05 d’ag 2020

Anar al contingut

El desconfinament és un procés de risc per a dones maltractades

El descens de les denúncies policials no reflecteix l'infern de les víctimes que conviuen amb el seu agressor

Els Mossos i els experts avisen que el tancament forçós suposa un preu emocional elevat en molts casos

Guillem Sànchez

El desconfinament és un procés de risc per a dones maltractades

Alberto Estevez

El confinament ha sotmès les famílies a una tensió sense precedents. Una convivència «forçosa» que ha evaporat «la intimitat» i ha multiplicat els factors que condueixen a conflictes entre parelles o entre pares i fills, evidencia Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB). Quan, a més, hi ha víctimes que comparteixen sostre amb un maltractador –en molts casos, un agressor masclista–, el confinament es converteix en un turment de conseqüències encara desconegudes.

Malgrat que les xifres de les denúncies per violència de gènere han disminuït en un 50%, segons dades dels Mossos d’Esquadra, els experts intueixen que la realitat de les llars difereix dels números i avisen d’una cosa més: el desconfinament obre un període de màxim risc.

¿Per què baixen les denúncies?

Montse Escudé, cap de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos, per afirmar que dins de les cases hi ha autèntics inferns, enumera que els requeriments per incidents a la llar han crescut en un 26%. O que el servei d’atenció a dones maltractades de la Generalitat ha rebut gairebé 3.500 trucades des que va començar el decret d’estat d’alarma.

Diversos factors podrien explicar per què, en sentit contrari, les dones presenten menys denúncies. D’una banda, tenen més por de denunciar perquè temen que la seva situació empitjori si acusen públicament el seu agressor i després han de continuar convivint amb ell durant la pandèmia. Algunes ja saben que els jutjats de violència de gènere continuen oberts i que, després d’una denúncia, aquests decideixen en menys de 72 hores si han d’imposar una ordre d’allunyament, assignar protecció policial a les víctimes o, fins i tot, empresonar preventivament l’agressor. 

Un altre factor, remarca Escudé, és que abans del confinament l’entorn d’amistats, laboral o familiar tenia un paper clau per animar la víctima a denunciar, aconseguint que s’adonés que estava sent maltractada o, directament, avisant la policia. «Ara l’aïllament ha augmentat», avisa Alba Alfageme, experta en violència masclista. «Necessitem que els veïns facin aquesta funció d’antena», prega Escudé. 

Gelosos sedats 

El decrement de denúncies també pot deure’s al fet que un tipus d’agressors, els gelosos, estan ensopits durant el confinament. «Aquests dies senten que tenen un control total sobre les dones», raona Escudé.

«La violència és sempre un mecanisme del maltractador per imposar el seu poder sobre la víctima. És possible que durant aquests dies no hagin de recórrer a la força», afegeix Alfageme. 

Les dues professionals avisen que, a mesura que les dones recuperin la vida social, els agressors «sentiran que no les dominen» i, en conseqüència, el risc que la violència física més brutal reaparegui és molt alt. 

Pueyo està d’acord que el retorn al carrer de les dones per als gelosos patològics pot funcionar com un desencadenant de conflictes, però matisa que «la capacitat d’imaginar» en els casos més greus s’haurà mantingut inalterable durant el confinament. 

Els feminicidis

Els feminicidis acostumen a produir-se durant les ruptures i aquestes poden augmentar durant els pròxims mesos. «És possible que dones que ja havien decidit separar-se hagin hagut de postergar-ho a causa de la pandèmia», remarca Alfageme. De nou, aquesta possibilitat converteix els dies de desconfinament en una etapa perillosa, afegeix Escudé. 

«Tots els actors socials hem d’estar atents perquè s’animin a denunciar i impedir que la crisi econòmica que s’acosta, que farà sentir a més d’una que separar-se implicarà afrontar un futur encara més incert, les dissuadeixi», explica Alfageme. I per gestionar un desconfinament segur que minimitzi els esclats de violència, conclouen els tres. 

Terrorisme íntim

Sense qüestionar la necessitat de decretar les mesures de confinament per detenir la pandèmia, experts i Mossos d’Esquadra coincideixen a deixar clar que el preu que es pagarà per aquest tancament forçós no és només econòmic, sinó també emocional i social. Les conseqüències que deixarà en els nens més exposats als abusos sexuals –el confinament ha multiplicat el ciberassetjament–, en les persones grans més solitàries o en les dones més maltractades apareixeran durant els pròxims mesos o anys.

Alfageme descriu l’ambient que poden estar vivint víctimes del masclisme amb el concepte de «terrorisme íntim». «La por permanent de ser agredida, durant les 24 hores, sotmet la víctima a una alteració constant del sistema nerviós que, possiblement, desembocarà en un mal per a la seva salut». 

«A més confinament, més risc de maltractament», assenyala Pueyo. «És fonamental la col·laboració ciutadana dels veïns; els que conviuen paret amb paret i senten què està passant, que ens truquin», implora Escudé, que demana que es divulgui com ho han de fer. El telèfon de l’Institut Català de la Dona és el 900.900.120, el correu és el 900900120@gencat.cat i el WhatsApp és el 671.778.540. Per alertar els Mossos, a més d’acudir a comissaria o trucar al 112, poden escriure al correu electrònic mossos.atenciovictimes@gencat.cat.