Els nens tornen als parcs, amb l'enyorança de poder compartir-los

L’Àlex, de vuit anys, i en Marc, de nou, tenien les bicis a la porta del portal de casa i el casc cordat a les dotze en punt d’aquest dissabte. Malgrat no ser el primer dia que aquests dos germans tornaven a rodar per l’asfalt després de setmanes confinats, això no els ha impedit disfrutar-ho amb ganes. Com aquests dos veïns de l’Eixample Dret  de Barcelona, els menors de 14 anys han passat a compartir, per franges, el dret a trepitjar el carrer de nou després de la irrupció de la pandèmia. El següent pas que esperen amb ànsia molts d’ells és quan podran tornar a ajuntar-se amb els seus amics.

Sota l’ombra d’un arbre del parc d’Estació del Nord laClara vigila els seus nens. «Hem sortit tot el lluny de casa que està permès per veure si aconsegueixo cansar-los una mica», fa broma ella. Mentre l’Àlex explica que troba a faltar enfundar-se l’equipament i jugar a futbol amb els seus amics de l’escola (l’escola no tant); en Marc, que és més de bàsquet, s’enfila hàbilment a l’arbre i observa com la resta de nens i nenes aprofiten l’assolellat dissabte. No hi ha partits de futbol ni diàlegs corals amb la pilota, les pilotes es limiten al frontó amb una paret o a l’estira-i-arronsa entre pares i fills. «¿Si em creuo amb un amic puc saludar-lo?», explica la Clara que li ha preguntat un dels petits al sortir de casa.

L’Àlex i en Marc han enganyat aquestes últimes setmanes la monotonia del confinament gràcies a la terrassa interior que tenen a casa. «Juguem al bàdminton», explica en Marc. I esmorzen, mengen i sopen en aquesta terrassa. «La setmana que no va parar de ploure va ser la que pitjor ho vam passar», explica la seva mare. La Clara ha hagut de multiplicar-se durant els últims dos mesos, ja que, part de teletreballar, ha d’estar pendent de les tasques ‘online’ que posen a l’escola als seus fills. «Segueixen fent extraescolars, com anglès o robòtica, tot i que les que més troben a faltar són les d’esports», explica. 

Els ‘runners’, practicants de ioga o simplement passejants que solien habitar el parc abans de la pandèmia estan absents, i deixen el recinte als més petits. Persisteixen els gossos i els seus acompanyants, que corren entre una herba dos pams més alta de l’habitual després de setmanes amb el parc tancat. En el petit amfiteatre on en altre temps es va versionar Shakespeare i altres autors en recitals populars, Biel, de tres anys, fa rodar els seus Maserati en miniatura. «No ho demana gaire, però aquesta setmana quan hem sortit es nota que ho disfruta», explica el Joan, el seu pare.

Notícies relacionades

Corredors i ciclistes prenen Barcelona el primer dia de permís

Avis desencadenats després de 50 dies de confinament

«Entre setmana ha sortit més amb la seva mare, a qui han aplicat un erto del 100%. Avui tocava amb mi», explica el Joan. En Biel ha tornat al parc, però troba a faltar fer-ho amb la seva cosina Lila i compartir amb ella un dels seus Maserati. Aquests dies han servit a en Biel –«quin remei», opina el Joan- per aprendre a entretenir-se sol i fins i tot a avorrir-se. «Ho està portant millor del que ens vam pensar al principi, explica el seu pare.  

A dos carrers del parc d’Estació del Nord, el passeig de Lluís Companys s’ha convertit en una pista de carreres per a patinets, patins, bicicletes i corredisses diverses. Els petits velocistes ja no han d’esquivar els turistes que habitualment es fotografiaven als peus de l’Arc de Triomf o els artistes que es guanyaven unes monedes ballant break dance o fent trucs amb bombolles de sabó. La Martina, de sis anys, descansa sota l’ombra d’una palmera, amb el somriure tapat per la mascareta que ella mateixa ha decorat amb dibuixos de pandes. Contenta de tornar a sortir cada dia al carrer després de setmanes de tancada, la Martina estranya fer-ho de la mà de la seva àvia, que, de moment, només veu a través d’una pantalla. Les manetes del rellotge avancen i la Meli, la mare de la Martina, li indica que ja va sent l’hora de dinar i cal tornar a casa. D’aquí a unes hores, serà la Meli la que surti a passejar sola.