«La nostra proposta és una vacuna contra el Covid-19 de desenvolupament ràpid»

El doctor Felipe García Alcaide (nascut a Còrdova el 1964, però criat a Montilla), està dirigint un projecte de recrca a l’Hospital Clínic de Barcelona, on és cap de sala de Malalties Infeccioses, l’objectiu de la qual és desenvolupar i provar en estudis preclínics una nova vacuna contra el coronavirus, segons explica en aquesta entrevista de ‘Diario Córdoba’, mitjà de Prensa Ibérica.

El projecte de recerca compta amb finançament de la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut (DGRI) de la Generalitat, dins de les línies científiques iniciades per a la prevenció i tractament del Covid-19. El Clínic està duent a terme una vintena d’assajos clínics i projectes de recerca sobre el nou coronavirus. Els estudis inclouen diversos àmbits, des d’un coneixement més profund del virus i dels seus mecanismes d’infecció fins al desenvolupament de nous tractaments i els assajos clínics de vacunes. També hi ha projectes que volen aplicar intel·ligència artificial a les dades que les Unitats de Cures Intensives (uci) recullen sobre els pacients ingressats per Covid-19 per identificar biomarcadors que prediguin l’evolució dels pacients.

Fa 30 anys que Felipe García està vinculat al Clínic, des que va començar la residència de medicina interna. També exerceix com a professor a la Universitat de Barcelona i coordina, dins de la Xarxa de Centres de Recerca en Sida del Fons de Recerques Sanitàries, el Grup Espanyol de Recerca en Vacunes Terapèutiques i Preventives contra el VIH.

-¿En què consisteix el projecte de recerca que dirigirà?

-Hem format un consorci, coordinat pel nostre hospital, juntament amb el Centre Nacional de Biotecnologia de Madrid, la Universitat de Santiago de Compostel·la, el Barcelona Supercomputing Center, IrsiCaixa a Badalona i la Universitat Lliure de Brussel·les, per proposar una estratègia nova de vacuna contra el Covid-19. L’objectiu principal del projecte és desenvolupar i provar en estudis preclínics una nova vacuna contra el SARS-CoV2 que indueixi respostes del sistema immunitari contra el virus a llarg termini. La nostra proposta és dissenyar una vacuna contra el Covid-19, basada en l’ARNm (àcid ribonucleic missatger) del virus, que és una alternativa prometedora a les vacunes convencionals per la seva gran potència, desenvolupament ràpid, de baix cost de fabricació i administració segura. Per això, els investigadors faran servir mètodes computacionals per identificar les parts del virus que provoquen una resposta més destacada del sistema immunitari i dissenyaran la vacuna, tenint en compte aquests aspectes per aconseguir una immunitat contra el virus a llarg termini.

-¿Quan s’ha començat a treballar en la vintena d’estudis que ha posat en marxa en relació amb el coronavirus al Clínic?

-Des del primer moment. El Clínic és centre de referència per a malalties emergents a Catalunya, com ho és l’hospital de La Paz a Madrid. Ja vam participar en els dispositius que hi va haver amb la grip A el 2009 o en el de l’Ebola el 2014, tot i que aquí no vam tenir cap cas d’aquest segon brot, només diverses sospites. Les instal·lacions estaven preparades per al coronavirus, tot i que no amb tanta magnitud. Ningú s’ho esperava. Sí que vam estar millor preparats quan va passar l’Ebola i altres coronavirus anteriors, com el MERS o el SARS. Tenim instal·lacions i personal i estem preparats des de fa anys en protecció individual, en com atendre als pacients, en protocols en marxa per a situacions semblants, tot i que no d’aquesta magnitud.

-¿Com s’està treballant a l’hospital on exerceix?

