crisi sanitària
Manual de supervivència per als confinats amb nens pel coronavirus
La paciència és el denominador comú, però les famílies apliquen estratègies concretes en funció de l'edat dels nens i les nenes
salon dibujos jlroca 01 /
La tancada a casa no està sent gens fàcil. Les famílies amb fills ho saben bé. Els nens estan programats genèticament per córrer, cridar, anar al parc, jugar amb els amics... El coronavirus els ha reclòs i a les mares i els pares els toca sobreviure i compaginar la tancada amb el teletreball (en cas que es pugui). De poc serveixen les llistes mones que corren per les xarxes socials sobre ‘Les deu coses guais que pots fer amb criatures’. Molt més pràctic és seguir els consells de les famílies que opten per no construir un mur de les lamentacions sinó per aplicar un manual de supervivència.
Preescolars: barra lliure de ball, xocolata i teta
Quan tot això acabi, i acabarà bé com diuen els balcons de mig país, les tesis doctorals sobre com sobreviure X dies (que no arribi a les tres xifres, sisplau) tancats en un apartament seran tendència. Comencem pels terribles (¿temibles?) dos, la famosa adolescència. Tot i que cap edat és bona per viure una cosa així, fer-ho amb un nen de preescolar, temps en què ja no són nounats però encara comptes la seva edat en mesos, és una prova de foc per a la maternitat i la paternitat. La part positiva és que, una vegada superat, tot ha d’anar a millor. Pensar-hi funciona. Són nens i nenes que ja caminen i corren, però són poc àgils, per no dir maldestres, amb la qual cosa a cada moment són per terra, interrompent amb els seus plors la trucada de feina que tant t’havia costat concertar. ¿El més efectiu per solucionar-ho en el mínim temps possible? La teta, sense cap dubte. ¡Beneïda teta! Després hi ha la cara de circumstàncies del company de feina que et sorprèn amb el nen de 10, ¿12? quilos enganxat al pit en l’enèsima videotrucada de la jornada, però qualsevol cosa per uns minuts de pau.
Quim Cerrato, de 4 anys, ha aprofitat la tancada per començar la carta als Reis.
Més enllà de la infal·lible teta, si la criatura ja va deixar aquesta etapa, o mai hi va passar, un altre recurs testat és boicotejar el germà gran. No hi ha res més desestressant que fer caure la construcció que el seu germà va passar hores aixecant o trepitjar el trencaclosques que començava a prendre forma. Si tampoc es tenen germans per fastiguejar, hi ha alternatives. Buidar llibreries i prestatgeries de discos i llibres i sembrar de cultura tot el saló els pot tenir entretinguts durant una bona estona. Una estona i mitja, en funció de la densitat de la llibreria en qüestió.
Sense deixar d’acostar-se a la delinqüència de baixa intensitat, una alternativa perquè els preescolars deixin de colpejar literalment la porta demanant anar al carrer, és ficar-los a la cuina i deixar-los fer coses normalment prohibides. Efectivament, menjar xocolata. Les manualitats que circulen per Pinterest són ideals si es té temps (és a dir, el papa i la mama no teletreballen), un fons d’armari que ni el basar més actualitzat i, sobretot, un nen superdotat. Un nadó de guarderia amb sort subjectarà un pinzell i, si ho fa, ja pots patir perquè el menys dolent que pot passar és que l’utilitzi per redecorar el sofà (una altra opció, si no se li té massa carinyo). El que sí que funciona és la música. Ballar és un ‘win win’, ells disfruten i tu et desestresses al so d’una rotllana de la patata esquivant contes i peluixos al saló (El Petit Pop –no confondre amb El Pot Petit, que també– és aposta segura). Si res de tot això funciona, la solució definitiva: la videotrucada amb els enyorats avis. La seva droga.
Mikel Belategui, de 5 anys, sap que el coronavirus se’l venç amb vacunes.
Infantil: enhorabona, és la millor edat
Si el teu fill o filla té 5, 6, o 7 anys estàs d’enhorabona. T’ha tocat la millor etapa per patir la tancada a casa. A aquesta edat són prou petits per respectar la teva autoritat i fer-te cas i prou grans per fer-los comprendre que estem enmig d’una batalla i que ells són els herois. A més, tenen autonomia i poden estar sols jugant a la seva habitació diverses estones al dia. Els dibuixos són imprescindibles. Amb llapis, retoladors i aquarel·les, com els dibuixos que ens han enviat diferents famílies per il·lustrar aquest reportatge. Digues-li que retrati el que se li acudeixi. Que imagini. Que pinti el que li agradaria fer quan s’acabi la batalla contra el Covid-19. Una altra idea que no sol fallar són els jocs de construcció tipus Lego. Quantes més peces per muntar, millor. Digues-li tota l’estona que gran que és i que bé que s’està portant. Per més que odiïs el reggaeton, tingues en compte que a aquesta edat –misteri de la naturalesa o de la societat actual– és un gènere que arrasa entre els noiets (per sort, no entenen bé la lletra). No hi ha parc de boles o festa d’aniversari infantil que no inclogui ‘Calma’ en el seu repertori. Així que repetim el consell: balla amb el teu fill i riu. Ell t’imitarà.
Clara Forés, de 8 anys, li veu la part bona: «Pots aprofitar per fer el que vulguis».
