07 d’ag 2020

Anar al contingut

CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

El coronavirus duplica la mitjana de mortalitat als geriàtrics catalans

El Covid-19 agreuja les carències als centres, que abans de la pandèmia ja acusaven els efectes de les retallades

Els experts demanen més despesa sanitària en aquests centres per allargar l'esperança de vida de les persones grans

Elisenda Colell

El coronavirus duplica la mitjana de mortalitat als geriàtrics catalans

FERRAN NADEU

La pandèmia del coronavirus ha entrat als geriàtrics i ha arrasat centenars de vides. A Catalunya, la mortalitat dels avis que viuen en centres per a la tercera edat s’ha duplicat des de l’inici de la pandèmia, si es té en compte la mitjana anual de l’any passat. Un fet que ha obligat a reforçar la presència d’equips sanitaris. No obstant, ja feia anys que el sector reivindicava més metges i infermeres en aquestes residències, considerades, per molts, l’última baula del sistema social i sanitari.

EL PERIÓDICO ha tingut accés a l’estudi, titulat ‘El que hi ha a sota: característiques clíniques i d’ús de recursos de persones grans institucionalitzades’, encarregat per la Conselleria de Salut, que avala aquestes demandes. Si el 2011 morien l’11% d'avis residents en geriàtrics, el 2017 la taxa de mortalitat va superar el 20%. «Hem de plantejar-nos molt seriosament quina atenció mèdica es mereixen aquestes persones, el perfil i vulnerabilitat dels quals i s’han anat agreujant al llarg d’aquests anys», afirma l’autor de l’estudi, el doctor Jordi Amblàs.

Durant el primer mes de l’estat d’alarma, a Catalunya el coronavirus va endur-se 1.810 vides als geriàtrics catalans, amb una mitjana de gairebé 65 morts diàries. No obstant, segons dades de la Conselleria d’Afers Socials, l’any passat van morir 10.979 avis en els geriàtrics, una mitjana de 915 de mensuals i 30 diaris. Tenint en compte aquestes dades, es van registrar el doble de morts que de mitjana. Unes dades que van fer esclatar al sector, demanant la intervenció de Salut, que va redoblar la presència de metges i infermers i va facilitar equips de protecció i tests.

Demanda recurrent

Una demanda, la de tenir més personal mèdic, que no era nova. Perquè precisament els geriàtrics fa més d’una dècada que veuen com la mortalitat no fa més que incrementar-se, mentre aguanten les polítiques de retallades traduïdes en una congelació de recursos públics, places i ràtios de professionals, i una presència cada vegada més gran de fons d’inversió i empreses de la construcció en la gestió de les cures

Aquesta realitat la posa en relleu el primer estudi a Catalunya i un dels pocs a escala europea d’aquestes característiques que pròximament es publicarà a la revista científica ‘BMC Geriatrics’, que a petició de la Conselleria de Salut ha estudiat com ha evolucionat la salut de les persones grans a les residències durant sis anys, en comparació amb els que no hi viuen. Mentre que la taxa de mortalitat de la població de més de 65 anys que no està en residències s’ha mantingut en el 3% del total, als geriàtrics la mortalitat ha passat de situar-se en l’11,7% del 2011, fins al 20,5% el 2017.

«Les persones que viuen a les residències són cada vegada més vulnerables, però la despesa sanitària és la mateixa, és la prova del cotó que l’Estat del benestar els ha fallat, que funcionava a mitges», valora el doctor Amblàs, vicepresident de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia i membre del programa de prevenció i atenció a la cronicitat del Departament de Salut de la Generalitat.

Congelació

L’informe revela que la població dels geriàtrics registra avui més morts, però també més malalties. Pràcticament la meitat dels interns té depressió, demències, malalties musculars i òssies, i un de cada tres pateix malalties cròniques o problemes cardíacs. Unes taxes, les de les malalties a les residències, que han anat creixent al llarg dels últims set anys, mentre que entre els avis que vivien a les seves llars els percentatges eren menors. «Des de la crisi, les famílies han anat traient els familiars de les residències si estaven bé. Ara arriben ja molt malalts, la meitat d’ells està al seu últim o penúltim any de vida», explica Amblàs. 

Sabent aquesta realitat, ¿quina resposta va donar la Generalitat, llavors presidida per Artur Mas i, després, per Carles Puigdemont? Van congelar les ràtios de professionals i els pagaments als geriàtrics públics, les places de residències públiques van augmentar tan sols un 8% i Catalunya es va situar entre la comunitat amb més llistes d’espera de tot Espanya. Mentrestant, el Govern de Mariano Rajoy reduïa i retallava la seva inversió corresponent a la dependència, que no arribava al 20% de la despesa, mentre que la llei dicta que havia d’assumir una despesa del 50%. A falta de metges als centres –les ràtios marquen 14 minuts al dia d’infermer i metge per avi– segons aquest informe, el 2017 gairebé la meitat de les persones grans de geriàtrics van anar a l’hospital d’urgències, on van quedar-se tres dies de mitjana.

No més fallades

«Anaven tant a l'ambulatori com la resta de la població, quan empitjoraven se’ls traslladava a l’hospital, i molts acabaven morint allà», explica el doctor. ¿La mortalitat ha augmentat a causa de la falta de professionals i de recursos? «És una hipòtesi, el que sí que sabem és que s’han d’evitar totes les morts possibles, i que aquestes siguin dignes, no en un llit d’urgències a les tres del matí», afegeix Amblàs. 

«Hem considerat les residències com a centres socials, sense presència d’infermeria les 24 hores del dia, però qui hi viu té una enorme càrrega de malalties i s’ha dereforçar l’atenció mèdica», afirma Jose Augusto García, president de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia.  Inevitablement, una millora de l’atenció mèdica als geriàtrics té uns costos milionaris per a la Generalitat. «Haurem d’afrontar-ho, i més si a la tardor hi pot haver rebrots. El sistema ja els ha fallat una vegada, no ens podem permetre que torni a passar», afegeix. «Com a societat, hem de preguntar-nos si estem disposats a pagar més per millorar la vida d’aquestes persones tan vulnerables, depèn de les prioritats pressupostàries», sentencia el doctor Amblàs. "