Històries més enllà del coronavirus

La informació està abocada en els diferents aspectes relacionats amb la propagació del coronavirus, des del seu impacte fins a les mesures preventives o estudis sobre la seva evolució. Amb tot, hi ha altres articles relacionats amb l’actualitat que mereixen protagonisme, sobretot en moments en què necessitem canviar el focus del que ens preocupa. 

A continuació es recullen una sèrie d’articles publicats per EL PERIÓDICO que van ser molt llegits o que ofereixen visions periodístiques allunyades de l’angle del coronavirus i els seus efectes.

Les llobes de l’Edat Mitjana

L’Anglaterra medieval no era el millor lloc ni el millor moment perquè una dona intel·ligent pogués escapar al seu paper predeterminat de parir fills. La historiadora Helen Castor rescata al llibre ‘Lobas’ quatre reines protofeministes vistes de mal ull en la seva època, una reputació que, d’altra banda, han arrossegat fins al segle XXI, com explica Núria Navarro, i amb què continua lluitant qualsevol dona que demostri ambició.

L’última lliçó de Carlos Pérez de Rozas

El mes d’agost passat, el periodisme català va perdre un dels seus tòtems, Carlos Pérez de Rozas, membre de la llegendària saga de fotoperiodistes i un dels fundadors de EL PERIÓDICO. La seva passió per l’ofici i la seva humanitat, mai en dubte, van sortir a col·lació amb especial força en el seu funeral, on companys de professió van explicar mil i una anècdotes que en realitat són lliçons de vida. Toni Sust relata l’última lliçó de Carlos Pérez de Rozas. 

Ocultes darrere del pseudònim

Són innombrables els casos de dones escriptores que van optar per firmar les seves obres amb noms masculins per evitar els prejudicis d’una cultura dominada pels homes. No falten, no obstant, casos en què les autores van optar pel pseudònim (masculí o femení) per altres raons, d’índole personal, polític o comercial. Gemma Tramullas explica què va portar diferents escriptores a ocultar la seva veritable identitat.

Viatge al traster d’El Prado

La pinacoteca del Museu d’El Prado allotja en el seu magatzem 2.500 quadros, 250 escultures i una infinitat de dibuixos, tapissos i objectes decoratius que donarien per muntar un altre museu. Aquest dipòsit ultratecnològic i digitalitzat acull les peces de la col·lecció d’El Prado que no poden exposar-se per falta d’espai o que esperen per viatjar. Visita el magatzem amb Juan Fernández.

La prestigiosa científica que va vèncer la síndrome de l’impostor

L’enginyera aeroespacial María de Soria-Santacruz relata la seva experiència amb la por de no estar a l’altura, coneguda com a síndrome de l’impostor. «Sentia que l’èxit dels altres era pel seu talent i el meu per sort», explica per trencar l’estigma.  Valentina Raffio l’entrevista.

Els últims dies del capellà entabanador

Notícies relacionades

Ens han de preocupar els constants terratrèmols al sud de València i Alacant?

Les autoescoles de Lleida critiquen el pla de la DGT d’examinar un dissabte

El sacerdot excomunicat David Vargas va manipular un amic perquè amagués en dues maletes més de tres milions en efectiu i 25 diamants. Durant una dècada, va enganyar sis àvies vídues i va espoliar parròquies per apoderar-se d’una col·lecció d’alt valor museístic i religiós. Guillem Sànchez t’explica la seva història.

Quan els Franco van robar la Lluna

Els astronautes Neil Armstrong i Buzz Aldrin es van portar poc més de 22 quilos de pedres lunars de la seva gesta històrica. Tenen la consideració de tresor nacional als Estats Units, però un quart de quilo es va fraccionar en unes 370 unitats que es van repartir entre els governs amics en plena guerra freda. La mateixa dictadura que va desdenyar deixar un missatge etern al satèl·lit va complimentar els astronautes a Madrid. La crònica de Carles Cols recupera una peripècia molt llunàtica.