L'Alejandra, 20 anys, curada del Covid-19: «No em trobava malament i continuava quedant»

La jove illenca creu que es va encomanar als carnavals de Santa Cruz i després va acudir a la manifestació del 8-M

mujeres-coronavirus

mujeres-coronavirus

3
Es llegeix en minuts
EFE / María Traspaderne

L’Alejandra, de Santa Cruz de Tenerife, és un d’aquests casos que pot dir que ha viscut el coronavirus com un refredat. Ni febre, ni fatiga, només tos. Des de casa seva a l’illa explica a Efe com va passar de positiu a negatiu en només quatre dies i com va viure el seu 20 aniversari aïllada de la seva família.

Fa dues setmanes, l’Alejandra va començar a tossir, però no li va donar importància. «El problema és que no em trobava malament i vaig continuar quedant amb amics, només tenia tos i molts mocs», afirma aquesta estudiant de Dret de la Universitat de La Laguna que ara, mirant enrere, es posa de tots colors al pensar en la quantitat de gent que va continuar veient aquells dies.

La seva mare és metge i per això a ella sí que se li van saltar les alarmes, sobretot quan va veure que la tos era «molt rara i seca». Va ser qui, uns cinc dies després dels primers símptomes, el 10 de març, li va agafar una mostra i la va portar a analitzar. Va donar positiu.

Els carnavals

Al telèfon, només entrar a casa després d’anar a comprar i amb la veu materna al fons matisant alguns aspectes «tècnics» del seu relat, l’Alejandra teoritza sobre on va poder contagiar-se.

«No ho tenim gaire clar», diu, però mare i filla creuen que va ser als carnavals de Santa Cruz, el 29 de febrer. Els símptomes van aparèixer al voltant del 5 de març, quan es va quedar sense veu de tant tossir, i ella va seguir amb la seva vida normal. Va anar amb tos, reconeix, a la manifestació del 8M.

Aquell 29 de febrer van començar a sortir els primers turistes dels 723 que estaven tancats des del dia 24 en un hotel de Tenerife, el 5 de març es reportava només un nou cas a Tenerife, d’un italià, i el 10, quan l’Alejandra va donar positiu, es va anunciar el tancament d’escoles a Madrid.

Vida social

Tot va passar així de ràpid, també per a l’Alejandra, que ho va viure amb la naturalitat habitual d’aquells primers dies de crisi. «En cap moment vaig tenir febre ni em vaig trobar malament», afirma, però quan li van donar el resultat de les anàlisis va haver d’informar totes les persones amb qui havia estat en contacte perquè es posessin en quarantena, unes onze.

Els seus companys d’universitat, els seus amics, el seu nòvio i la mare de les amigues amb qui havia anat a la manifestació del Dia de la Dona. Afortunadament, cap, ni tan sols la seva família, ha contret el virus fins ara. Els va informar un dimecres, l’endemà de rebre el resultat de l’anàlisi a la nit, i divendres ja es van tancar les escoles i universitats de les Canàries.

«Quan vaig trucar a salut pública i em van preguntar amb qui havia estat dilluns, dimarts i dimecres em va fer vergonya perquè, com que no sentia res, continuava fent la meva vida normal», diu a misses dites.

Els símptomes

Els símptomes, com els d’un refredat en el seu cas, li van durar fins al dijous 12, al voltant d’una setmana, i eren tan lleus que només va haver de prendre xarop i algun ibuprofèn perquè tenia mal de cap de tant tossir.

Ni malestar, ni febre, potser una mica d’asma que atribueix a la calima, i que li passa normalment quan hi ha pols en suspensió a l’aire, «però mínimament». De fet, quatre dies després del positiu, la seva mare li va prendre una mostra i ja va donar negatiu, una bona notícia que, recorda, li va arribar el dia del seu 20 aniversari tot i que ja a la nit.

Notícies relacionades

Així que l’entrada a la vintena, a poques hores de descobrir que ja no tenia el virus, la va celebrar amb un pastís que l’Alejandra es va menjar a la cuina i amb els seus pares al saló. A falta de comerços oberts, la seva mare li va regalar un val per anar-se’n juntes de botigues quan tot això s’acabi.

I tot i que a ella no li n’hagi suposat més que uns dies de malestar, l’Alejandra deixa caure una reflexió per a tothom: «En el meu cas ha sigut molt ‘light’, però el que diuen és que no t’has de cuidar tu, sinó de les persones que els pot afectar més».