19 d’oct 2020

Anar al contingut

CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

Partits i entitats reclamen al Govern 'flexibilitzar' la renda garantida de ciutadania

Denuncien que, en plena emergència pel Covid-19, s'està fent una aplicació «restrictiva» de l'ajut social

«Els meus fills i jo només mengem un cop al dia», denuncia una de les perceptores, a l'espera de les targetes de les beques menjador

Roger Pascual

Partits i entitats reclamen al Govern 'flexibilitzar' la renda garantida de ciutadania

Davant de la crisi social i econòmica generada pel coronavirus, les mirades es dirigeixen a la renda garantida de ciutadania, l’ajuda social catalana perquè les persones en edat de treballar i sense ingressos arribin a final de mes. Partits i entitats reclamen al Govern que ara és més necessari que mai «flexibilitzar» la norma per poder ampliar la protecció als més desfavorits.

El Parlament va aprovar el juliol del 2017 la creació d’una renda garantida de ciutadania (RGC) de 664 euros mensuals per lluitar contra l’exclusió social i garantir una «vida digna» a tots els catalans. Era fruit d’una iniciativa legislativa popular (ILP) que va recollir 121.191 firmes de recolzament ciutadà i la seva aprovació va suposar la derogació de la renda mínima d’inserció (RMI), popularment coneguda com a PIRMI. 

El ponent relator del text va ser Chakir el Homrani. El problema és, com va reconèixer l’any passat l’avui conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, que la majoria de peticions de l’RGC són rebutjades perquè els demandants o bé tenen feines precàries o les han tingut.

El Homrani es va comprometre a aprovar el reglament de la llei a principis del 2020, després que passés tots els tràmits corresponents. Aquest decret havia de facilitar la incorporació a la renda de les persones que, mentre cobren l’ajuda social, tenen contractes intermitents, i de les famílies nombroses amb contractes a temps parcial.

«Aquest reglament s’hauria d’haver aprovat i és més necessari que mai per fer aquesta obertura de la interpretació», assenyala Mercè Civit, del Col·legi de Treball Social de Catalunya. «Fa temps que denunciem aquesta interpretació restrictiva», assenyala, alhora que reclama ajuts complementaris. «Ara amb el coronavirus es tenen més despeses, al ser tot el dia al pis, de llum i aigua. La renda garantida no podrà assumir els desallotjaments», avisa.

Una cobertura més gran

«Des que es va desplegar l’RGC diem que s’hauria d’agilitar. Ara més que mai s’han de flexibilitzar els requisits per poder donar cobertura a molta més gent», reclama Sira Vilardell, vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. Segons les xifres de la Generalitat, es beneficien de l’ajuda actualment 123.511 persones. «La renda ha funcionat sempre a mig gas: es demana un procés administratiu que no es pot assumir i que cal canviar. No pot ser que s’esgotin els terminis ni que s’allargui tant el procés. Cal prendre les mesures necessàries perquè les persones en una situació de vulnerabilitat no ho estiguin encara més. Més que repensar l’RGC, el que hauríem de repensar és tot el model per anar a un de més equitatiu».  

«La renda ha funcionat sempre a mig gas: es demana un procés administratiu que no es pot assumir»

Sira Vilardell

Vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya

Des de la seva aplaudida aprovació, hi ha hagut crítiques al complex laberint burocràtic per arribar-hi. «La llei és bona, però l’aplicació és nefasta i no arriba al conjunt de la població a la qual s’adreça», assenyala Raúl Moreno. El diputat del PSC al Parlament destaca que, segons l’informe FOESSA, només un 1,9% de la població catalana ha demanat aquesta prestació. 

«I si tenim en compte l’alt índex de denegacions, el seu impacte en la població més vulnerable està sent mínim. Segons les dades de l’Estat, Catalunya dona a l’RGC poc més d’un 10% de la població que es troba en risc d’exclusió social». La seva denúncia de l’«aplicació restrictiva» de la llei és compartida pels comuns. «En aquests moments hi ha més motiu per canviar els criteris i no ser tan restrictius per adaptar-se i donar resposta ja a les noves realitats de la crisi sanitària i donar cabuda a realitats diferents que provocarà la temporalitat i que no poden esperar mesos», valora la diputada Marta Ribas. «La situació s’està agreujant i molta gent es quedarà al carrer i sense ingressos. En aquest moment cal aprofitar una eina com l’RGC. Igual que s’ha intentat ajudar els autònoms i empresaris, cal ajudar famílies perquè tinguin un coixí bàsic i que no caiguin en la misèria; res que perverteixi la lògica de la llei», remarca. 

