08 d’abr 2020

Anar al contingut

Una lluna plena més gran i brillant il·luminarà el cel aquest dilluns

La 'lluna del cuc' es pot contemplar a tot Espanya, tot i que el cel «una mica ennuvolat» a la meitat nord de la Península «pot desdibuixar-ne la silueta»

Una lluna plena més gran i brillant il·luminarà el cel aquest dilluns

www robertramos cat

La segona lluna del perigeu de l’any, coneguda popularment com a superlluna, il·lumina aquest dilluns a la nit el cel des de les 18.48 hores, segons l’Observatori Astronòmic Nacional (OAN), amb una aparença lleugerament més gran –fins a un 14%– del que és habitual i una brillantor un 30% més intensa.

El fet que l’òrbita de la Lluna sigui el·líptica fa que hi hagi un punt en què el satèl·lit queda a una distància màxima de la Terra –406.000 quilòmetres– i un altre en què queda a una distància mínima –356.000 quilòmetres–, coneguts com a ‘apogeu’ i ‘perigeu’, respectivament; en aquest cas el perigeu lunar es produirà a les 7.33 hores del dia 10, afegeix l’OAN.

La superlluna de març, coneguda com la ‘lluna del cuc’, es podrà contemplar a tot Espanya, tot i que el cel «una mica ennuvolat» a la meitat nord de la Península «pot desdibuixar-ne la silueta», ha afirmat Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Visible a totes les zones

Seran «núvols alts», que afectaran sobretot Madrid, Castella i Lleó, Navarra, la Rioja i el Cantàbric, però «no arribaran a cobrir el cel», de manera que, quan se’n vagi la llum, a partir de les 21.00 hores aproximadament, la Lluna en el seu perigeu serà visible a totes les zones.

«De Madrid cap avall el cel estarà bastant net i només es podrien formar alguns núvols a l’àrea del Mediterrani», ha dit el portaveu de l’Aemet, que ha destacat que a les Canàries, on «hi ha molta afició a l’astronomia», algun núvol alt pot afectar les illes més occidentals i la calima pot restar una mica de brillantor a la Lluna.

Precisament, l’Observatori del Teide retransmetrà a partir de les 18.45 hores d’aquest dilluns el moment en què la Lluna s’alinearà amb l’ombra del volcà que corona el cim de Tenerife i que, per la seva altura i perquè des del pic té tots els horitzons clars, és un dels millors llocs per observar la formació i evolució de l’ombra d’una muntanya.

El Planetari de Madrid explica en el seu compte de Twitter que la lluna del perigeu va ser denominada ‘superlluna’ per l’astròleg Richard Nolle a final dels anys setanta «per tenyir de catastròfic el fet que el satèl·lit fos més a prop».

I aclareix que, malgrat que aquest esdeveniment «pot fer que el nostre satèl·lit es vegi fins un 14% més gran i un 30% més brillant que qualsevol altra lluna plena que no coincideixi amb el perigeu, no ens hem de confondre, ja que necessitaríem dues llunes plenes al firmament alhora per comparar-les i el més segur és que no n’apreciéssim cap diferència».

Segons el portal meteorològic Meteored, aquesta superlluna es podrà disfrutar durant tota la nit sense necessitat d’instruments especials o protecció visual i tindrà un efecte sobre la Terra conegut com a ‘marees de perigeu’ o ‘marees vives’, de més intensitat.

Al llarg del mes de març tindran lloc altres esdeveniments astronòmics, segons l’OAN, els més significatius dues superllunes més (8 d’abril i 7 de maig), diverses pluges d’estrelles, una lluna vermella (5 de juny) i una lluna blava (31 d’octubre).

Temes: Astronomia Lluna