Justícia demana dades als registres civils per precisar el nombre real de morts pel coronavirus

La Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública del Ministeri de Justícia ha dictat una nova instrucció en què demana a tots els registres civils que remetin diàriament les dades de defunció per poder oferir una informació «veraç, contrastada i tan objectiva com sigui possible». Així ho diu la instrucció amb data del passat 4 d’abril, en què assenyala que a fi de ser «eficaços» en la lluita contra la pandèmia del coronavirus és necessari «tenir perfectament definit el nombre de defuncions i els llocs en què aquestes es produeixen».

Però aquesta petició està resultant més complicada del que es pensava d’aconseguir, ja que són molt pocs els treballadors que acudeixen presencialment a les oficines, que moltes de les partides de defunció no ofereixen prou informació i que el correu electrònic habilitat per remetre tota la informació obtinguda s’ha col·lapsat.

Només entre el 17 de març i el 4 d’abril, Espanya va registrar un excés de mortalitat del 47,2%, segons l’últim informe publicat dilluns passat, que agrupa les dades dels registres civils. La causa de l’augment, la pandèmia. Però és difícil saber quina part d’aquest increment es deu al coronavirus si no es disposa de totes les dades actualitzades. A més, cal tenir en compte que a Espanya, com assenyala Sanitat seguint el que dicta l’OMS, només es compten com a víctimes del Covid-19 les persones que han donat positiu en test.

Segons explica la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública del Ministeri, que dirigeix Sofia Puente, s’ha comprovat que amb l’augment de nombre de defuncions i la reducció del personal als registres civils no és possible tenir actualitzada diàriament la plataforma Inforeg. No obstant, a causa de la crisi sanitària i l’increment de la mortalitat, és necessari que aquestes dades es coneguin amb el grau «més alt d’exactitud possible i amb la immediatesa que exigeix la realitat».

Defuncions i llicències d’enterrament

Per això, sol·licita a tots els registres civils, «tant exclusius com amb competències en altres matèries, així com als registres civils dels jutjats de pau», que remetin a la direcció general, una vegada finalitzada la jornada laboral, una relació en la qual consti «el nombre de defuncions que han tingut accés al registre, el nombre de llicències d’enterrament que s’han concedit i el lloc de la defunció, especificant la localitat i si s’ha produït en un hospital, residència o vivenda habitual».

Així mateix, la direcció general reconeix que aquesta sol·licitud «suposa una feina afegida» i indica que és «conscient de l’enorme esforç» que estan realitzant els funcionaris, ja que el registre civil s’ha configurat durant l’estat d’alarma «com un servei més que mai essencial».

Per la seva banda, la Unió Progressista de Lletrats de l’Administració de Justícia, anteriorment anomenats secretaris judicials, ha demanat que els registres civils se centrin només a expedir llicències d’enterrament i a efectuar les inscripcions de defunció durant l’estat d’alarma per la pandèmia del Covid-19.

En un comunicat la UPSJ denuncia la situació de «caos» existent als registres civils i adverteix que «cal buscar altres recursos per alleujar l’excessiva càrrega que en l’actualitat tenen». S’han establert «uns serveis necessaris excessius als registres civils en relació amb el poc personal de què se’ls ha dotat».

«Aquests serveis s’haurien d’haver centrat des de l’inici de la crisi únicament en el que veritablement era important en aquells moments, com així s’ha demostrat, que era expedir les llicències d’enterrament i efectuar les inscripcions de defunció, que s’han multiplicat de forma exponencial», recalca.

En aquest sentit esmenta la instrucció del dia 4, «que acordava, 21 dies després de ser declarat l’estat d’alarma, que registres civils i jutjats de pau enviessin a un correu electrònic al finalitzar la jornada la relació de defuncions i llicències d’enterrament, especificant lloc de mort i si es va produir en un hospital, en una residència o a la vivenda habitual».

Correu col·lapsat

La UPSJ comenta que al dictar aquesta instrucció la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública «no va tenir en compte que a Espanya hi ha 436 registres civils i 7.667 jutjats de pau, amb la qual cosa eren més de 8.000 els correus que s’havien d’enviar a una sola adreça, que s’ha col·lapsat».

