FENOMEN ASTRONÒMIC

La tercera i més gran superlluna d'aquest any es veurà en confinament

La seva mida i brillantor aparents augmentaran un 12% i un 29% respecte a l'apogeu

superluna / periodico

3
Es llegeix en minuts
Efe

La tercera i més gran superlluna d’aquest any es podrà veure aquesta setmana i serà des de casa, amb motiu del confinament que es porta a terme com a conseqüència de la pandèmia de coronavirus. L’Institut d’Astrofísica de les Canàries (IAC) ha donat algunes recomanacions per observar-la, a fi de no perdre l’oportunitat de disfrutar d’aquest espectacle celeste en tota la seva esplendor, i ha animat a compartir-ne el resultat a les xarxes socials utilitzant #SuperlunaDesdeCasa.

La nit de demà dimarts serà el millor moment per observar-la, quan la Lluna plena estarà sortint per l’horitzó est, indica l’IAC. Durant tota la nit i fins a l’alba es podrà veure com creua el firmament, i un moment bonic per «immortalitzar-la» serà durant la sortida o la posta.

Efectes atmosfèrics de refracció

Amb l’horitzó espaiós, es poden observar alguns efectes atmosfèrics de refracció i hi haurà prou llum ambiental per poder veure també el paisatge. Una hora després de la posta de Sol i fins a una hora abans de l’alba, hi haurà foscor, tot i que no tanta per la Lluna plena, i a partir d’aquell moment també es podran veure les estrelles i fotografiar-les. I, abans de l’alba, la Lluna s’anirà esvaint mentre s’acosta a l’horitzó oest.

Per fotografiar-la amb els mòbils no s’han d’utilitzar les maneres predefinides (automàtiques), sinó ajustar l’exposició de manera manual. Per exemple, per a un mòbil convencional en un entorn molt il·luminat (des d’una ciutat, per exemple), n’hi haurà prou amb ISO 1600, exposició de 2 segons i obertura màxima (f mínim).

Aplicacions gratuïtes per fer fotos

Si el programa que ve al mòbil no té la possibilitat d’ajustar els valors de presa, es pot descarregar alguna de les centenars d’aplicacions gratuïtes. El mateix per editar les imatges: n’hi haurà prou amb poder ajustar l’exposició, el contrast i el color, per aconseguir un resultat més realista i atractiu.

Alguns mòbils d’alta gamma venen amb zoom integrat o amb una altra càmera amb un millor focal, la qual cosa pot ajudar a obtenir més detall, però, a canvi, es perdrà part del paisatge, i també es venen miniobjectius per a mòbils, amb resultats bastant acceptables, assegura l’IAC.

Superlluna, un terme sense ús científic

Recorda l’IAC que el terme ‘superlluna’ va ser encunyat popularment fa tot just unes dècades i no té un ús científic, sinó que fa referència a la percepció que es té del diàmetre i la brillantor de la Lluna plena des de la Terra respecte a l’apogeu, la màxima distància a la qual aquest satèl·lit es troba del nostre planeta.

La Lluna gira sobre la Terra amb un període d’aproximadament 28 dies, però la seva òrbita no és circular, sinó que es tracta d’una el·lipse, i aquest és el motiu pel qual la distància Terra-Lluna no és sempre la mateixa i, per tant, tampoc ho són la mida i brillantor que percebem de la seva imatge.

Quatre superllunes el 2020

Per definició, es produirà una superlluna si la Lluna plena succeeix a prop del perigeu lunar, així que aquest any se sentirà a parlar de fins a quatre superllunes (al febrer, al març, a l’abril i al maig). De fet, aquest esdeveniment astronòmic és tan habitual que, normalment, hi sol haver entre tres i cinc superllunes a l’any.

Notícies relacionades

Durant aquests fenòmens, el diàmetre aparent de la Lluna pot augmentar fins a un 14% i la seva brillantor fins a un 30%, i en el cas de la pròxima superlluna, la seva mida i brillantor aparents augmentaran un 12% i un 29% respecte a l’apogeu, respectivament.

A 357.035 quilòmetres de la Terra

Això serà a causa que el dimecres 8 abril, a les 2:36 UT, el satèl·lit passarà a 357.035 quilòmetres de la Terra (apogeu amb màxima distància de l’any 2020, 406.690 quilòmetres). En la situació més favorable, una superlluna tindrà un diàmetre de 4 minuts d’arc més grans que una Lluna plena en l’apogeu; és a dir, l’increment de diàmetre angular de la superlluna és de només la 15a part de la mida angular d’un dit petit si s’observa amb el braç estès, amb la qual cosa és «realment molt difícil distingir-ho a simple vista».