-Partint de les tres bases de la infecció. En la primera fase el virus ataca l’organisme. En una altra fase, l’organisme es comença a defensar, i en un tant per cent de pacients, la defensa és tan intensa que al final gairebé acaba amb el pacient i aquest pacient acaba a l'uci. En la primera fase el que s’ha d’utilitzar són antivirals i al nostre hospital estem treballant en intentar matar el virus i impedir que repliqui o es multipliqui i que s’hagi d’arribar a la segona fase o a la tercera fase, de l'uci, que és la pitjor. En la segona fase s’utilitzen un altre tipus de fàrmacs que són de tipus antiinflamatori, que disminueixen la resposta tan excessiva de l’organisme contra el virus, i estem participant en diversos assajos clínics, intentant reduir la inflamació tan important dels pacients, per tractar que no acabin a la unitat de cures intensives. A més, es treballa per intentar prevenir que els professionals sanitaris no s’infectin amb medicaments que ho poguessin prevenir.

-¿Havia viscut una situació sanitària d’aquesta magnitud al llarg de les seves tres dècades de trajectòria professional?

-L’epidèmia de la sida la vaig viure perquè estava començant a fer la residència de l’especialitat de medicina interna el 1990, en la pitjor situació, perquè no hi havia tractament. Va ser una època molt dolenta, no es pot comparar amb la situació actual. Llavors, per la sida, es veia afectada gent molt jove, amb un estigma social molt important, que aquesta epidèmia no té. Joves que van viure una situació molt dramàtica. Qui tenia sida en aquella època presentava una possibilitat de morir-se pràcticament del 100%. No hi havia possibilitat de curar-se. És veritat que el virus de la sida no va aparèixer amb la virulència del coronavirus ni amb la rapidesa d’expansió d’aquest segon, però estem parlant que fins ara la sida ha matat més de 30 milions de persones. És realment terrible. I els que vam viure aquella època la recordem com una situació molt dramàtica, amb un afegit de l’estigma social. Ha costat molts anys que aquestes persones fossin acceptades. Aleshores era molt dur per a ells, perquè era gent jove. La situació actual és un greu repte per al sistema sanitari.

-¿Pensava que l’expansió del coronavirus tindria les conseqüències tan greus que està causant?

-Al gener hi havia tres models possibles sobre l’evolució, que són els mateixos que hi ha ara. I ja es coneixia. Jo no soc epidemiòleg, però ja es parlava d’una possible pandèmia mundial, tot i que la mortalitat es contemplava baixa. Si calcules una mortalitat, com la de la grip o una mica més, que afecti un terç de la població mundial, suposa un problema de primera magnitud.

El segon model és que es tracti d’una epidèmia estacional, que encara no ho sabem, en el sentit que quan vingui el bon temps, realment no és que desaparegui la malaltia, sinó que s’inhibiria una mica. Hi ha algun estudi que reflecteix que a Andalusia, Múrcia o les Canàries hi ha menys casos, per la temperatura, que en altres regions com Madrid, Catalunya, el País Basc o Cantàbria. En aquells països de molt fred, per exemples els nòrdics, o de molta calor, no és que no hi hagi transmissió, però és possible que n’hi hagi menys. Seria un model en què ara estem passant una pitjor època, que millorarà la situació i que als països del sud ens vindrà una segona onada, que és l’hivern per a altres nacions.

I el tercer model, que és el que estem vivint ara, el de contenció, com a Itàlia, la Xina, que és el que estem començant a veure a Espanya, en què sembla que la corba d’infeccions s’està aplanant i que probablement això implicarà que aquesta corba baixarà. No sabem el que passarà quan les fronteres tornin a obrir-se i hi hagi una mobilitat normal. Veurem què passa a la Xina, on realment estan començant a obrir les fronteres. Si no hi torna a haver un brot epidèmic o potser hi ha petits brots epidèmics amb què hem de conviure en els pròxims dos anys. Per tant, serien tres possibilitats. Una gran pandèmia mundial, amb un terç de la població mundial afectada; un segon model, en què clima influeixi, i un tercer model, en què ens enfrontem a brots, depenent del confinament de la població, en el qual haurem de comprovar si a l’obrir el confinament provoquem aquests petits brots.

