Rafael Vilasanjuan: «Tindrem rebrots de Covid-19 si no hi ha una resposta global»

Amb més de dos milions de casos de Covid-19 confirmats al món, cada país afronta la pandèmia aplicant les seves pròpies mesures de contenció, una dinàmica que podria provocar rebrots de coronavirus si no es dona una «resposta global», segons alerta el periodista i director d’Anàlisi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i col·laborador d’EL PERIÓDICO, Rafael Vilasanjuan.

Davant una crisi que «no entén de fronteres», l’expert en assumptes internacionals del ISGlobal remarca que l’única sortida possible consisteix a trobar una «solució conjunta» a nivell mundial.

«Sense cooperació no acabarem amb aquest virus i, per tant, tan necessari com els recursos que invertim aquí és que tornem a posar la salut al centre del desenvolupament global», reflexiona Vilasanjuan.

Aquesta estratègia evitaria que, una vegada passada l’emergència, els països tornessin a sucumbir al coronavirus per culpa de casos importats d’altres zones geogràfiques, un risc agreujat davant l’absència d’una vacuna efectiva, que podria arribar «la primavera de l’any que ve».

A més de la vacuna, l’expert detalla que els esforços científics se centren ara a aconseguir fàrmacs que mitiguin els contagis, així com tractaments per a pacients ja infectats, dos recursos en els quals s’està treballant «a contrarellotge» i «de manera organitzada».

Més coordinació entre centres científics

En aquest sentit, Vilasanjuan reconeix que «hi ha hagut més coordinació entre centres científics que entre institucions polítiques de la mateixa Unió Europea», una situació «a analitzar i a corregir» de cara a afrontar futurs reptes globals.

«Hi ha polítics, com el britànic laborista Gordon Brown, que han assenyalat que l’Organització Mundial de la Salut hauria de ser un ministeri de salut mundial, amb recursos compartits i amb capacitat per prendre decisions davant de grans epidèmies», una proposta que asseguraria el recolzament a països de rendes baixes, segons el director de ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa i institucions governamentals.

Sense mecanismes globals d’actuació, el continent africà, que recentment ha detectat un nou cas d’Ebola, s’enfronta ara a una pandèmia que amenaça amb fer estralls en el seu «enormement feble» sistema sanitari, amb països com ara Kenya, on hi ha més de 50 milions d’habitants i «només 130 llits d’uci, l’equivalent a un hospital petit de Barcelona», segons Vilasanjuan.

El periodista, exsecretari general de Metges sense Fronteres, avisa que a l’Àfrica no s’han pogut distribuir tests massius per detectar el coronavirus i que, per tant, les xifres que es reflecteixen de contagis –més de 15.000– i de morts –al voltant d’un miler– «no són ni de lluny les que estan realment havent-hi».

A aquest problema s’hi suma la dificultat per aplicar mesures de confinament a les grans ciutats, «on es conviu en petits espais», tal com passa «als camps de refugiats o a grans urbs de l’Amèrica Llatina», considerades zones molt vulnerables.

Notícies relacionades

Rodalies va acumular fins a l’abril 373 incidències, tres cada dia

«El pitjor va ser que em van fer fora a mi de l’escola Sant Ignasi»

Amb l’avenç de la pandèmia, «es parla de comparar aquesta crisi sanitària amb una guerra, però això no ho és, entre altres coses perquè no hi ha més trinxera que la salut pública, malgrat que ha provocat una catàstrofe humanitària exactament igual a la causada per conflictes bèl·lics», assenyala Vilasanjuan.

«La segona guerra mundial va generar inseguretat per a l’economia de molts països –recorda l’expert–, i per això es van crear l’ONU, els acords de Bretton Woods i el Banc Mundial. Ara haurem de fer una reflexió similar, ja que una pandèmia ens ha fet parar l’economia perquè som incapaços de donar resposta a l’emergència, i caldrà investigar quins nous mecanismes globals necessitem».