Com en totes les edats, és important mantenir les rutines. Aixecar-se a la mateixa hora, esmorzar, recollir la taula i la casa. Cal rentar-se les dents, treure’s el pijama i posar-se la roba de casa (ells sols). Si saps anglès, parla-li en anglès. A tu no et costa gens i a ells els diverteix. Un altre truc, deixa-li fer coses que li agraden. ¿Es vol pintar les ungles? Perfecte. Que ho faci i de mil colors.
No el privis dels seus amics. Fes videotrucades amb els seus companys de classe. O missatges de veu. Que sentin i vegin els seus col·legues. Que els notin a prop.
I sí, admetem-ho, un altre truc que mai –però mai– falla són les pantalles. Netflix, Filmin i altres plataformes tenen un catàleg inabastable. ¿És massa un parell de pel·lícules al dia? ¿Tres? Potser, però mira el costat positiu, estàs convertint el teu fill en un cinèfil.
Dibuix de Martina March, d’11 anys.
A partir dels 8 anys: abraça la pantalla, no hi ha cap altre remei
Segur que el teu fill i la teva filla porten molt temps demanant-te el mòbil per jugar. O l’iPad. Fins i tot, l’ordinador. Ha arribat l’hora. I tot l’hi deus al coronavirus. Mames, papes: abraceu la tecnologia. Però feu-ho amb sentit comú. Si el teu nano té 8 anys i és un addicte al judo, el futbol, la natació i el tennis ha arribat l’hora que el deixis utilitzar una consola més temps de l’habitual. La Wii és ideal. Comprovat científicament: es mourà tant que acabarà suant.
Treu temps de sota les pedres perquè el tancament escolar no l’afecti acadèmicament. Això també servirà de rutina sana. Digues-li que ja és gran i que s’ha de fer responsable dels deures que els professors envien digitalment. Insisteix en la importància d’això. Et dirà que què passa. No et donis per vençut. Recorda que les famílies no són una dictadura, però tampoc una democràcia.
No tot serà pantalles i/o avorriment. Demana-li que faci el dinar amb tu. I no només pa de pessic i creps amb nata. Ha arribat l’hora que sàpiga ficar unes cuixes de pollastre a l’olla i unes verdures per fer sopa. El coronavirus és l’oportunitat perquè el teu fill d’11 anys faci el salt a la maduresa.
Dibuix de Laia Julve, 6 anys, qui té molt clar que tot anirà bé.
Adolescents: un capítol a part, ja estaven confinats
L’adolescent s’acosta amb cara d’indiferència. Són les 22.00 h. Per l’horari establert a la casa confinada (cinc persones de 4, 11, 13, 45 i 48 anys), és el moment en què ha d’entregar les seves armes tecnològiques, que queden custodiades fins a l’endemà. Amb la desgana del pres que entrega la seva roba a l’ingressar a la presó per vintena vegada, l’adolescent deixa l’iPad sobre la taula del menjador, en què també col·loca el mòbil, de cap per avall. Però el seu germà preadolescent (ella és la de 13, ell el d’11) la denuncia: no és el mòbil, és només la carcassa. El mòbil se l’emportava amagat a l’habitació. Descoberta, combina el somriure de murri amb els insults al seu germà i un rebuig general de la família: «Sou horrorosos». I se’n va al seu quarto.
El de la carcassa no és el seu millor truc: sovint fa servir el d’acostar-se a la taula, aixecar el mòbil de la mare i tornar-lo a deixar-lo perquè sembli que deixa el seu. En els seus dies més hàbils ha aconseguit amagar l’iPad. L’adolescent passa la major part del dia dins el seu quarto, en un confinament dins el confinament. Però abans de la crisi vírica ja ho feia durant el cap de setmana. Es tanca i estudia més hores que els opositors de notaries, o almenys assegura que hi dedica tot el temps. És cert que de vegades se li escapen comentaris sobre l’última sèrie que ha vist.
Tomàs Forés, de 5 anys, té clar el primer que farà quan pugui sortir: ¡anar en bici!
No ens enganyem, enterrem el tòpic que ha corregut aquests dies per les xarxes socials, atapeïdes de gent que s’estremia per haver de tancar-se amb els seus fills en edat problemàtica: l’adolescent és la que millor porta el confinament perquè com que sempre viu en conflicte, no li ve d’un, està molt més preparada que la resta. Ella ho verbalitza d’una altra forma: «Per a vosaltres això és diferent, per a mi menys: jo sempre tinc problemes».
Entrant a la seva habitació, té temps de llançar un comentari sobre el seu germà, que fa deures en contacte amb companys de classe, via ‘hangouts’: «Està copiant». És la que menys necessitat té de vestir-se per sentir que fa alguna cosa. I dorm millor que normalment. De fet, està menys enfadada que en les jornades prèvies al coronavirus. No vol que ningú parli d’ella en un article i dedica una part del dia al Tik Tok. ¿Quant temps? «No vull parlar amb tu d’això». L’adolescent i el preadolescent s’han acostumat amb rapidesa a l’escola ‘online’, i estan visiblement contents perquè, ara sí, tota la família dina i sopa junta. «Però no ho posis, no vull sortir», proclama ella, dura i distant.
