Una lluna plena més gran i brillant il·luminarà el cel aquest dilluns

La segona lluna del perigeu de l’any, coneguda popularment com a superlluna, il·lumina aquest dilluns a la nit el cel des de les 18.48 hores, segons l’Observatori Astronòmic Nacional (OAN), amb una aparença lleugerament més gran –fins a un 14%– del que és habitual i una brillantor un 30% més intensa.

El fet que l’òrbita de la Lluna sigui el·líptica fa que hi hagi un punt en què el satèl·lit queda a una distància màxima de la Terra –406.000 quilòmetres– i un altre en què queda a una distància mínima –356.000 quilòmetres–, coneguts com a ‘apogeu’ i ‘perigeu’, respectivament; en aquest cas el perigeu lunar es produirà a les 7.33 hores del dia 10, afegeix l’OAN.

La superlluna de març, coneguda com la ‘lluna del cuc’, es podrà contemplar a tot Espanya, tot i que el cel «una mica ennuvolat» a la meitat nord de la Península «pot desdibuixar-ne la silueta», ha afirmat Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Visible a totes les zones

Seran «núvols alts», que afectaran sobretot Madrid, Castella i Lleó, Navarra, la Rioja i el Cantàbric, però «no arribaran a cobrir el cel», de manera que, quan se’n vagi la llum, a partir de les 21.00 hores aproximadament, la Lluna en el seu perigeu serà visible a totes les zones.

«De Madrid cap avall el cel estarà bastant net i només es podrien formar alguns núvols a l’àrea del Mediterrani», ha dit el portaveu de l’Aemet, que ha destacat que a les Canàries, on «hi ha molta afició a l’astronomia», algun núvol alt pot afectar les illes més occidentals i la calima pot restar una mica de brillantor a la Lluna.

Precisament, l’Observatori del Teide retransmetrà a partir de les 18.45 hores d’aquest dilluns el moment en què la Lluna s’alinearà amb l’ombra del volcà que corona el cim de Tenerife i que, per la seva altura i perquè des del pic té tots els horitzons clars, és un dels millors llocs per observar la formació i evolució de l’ombra d’una muntanya.

El Planetari de Madrid explica en el seu compte de Twitter que la lluna del perigeu va ser denominada ‘superlluna’ per l’astròleg Richard Nolle a final dels anys setanta «per tenyir de catastròfic el fet que el satèl·lit fos més a prop».

🚨 Hoy, a partir de las 19:30 hop, podremos ver a la Luna 🌕 en fase llena en el perigeo (evento mal denominado como superluna).

Te explicamos este fenómeno en nuestro post 👉 https://t.co/WnuEHY5dFi pic.twitter.com/kax6O3nHwF

— Planetario de Madrid (@PlanetarioMad) 9 de marzo de 2020

I aclareix que, malgrat que aquest esdeveniment «pot fer que el nostre satèl·lit es vegi fins un 14% més gran i un 30% més brillant que qualsevol altra lluna plena que no coincideixi amb el perigeu, no ens hem de confondre, ja que necessitaríem dues llunes plenes al firmament alhora per comparar-les i el més segur és que no n’apreciéssim cap diferència».

Notícies relacionades

Arriba la primera superlluna de l'any

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

Segons el portal meteorològic Meteored, aquesta superlluna es podrà disfrutar durant tota la nit sense necessitat d’instruments especials o protecció visual i tindrà un efecte sobre la Terra conegut com a ‘marees de perigeu’ o ‘marees vives’, de més intensitat.

Al llarg del mes de març tindran lloc altres esdeveniments astronòmics, segons l’OAN, els més significatius dues superllunes més (8 d’abril i 7 de maig), diverses pluges d’estrelles, una lluna vermella (5 de juny) i una lluna blava (31 d’octubre).