-¿I quin és el millor model dels citats?

-El segon i tercer model són bons perquè no hi ha tantes persones infectades i el temps és important per trobar un tractament i una vacuna eficaces. Estem treballant a marxes forçades entre tots per trobar un tractament i una vacuna eficaç que pugui canviar el curs de l’epidèmia.

-¿És necessari anar una mica a contrarellotge a la recerca de tractaments?

-Tothom és molt conscient que cal anar ràpid. Els comitès d’ètica que poden trigar setmanes o mesos a aprovar assajos clínics i projectes de recerca ara poden trigar dies. Ara en pocs dies pots tenir l’aprovació d’un assaig clínic que tingui importància i entitat, com una malaltia a curt termini, que dura relativament poc, setmanes, no anys, la resposta la pots tenir aviat. En setmanes podem obtenir algunes dades sobre assajos clínics menors i en el futur altres aportacions més clares. Probablement, el resultat d’una vacuna no el tinguem fins d’aquí a un any i mig com a mínim. Una vacuna que tingui aparences de fer un estudi clínic a gran escala per veure si realment és útil. Si els tractaments que tenim ara funcionen, tot i que sigui parcialment, ho sabrem en un període curt de temps.

-A falta de poder comptar amb una vacuna per al Covid-19 en aquests moments, ¿amb què s’està tractant principalment els pacients als hospitals?

-En els pacients s’estan utilitzant antivirals per escurçar el període d’estar malalt o per evitar que empitjorin. Hi ha diversos tractaments en aquesta línia que s’estan provant. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) està provant un medicament que es diu remdesivir, que és un antiviral que ataca una part del virus, i també està provant un altre fàrmac, el lopinavir/ritonavir, que és un medicament utilitzat per al VIH que pensem que també pot jugar una funció significativa.

També s’està fent servir un tercer fàrmac, que es diu hidroxicloroquina, per a la malària. I s’estan provant altres fàrmacs, com l’interferó, que s’utilitza per a l’hepatitis C. L’OMS i algunes companyies farmacèutiques estan utilitzant aquests quatre fàrmacs.

D’altra banda, hi ha altres assajos que s’estan fent a la Xina o al Japó amb dos fàrmacs que aquí no tenim, que també sembla que mostren certa eficàcia. Passant als fàrmacs antiinflamatoris, s’estan provant assajos clínics per demostrar-ne l’eficàcia quan s’arriba a aquesta fase de la malaltia. Una iniciativa espanyola de l’Institut de Salut Carlos III, juntament amb diversos hospitals espanyols, està reclutant pacients per introduint a afectats hospitalitzats plasma de pacients que s’han curat per inhibir el virus. D’altra banda, participo en un assaig clínic, amb el remdesivir, de què també formen part els hospitals de La Paz, de Madrid, i Cruces, de Bilbao. D’altra banda, el Clínic igualment participa en un altre assaig amb un tractament que es diu Siltuximab.

-¿Són dies en què ni la sanitat ni la recerca poden permetre’s descansar?

Notícies relacionades

ISGlobal i el Clínic inicien dos assajos per protegir sanitaris del Covid-19

El Clínic, Can Ruti i la UB desenvolupen tres nous models de respirador

-Puc assegurar que hi ha una enorme entrega per part del tot el personal de la sanitat. Tots els treballadors, des del personal de seguretat, netejadores, infermeres, metges, auxiliars. És realment espectacular. Es treballa amb molta pressió, perquè és una malaltia que la majoria va bé amb ella i l’afronta sense gaire problema, però altres afectats empitjoren molt ràpidament. Per això, cal estar molt atents i em consta que el personal sanitari hi està deixant la pell.

També m’agradaria aprofitar aquest mitjà per agrair la tasca tan important que esteu fent els mitjans de comunicació, perquè és molt important, ja que existeix el dret que la població estigui ben informada i aquesta missió es deu en gran part als mitjans de comunicació. S’està duent a terme un treball molt bo.