Explica que s’ha comunicat a tots els lletrats de l’administració de justícia de registres civils que, com que aquest dimarts es va col·lapsar la bústia de correu electrònic i mentre es prepara un sistema alternatiu de recepció, han de recollir urgentment la informació des del 14 de març, i tot això abans de les dues del migdia d’aquest dimecres 8 d’abril.

Castella-la Manxa, l’espoleta

Les alarmes han saltat després de conèixer-se el que ha passat a Castella-la Manxa, on s’aprecia un important desfasament entre les xifres oficials de morts pel virus i les dades del registre civil i les llicències d’enterrament que ha consultat el Tribunal Superior de Justícia d’aquesta comunitat.  El PP conclou que l’increment de morts respecte a les xifres que eren habituals el mes de març ha sigut especialment acusat en determinades províncies de Castella-la Manxa, però també a Castella i Lleó, i ha donat en els dos casos xifres molt superiors a les registrades a la Comunitat de Madrid. A aquesta sospita sobre la xifra real de morts s’hi ha unit Vox, que creu que el nombre de morts per coronavirus que es recull en les actualitzacions publicades pel Ministeri de Sanitat no concorda amb la xifra real de morts provocats per la pandèmia.

És per això que els dos grups han demanat explicacions al Congrés per la manera en què s’estan comptabilitzant les dades de víctimes mortals del virus.

Auditoria setmanal

Els populars insten el Govern a realitzar una auditoria de la xifra de morts per coronavirus a Espanya, proporcionant les dades per províncies, amb una periodicitat setmanal i desglossades per rang d’edat, des de l’1 de març.

En concret, plantegen que s’ofereixi, de cada província, la xifra total de morts, incloent-hi totes les dades procedents del Registre Civil i de les llicències d’enterrament; la xifra esperada de morts segons l’estadística MoMo (el sistema de monitoratge dels excessos de la mortalitat diària per totes les seves causes); la xifra de morts per Covid-19 i registrades com a tals en la comptabilitat que realitza el Ministeri de Sanitat, i la de morts amb símptomes compatibles amb el Covid-19 però que no s’han pogut comptabilitzar com a víctimes de la malaltia.

El grup popular recorda que, segons l’Organització Mundial de la Salut, només es poden comptabilitzar com a positius aquells casos de coronavirus confirmats pel laboratori. Però, com que «el Govern de Sánchez encara no ha sigut capaç de proporcionar les eines necessàries perquè es duguin a terme els testos en tots els casos requerits», moltes defuncions causades pel virus s’estan comptabilitzant correctament.

Distorsió de xifres

Per la seva banda, Vox ha analitzat detalladament les dades de Castella-la Manxa i ha conclòs que «la distorsió de dades publicades pel Govern durant l’estat d’alarma oculten entre un terç i la meitat dels morts» en aquesta comunitat i «potencialment a tot Espanya».

Notícies relacionades

El nombre de morts en un dia torna a pujar, amb 757 noves defuncions

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

L’extrapolació de les dades oficials de morts, realitzades pels nostres pèrits, i a data 14 d’abril, ens porten a una xifra aproximada de 18.800 de morts a tot Espanya per Covid-19. Però si apliquem a aquestes dades una simple seqüència matemàtica, i hi apliquem la mateixa distorsió ja confirmada en les estimacions de l’Institut de Salut Carles III, i les dades certes del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa, per a les xifres nacionals, potser estem parlant d’una xifra aproximada de 24.000 de morts a tot Espanya per al 14 d’abril, ja que s’acumula a l’extrapolació de dades oficials l’ocultació de dades en el seu màxim previsible», expliquen des de Vox.

Per això, el portaveu de Sanitat, Juan Luis Steegmann, i els també diputats Rubén Manso, Víctor Sánchez del Real i Manuel Mariscal han registrat una bateria de preguntes al Govern en el Congrés per saber quants morts ha deixat de comptabilitzar el Govern a Castella-la Manxa i a la resta d’Espanya per no recollir les estadístiques provinents d’altres fonts oficials.