Aquest dimecres, en el ple virtual de la Cambra catalana, la presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú PodemJéssica Albiach, ha reclamat també al president de la Generalitat, Quim Torra, ampliar els supòsits per accedir a la renda garantida. 

Efecte retroactiu

«La renda garantida no és una renda bàsica universal. Si volen entrar en això hauran de portar-ho al Parlament», apunta, per la seva part, Josep Vidal. El director general d’Economia Social, Tercer Sector, Cooperatives i Autoempresa de la Generalitat assenyala que, tot i que les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya estiguin tancades i s’estiguin reprogramant les cites, a partir del 20 d’abril, als qui hagin iniciat el tràmit abans de la pandèmia, si se’ls concedeix l’ajuda, se’ls abonarà amb efecte des que la van sol·licitar. 

Apunta que els casos derivats des dels Serveis Bàsics d’Atenció Socials es tractaran com a prioritaris, i nega que facin una interpretació restrictiva de l’RGC: «No hi ha interpretacions polítiques d’això». Emfatitza que cada vegada s’incorporen més unitats familiars i emplaça els partits que vulguin adaptar-la a proposar-hi modificacions.

El testimoni: «Els meus fills i jo només mengem un cop al dia»

Té un grup de WhatsApp en el qual són gairebé 100 dones, totes com ella, beneficiàries de la renda garantida, la majoria amb fills al seu càrrec, molts d’ells amb discapacitat. Ella té dos fills de menys de 13 anys. «Mentre no arriben les targetes per a les beques menjador, fem un sol àpat al dia, un dinar-berenar-sopar –explica–. No puc donar-los dos àpats. Hem demanat si ens podien avançar la renda garantida del mes que ve, però ens han dit que no».

La majoria es van conèixer a través d’una web d’ajuda a aturats de tot Espanya i van crear aquest grup per fer xarxa. «Ens donem consells i avisem quan algú cobra perquè no hi ha un dia fix i pot ser del 20 al 5 de cada mes. Cada mes n’hi ha una o dues que no cobren i quan això passa intentem fer una col·lecta posant 10 euros cadascú per ajudar».

Guanya una mica més de 700 euros. «I amb això has de pagar lloguer i tot». Explica que al grup totes són ex-PIRMI, ja que diu que els nous ajuts es donen amb comptagotes. «I si te’l donen se’l miren molt. En donen poquíssims; sempre demanen molts papers i les revisions són un sofriment, un desfici». Explica que per un «error» un mes va cobrar la meitat i que encara arrossega deutes des d’aleshores. 

«És molt complicat, hi ha moltes traves burocràtiques. I jo encara tinc sort que parlo català. Hi ha gent que no sap ni llegir. ¿Com es defensa de tot això? Impossible», clama.  

«¿Tu saps el que és tenir fills i no tenir res per alimentar-los?», pregunta una mare

No comprèn tampoc la mala gestió, en tots els sentits, de les beques menjador. «La targetes aquestes, doncs ja em diràs. El menú de l’escola són 6,20 euros, i amb les targetes et donen 4 euros per dia i nen: si els dones arròs amb tomàquet sí, però és impossible que mengin peix. Ja han passat 15 dies. ¿Tu saps el que és tenir fills i no tenir res per alimentar-los?»

Explica que, de tota manera, ella no és la que està en pitjors condicions del grup. «Encara que tinguis una situació horrible, quan veus que una altra no té res, literalment, ni per a bolquers, és dur. Si no t’ha passat, és molt difícil entendre-ho. La gent no pensa que això passi a Barcelona, ho veu com molt llunyà». A diferència de la majoria del grup, que comenta que viuen en cases ocupades, ella viu en una modesta vivenda.

Sap que la seva realitat és molt diferent de la dels «pares ‘pijoprogres’» que porten els seus fills a la mateixa escola que els d’ella. «Els meus fills crec que aquests dies són més feliços que altres companys que, acostumats a viatjar i a anar a molts llocs, ara ho passen fatal. Els meus hi estan acostumats». Intenta distreure’ls, jugar molt amb ells, tot i que apunta que el seu fill gran pel que fa al menjar ja se’n comença a adonar: «És que jo vull peix», em diu. I li he de dir que no n’hi havia perquè està tot tancat». Considera que hi ha molta gent que necessita la renda garantida però creu que no els la donen perquè no hi ha diners per assumir-ho. El control que es fa als beneficiaris és, denuncia, molt estricte, com si desconfiés per sistema. «Tampoc hauria de ser així, sembla que has de ser pobre de solemnitat total». Explica amb neguit com el seu cunyat l’altre dia es reia d’ella: «Doncs treballa, tia», em va dir. Però no és tan fàcil si has sigut drogoaddicta, has sigut a la presó o no has pogut per les circumstàncies».