Avis desencadenats després de 50 dies de confinament

El Salvador (84 anys) nota que a les cames els costa caminar més que de costum. Però ha oblidat per què. «Pateix alzheimer», explica la seva filla Esther, que aquest dissabte l’acompanya a fer el primer passeig al sol aprofitant la primera finestra de dues hores –de deu a dotze– que el Govern ha obert per a la població dependent i la de més 70 anys després de 50 dies de confinament. «¿Podem asseure’ns al banc?» protesta el Salvador. L’Esther el renya, afectuosa: «No, acabem de sortir i fa gairebé dos mesos que ets a casa». El Salvador la mira, parpelleja sense comprendre del tot, es gira i continua caminant. 

El Jordi (67 anys), des de la cadira de rodes a què el van portar els dos ictus, i la Carme (66 anys), des del banc del costat, inclinen el cap amb els ulls tancats apuntant directament al sol. «Tenies tantes ganes de sortir», diu ella. «Jo em trobava bé a casa. Fent les meves coses de modelatge ferroviari», afirma ell. «Dic això per no admetre que jugo amb trens elèctrics», diu a continuació. La Carme nega amb el cap perquè sí que valora aquest primer dia de passeig a l’aire lliure, però en demana més. «La pitjor part del tancament ha sigut no poder estar amb la Jana –la seva neta de 3 anys–, cada vegada que la veig pel telèfon em venen ganes de plorar. Fins que no aixequin la prohibició d’abraçar la meva neta, no hi ha desescalada que valgui». 

El Francisco (73 anys) durant aquestes setmanes no ha sortit al carrer ni a llençar les escombraries. «Avui em fan una mica de mal els genolls», afirma mentre baixa a bon ritme per l’avinguda de Josep de Tarradelles en direcció al barri de Sants. «Vaig sense mascareta però la porto a la butxaca, és que si me la poso sembla que m’ofegui». La seva dona no ha volgut sortir a passejar. Ella espera la mateixa mesura que la Carme perquè tampoc «sap estar sense el seu net de 6 anys». El Francisco anhela una altra ordre, la del final de la prohibició de circular entre territoris. «Vull anar-me’n a Palomar del Campo (Conca) i d’allà no em mouré en tot l’estiu», afirma. Els últims dos mesos de casa han sigut durs. «Posaves la televisió o la ràdio i tota l’estona virus i mort i mort i virus. ¿Per què tanta notícia d’això, eh?». 

Notícies relacionades

Un Nadal marcat pel fred i les glaçades

El 22,5% de víctimes de violència no declara contra el seu agressor

L’Assumpció (70 anys) i l’Artur (71 anys) s’identifiquen com complidors rigorosos del tancament. Van diligentment protegits amb mascareta i mantenen que si la gent fos responsable i el Govern no caigués en tantes contradiccions aquesta mesura que ha trigat dos mesos a arribar hauria pogut donar-se des del primer dia. Asseguren que no han tingut por. Tot i que a l’Assumpció la pena se li va ficar tan endins després de tants dies sense sortir de casa que va haver de trucar a la doctora de capçalera. «Em va prohibir la televisió i em va manar fer més coses», diu. 

La tornada dels avis al carrer ha tornat a Barcelona una imatge que enyorava. La dels passejants tranquils que es recolzen en un bastó. Veure’ls quiets sobre els bancs sembla anunciar el principi del final del confinament. Tot i que els vells del lloc adverteixen que la tempesta econòmica que s’acosta espanta tant com el virus. «I aquesta ve contra els joves».