11 d’ag 2020

Anar al contingut

PLANS FRUSTRATS

El coronavirus deixa casaments i comunions en guaret

El confinament i l'estat d'alarma obliguen a posposar les cerimònies

És possible casar-se 'in articulo mortis', si perilla la vida d'un dels contraents

Natàlia Farré

El coronavirus deixa casaments i comunions en guaret

La primavera ja és aquí. Va arribar el divendres 20, i, amb aquesta,suposadament totes les celebracions estacionals, o sigui, casaments i comunions, festejos típics de concentrar-se per aquestes dates. Però amb el confinament i l’estat d’alarma per frenar la pandèmia del Covid-19, tot ha saltat pels aires. També els casaments. Maribel i Juvenal Ángel ho saben bé. Ho viuen de primera mà. Han hagut de posposar la seva. Celebren estar sans. I afirmen estar «resignats tot i que tristos». «Les coses han vingut així i no podem fer-hi res». Doncs això, resignació cristiana. La parella fa anys que està junta, amb dos fills, de 17 i 14 anys, però sense papers. Volien, els feia «il·lusió», regular la seva situació a ulls de Déu i de l’Estat. La data era el pròxim 4 d’abril, a l’església de Sant Eugeni Papa, però hauran de buscar un altre dia. ¿Quan? No ho saben. «Haurem de quadrar una data que vagi bé a tothom».

Per tothom entenen: el lloc del banquet, la modista (a Maribel li faltaven les últimes proves del vestit), la limusina, l’orquestra i els ‘mariachis’ contractats. Negocis tots tancats per imperatiu del coronavirus. Potser podrien haver-se casat ells sols amb l’única presència dels testimonis i mantenir les distàncies de seguretat. Però clar, no és el mateix. No és l’únic casament anul·lat a Sant Eugeni Papa, hi havia un altre casament previst per al març, per al dia 27. No en són gaires, però és que el març només és el principi, als nòvios els agraden més el maig i el juny. En la incertesa viuen les comunions. La majoria se celebren al maig. De moment a Lleida, ja se n’han suspès algunes; tot i que l’arquebisbat de Barcelona encara manté les seves. Això sí, adaptant la catequesi. «En lloc de presencialment, es fa virtualment», paraula de Nino Rodríguez, rector de Sant Eugeni Papa. 

«Per trobar una nova data caldrà quadrar-ho tot: el banquet, la modista, la limusina, l’orquestra i els ‘mariachis’»

El rector és un rector actiu. Res de deixar els feligresos desatesos, tampoc als vulnerables. Als primers els envia cada dia fragments dels evangelis i els diumenges la missa sencera que celebra en la parròquia. Ho fa via Whatsapp. Als segons els proporciona menjar. La parròquia alimenta diàriament 150 persones, sobretot gent gran amb pocs recursos. Això significa dinar al temple i carmanyola per poder sopar a casa. Amb el confinament, una xarxa de voluntaris reparteix el menjar. I atén telefònicament les necessitats, materials i espirituals. «Hi ha molta gent sola», afirma. El mossèn es resigna, com a bon cristià, a la situació, però es nota que li dol la suspensió de la processó del Diumenge de Rams que cada any celebren amb més èxit. «És preciosa». Però és optimista: «L’any que ve la farem millor».

A Itàlia de viatge de nòvios

Els casaments religiosos s’han quedat en suspens però els civils també. En poc més de 48 hores van passar el Víctor i la Carla dels nervis dels preparatius del seu casament als nervis de la seva anul·lació. La data era el diumenge 21 de març. A principis de setmana, amb l’estat d’alarma ja en marxa, el casament encara semblava viable. Això sí, sense els convidats que venien dels EUA i Alemanya. «No podien arribar», afirmen. Però dimecres banquet i ajuntament van anul·lar la reserva. El viatge de nòvios tampoc era viable. ¿La destinació? «Itàlia, la creuàvem de nord a sud». Mala cosa. La parella es casava en el Saló de Cent de Barcelona de la mà de la regidora Maria Buhigas. «Feia un any i mig que ho preparàvem tot. I ens feia molta il·lusió», apunten. Lògic. Però ja tenen nova data, serà el 6 de novembre. «Volíem tancar-lo aquest any perquè no caduquessin els papers i així no haver de tornar a tramitar-los». De primavera a tardor. «Creiem que la temperatura serà una mica la mateixa i els vestits serviran». Són optimistes, o almenys s’ho prenen amb «filosofia». «No podem fer res més». 

Al Víctor i la Clara l’ajuntament els va anul·lar la celebració en el Saló de Cent quatre dies abans de l’enllaç

Impossible casar-se a l’ajuntament, però tampoc als jutjats. Només hi ha una excepció i és millor no haver d’utilitzar-la: el matrimoni «in extremis» o «in articulo mortis» que, com el seu nom indica, és una espècie de casament exprés en cas que un dels contraents estigui a punt de morir. El dit, millor abstenir-se’n.