Víctimes d'abusos en escoles jesuïtes, claretians i a Montserrat clamen una reparació

El 10 de febrer es va firmar un acord entre l’Institut Germans Maristes  i 31 exalumnes d’escoles de l’ordre catòlica víctimes d’abusos sexuals. Els delictes comesos per professors havien prescrit i cap d’ells podia aspirar ni a processar el seu abusador ni tampoc a rebre cap indemnització. Arribar a aquest pacte extrajudicial, que va impulsar la fundació Mans Petites –a través de Manuel Barbero, pare del primer denunciant el 2016–, ha sigut l’única opció d’aconseguir una reparació econòmica per a seqüeles que, a diferència de la responsabilitat penal dels agressors, no s’extingeixen.

La firma del contracte entre Maristes i Mans Petites ha suposat que per primera vegada a Espanya una institució religiosa accepti reparar víctimes de pederàstia sense una condemna judicial. Però a Catalunya, i a la resta de l’Estat, hi ha víctimes de pederàstia oculta en altres ordres que segueixen on eren, en la via morta de la prescripció i sense possibilitat de ser indemnitzades a menys que les respectives organitzacions assumeixin que les han de reparar. ¿Com han reaccionat aquestes al saber de l’acord entre Maristes i Mans Petites? EL PERIÓDICO ha contactat amb exalumnes abusats en centres dels Jesuïtes, dels Claretians i de l’Abadia de Montserrat. Tots creuen que les ordres, com a responsables de les escoles, han de respondre econòmicament pel mal que els van fer. 

«No hi ha cap altra manera de girar full»

Els Jesuïtes de Catalunya van obrir una investigació interna per investigar les denúncies a l’escola Sant Ignasi de Sarrià de Barcelona. En almenys un cas, el del sacerdot Pere Sala, la Doctrina de la Fe –organisme vaticà encarregat de jutjar els casos de pederàstia–, va concloure que els germans Jordi i Oriol de la Mata deien la veritat quan van relatar el seu cas a EL PERIÓDICO. Els Jesuïtes, al rebre el veredicte condemnatori del Vaticà, van afirmar que prendrien mesures contra l’exprofessor, de qui es fan càrrec i que actualment té més de 90 anys. Però no van dir res sobre reparar els germans De la Mata. O la resta de víctimes.  

«És clar que haurien de fer el mateix que els Maristes. A nosaltres ens van demanar perdó però res més. Són abusos que els Jesuïtes han admès. I no només el nostre cas, sinó tots», explica  Jordi de la Mata, que continua pagant greument les seqüeles del maltractament sexual que va patir a principis dels vuitanta sent un nen al Sant Ignasi. «No és només per diners, hi ha gent que està pitjor que jo, que necessita ajuda psicològica. Els Jesuïtes han de demostrar que volen, de cor, començar des de zero. Tots sabem què va ocórrer, si volen girar full han de reparar els que van fotre». 

Montserrat, una dona víctima del sacerdot Lluís To en la dècada dels 80, docent de la mateixa escola que els germans de la Mata, creu que la reparació extrajudicial dels Maristes «ha d’assentar un precedent». «I si els Jesuïtes no ho veuen així, que surtin i que expliquin públicament per què no hi estan d’acord», desafia. «Els abusos els va cometre algú que estava sota les seves ordres, l’organització ha de respondre dels seus subordinats. Perquè el que van fer ha tingut conseqüències en la vida de tots», rasa.

«Tenen por que n’apareguin més»

Miguel Hurtado, el primer denunciant del monge Andreu Soler –després de publicar-ho en aquest diari el gener del 2019 li van seguir una desena més d’homes que van ser atacats pel mateix pederasta del Monestir de Montserrat–, critica que l’abadia, com els jesuïtes, creés una comissió d’investigació que no inclogués una reparació a les víctimes. «Quan es van presentar les conclusions d’aquesta comissió vaig ser molt crític i l’acord entre Maristes i exalumnes crec que m’ha donat la raó», manté.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

«L’abat de Montserrat ha demanat perdó públicament però no ha proposat cap mena d’indemnització, malgrat que rep 2 milions d’euros en subvencions cada any», critica. «Ningú es creu que van ser només 14 nens –aquesta va ser la xifra que finalment va quantificar la congregació– i no volen pagar per por que aflorin cinquanta o cent casos nous», interpreta. «Indemnitzar ajudaria a conèixer la xifra real d’abusos», assegura. Hurtado acaba de publicar el llibre El manual del silencio, un relat autobiogràfic en el qual narra els abusos patits a l’abadia i com va començar la seva lluita d’activista contra l’ocultació de l’Església. 

«Pagar és admetre-ho de veritat»

La Mireia, una dona de 43 anys, va ser la primera denunciant per abusos contra un treballador de l’escola Claret de Barcelona, centre de l’ordre dels Claretians, per abusos patits durant el curs escolar 1984-1985, quan tenia 8 anys. «Els diners no canviaran res del que vaig viure però sí que seria una manera que ells acceptin el que ha passat realment. Per a les víctimes això és important perquè passen els mesos i reapareix la sensació que la institució no s’ho creu del tot. I d’aquesta manera, reparant econòmicament, queda clar que sí que accepten que va passar», subratlla. «Tots ens hem deixat molts diners en psicòlegs que haurien d’haver pagat les institucions. Una fortuna».