdors i a l’agost ens arribarà ja tot el d’hivern». «Hi ha esperança que la gent vegi que el comerç del poble és necessari. Han pogut comprar en plataformes com Amazon, però jo crec que ara la gent respondrà bé i ens ajudarà a les botigues de proximitat, que valoraran la nostra atenció especial i més personal i les facilitats que donem a la nostra clientela més fidel, que sempre que fa falta els diem: ‘enduu-t’ho i ja m’ho aniràs pagant’. Això també té un valor».

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

També ha estat en contacte amb els seus clients Santi Sarrià, que regenta Samoa Estilistes Canins. Santi Sarrià ha guanyat el campionat d’Espanya de perruqueria canina i ha quedat també primer del món. Al seu local del carrer d’Indústria amb Lepant, a Barcelona, on fa cinc anys que hi és, té gairebé 200 gossos en llista d’espera. 

«Teníem molts nervis aquests dos últims dies, però hem estat en contacte per WhatsApp amb els clients i hem fet un protocol per quan portin el gos. Tenim clients del barri i gent que ve de fora. Ara està a punt d’arribar un gos que ve de 80 quilòmetres. Els perruquers tenim por que quan passi el boom de les dues o tres primeres setmanes es pari tot, però ens ho hem de prendre amb alegria, perquè feia dos mesos que estàvem a casa pràcticament parats». Sarrià ha pogut refinançar quatre mesos el lloguer del local. A més de les mesures de seguretat del ‘BOE’, ha instal·lat una màquina d’ozó que funcionarà a la nit i una altra perquè l’aigua de la dutxa surti ozonitzada, per eliminar més a fons qualsevol patogen.