21 d’oct 2020

Anar al contingut

de manera cautelar

El TSJ de Múrcia tomba la censura parental de Miras

La Sala Contenciosa Administrativa suspèn cautelarment la resolució autonòmica que estableix el veto

Considera un perjudici identificable la possibilitat de no realització pels alumnes d'una activitat obligatòria i avaluable per no autoritzar-la

La Opinión de Murcia

El TSJ de Múrcia tomba la censura parental de Miras

Marcial Guillen

El TSJ de Múrcia ha tombat la censura parental de López Miras. El president de la regió va dir el mes passat que no trauria el permís parental llevat que així l’hi exigissin les «instàncies judicials».  Ara, la Sala Contenciosa Administrativa del TSJMU ha acordat suspendre, de manera cautelar i mentre dura la tramitació del recurs interposat pel Ministeri d’Educació, l’execució de les dues instruccions de la Secretaria General de la Conselleria d’Educació i Cultura de la Regió de Múrcia per les quals es dicten instruccions per al curs 2019-2020 als centres d’infantil i primària i secundària i batxillerat, respectivament, pel que fa a la censura parental, informa el TSJ en un comunicat.

En concret, la suspensió se circumscriu a la previsió continguda en aquestes resolucions que els pares i les mares «puguin manifestar la seva conformitat o disconformitat» amb la participació dels seus fills menors en activitats complementàries de les programacions docents que formin part de la proposta curricular i que siguin impartides per persones alienes al claustre del centre educatiu, informa ‘La Opinión de Murcia’.

Prèviament a la motivació de la resolució de la mesura cautelar, la sala recorda, seguint doctrina i jurisprudència del Tribunal Suprem reiterada, els aspectes sobre els quals no es pronunciarà «per correspondre a un examen del fons de l’assumpte» i assenyala que «tindran la seva oportuna resposta en sentència».

Tot això, després d’haver remarcat que les parts en els seus respectius escrits «es refereixen a qüestions que, de manera singular, formen part d’un enjudiciament del fons de l’assumpte» i d’haver insistit en el «limitat abast de l’examen que d’aquest tipus de qüestions pot fer-se en un incident cautelar».

Per tant, com reflecteix en el fonament jurídic sisè, la resolució centra la seva motivació a examinar «quins són els interessos en conflicte, si hi ha risc de frustració de la finalitat legítima del recurs i si la mesura cautelar de suspensió produeix, en el seu cas, una greu pertorbació dels interessos generals o de tercer».

‘Periculum inmora’

L’article 130 de la llei de la jurisdicció contenciosa administrativa estableix que, prèvia valoració de tots els interessos en conflicte, la mesura cautelar podrà acordar-se «únicament quan l’execució de l’acte o l’aplicació de la disposició puguin fer perdre la seva finalitat legítima al recurs». I en el seu apartat segon afegeix que «podrà denegar-se quan d’aquesta pugui seguir-se pertorbació greu dels interessos generals o de tercer».

Així, com explica la interlocutòria, l’adopció de qualsevol mesura cautelar, facultat de l’òrgan judicial quan resulti necessari per assegurar el resultat del procés, exigeix dos pressupòsits: un de positiu, que el recurs pugui «quedar-se buit de contingut» per causar l’execució de la resolució una «situació jurídica irreversible», o ‘periculum inmora’, i un de negatiu, que la mesura cautelar «no origini pertorbació greu dels interessos generals o d’un tercer».

En aquest cas, seguint l’aportació jurisprudencial de conjugar els dos criteris legals, «sense prejutjar el fons del litigi», la sala evidencia, per al primer pressupòsit, que, «com que les instruccions impugnades despleguen els seus efectes durant el present curs escolar, i aquest conclou a finals de juny, una eventual sentència estimatòria podria quedar mancatda de virtualitat», i assenyala com a perjudici identificable la «possibilitat de no realització pels alumnes d’una activitat obligatòria per no autoritzar-ho els seus pares i mares, amb la consegüent no avaluació d’aquesta».

Respecte al segon pressupòsit i, després d’haver reconegut l’existència del risc que els alumnes que no realitzin l’activitat puguin veure’s perjudicats en el seu procés de formació i, per tant, en el seu rendiment acadèmic –les activitats són avaluables– i, en definitiva, en el seu dret a l’educació», la sala procedeix a examinar si existeix un altre interès en conflicte, que hagi de prevaler en aquest cas. En concret, «el dret dels pares a decidir si els seus fills acudeixen o no a aquestes activitats complementàries impartides per persones alienes al claustre educatiu del centre» que invoca l’Administració recorreguda.

Sobre això, la sala entén que «la mesura cautelar de suspensió no suposa privar els pares del seu dret a intervenir en l’educació dels seus fills, dret establert legalment». Insistint en el fet que «és un tema que correspon al fons de l’assumpte», precisa «que existeixen prou mecanismes, en principi, perquè els pares expressin la seva no conformitat i que siguin valorades les concretes raons d’aquesta, cosa que és diferent de l’autorització per a cada activitat».

A més, afegeix la resolució, «els pares també poden formular les seves queixes o exercitar les accions que estimin pertinents si entenen que en la impartició d’una activitat concreta s’ha vulnerat algun dret de l’alumne. Tot això, sense perjudici que el dret de participació dels pares i la seva col·laboració en el projecte educatiu s’estableix legalment a través de diferents òrgans, fonamentalment, les Associacions de Pares i Mares d’alumnes i el Consell Escolar».

La resolució compta amb un vot particular d’un membre del tribunal que considera que s’ha de denegar la mesura cautelar de suspensió dels actes administratius impugnats, sol·licitats per l’Administració recurrent.

El vot divergent de la majoria entén que es tracta d’«una impugnació totalment extemporània» tenint en compte la data de les resolucions i que han passat sis mesos des de l’inici del curs escolar. Afirma, a més, que no hi ha ‘periculum inmora’, ja que l’Administració sol·licitadora «no justifica el perjudici acadèmic per a cap alumne concret, ni la lesió del dret a l’educació». I assenyala que, «respectant el principi de neutralitat», els alumnes «disposen d’una formació alternativa sobre la matèria objecte de l’activitat complementària, tot i que sigui estudiar-la directament al llibre corresponent».

Finalment, el vot particular posa en relleu que la suspensió de les instruccions «fa totalment ineficaç per als pares una eventual sentència desestimatòria».

La interlocutòria de suspensió cautelar no és ferma i en contra seu es poden interposar recursos de reposició (davant el mateix òrgan).