Sèries basades en Stephen King

‘El misteri de Salem’s Lot’ (1979)

Quan el vaig entrevistar fa 15 anys, Alice Cooper em va assegurar que una de les poques coses que li havien fet por en aquesta vida havia sigut aquesta minisèrie de Tobe Hooper (La matanza de Texas) del 1979. ¿I a qui no li fa por aquest nen vampir a la finestra? Van arribar després la seqüela cinematogràfica Regreso a Salem’s Lot (1987; amb Sam Fuller al repartiment), una nova minisèrie (2004) i una adaptació a càrrec de Gary Dauberman (2024) que mereix millor reputació de la que té; és francament disfrutable. Lloguer a Prime Video.

‘It’ (1990)

De la primera adaptació de It se sol victorejar el pallasso Pennywise de Tim Curry (The Rocky horror picture show), però les versions adultes de Los Perdedores tenien els rostres de Richard Thomas (el supervisor de l’FBI Frank Gaad de The americans), Annette O’Toole o John Ritter. El desenllaç podia ser una mica anticlimàtic, però Tommy Lee Wallace (Halloween III: el día de la bruja) se les va enginyar bé per terroritzar els adolescents dels 90, millor que les pel·lícules recents. Lloguer a Apple TV+.

‘El visitantE’ (2020)

El millor d’aquesta sèrie és el seu monstre, que no té forma clara ni definida: una mica a la manera de l’amenaça de Hidden: lo oculto canvia de rostre així que esgarrapa pobres incauts que es creuen al seu camí. La presència de l’escriptor criminal Richard Price com a guionista reforça aquest relat sobrenatural en el drama policial més realista: suggestiu joc de contrastos. Ben Mendelsohn brilla, per variar, com a inspector de policia marcat, per variar, pel trauma d’una pèrdua. Disponible a HBO Max.

‘Mr Mercedes’ (2017-2019)

Dennis Lehane (Mystic River), gran de la novel·la negra, va començar a establir-se seriosament com a guionista televisiu amb aquesta adaptació de la novel·la de King sobre el joc del gat i ratolí entre un policia retirat i un assassí psicòtic, encarnats per Brendan Gleeson i Harry Treadaway. Un altre personatge important és la detectiu privada Holly Gibney (Justine Lupe). Creacions totes desenvolupades amb mestria per Lehane, el hitmaker David E. Kelley (desenvolupador de la sèrie) i A. M. Homes en persona. Disponible a AXN Now.

‘22.11.63’ (2016)

J. J. Abrams va produir aquest thriller fantacientífic i no poc romàntic sobre Jake Epping (James Franc), mestre d’institut on sorgeix l’oportunitat de viatjar a 1960 per aturar l’assassinat de John F. Kennedy. La idea era ser expeditiu, però Epping s’enamora del passat i, sobretot, de la bibliotecària interpretada per Sarah Gadon, cosa que posa pedres a la missió. La sèrie és visualment bellíssima (a destacar la fotografia d’Adam Suschitzky) i absolutament addictiva. Disponible a Prime Video.

‘Castle Rock’ (2018-2019)

¿S’hauria d’incloure en la llista aquesta sèrie antològica de curta vida? Tècnicament no perquè, en realitat, no es basa en cap llibre de King. Però, alhora, es basa en la gran majoria d’aquests; en personatges i localitzacions de Castle Rock, localitat fictícia de Maine on tenen lloc gairebé una vintena de novel·les i relats de l’autor i a què es fa al·lusió en moltes altres de les seves obres. En la primera temporada, un advocat especialitzat en casos de pena de mort (André Holland) torna al lloc per representar El Chico (Bill Skarsgard), un jove que fa 27 anys que està tancat en una gàbia a la presó de Shawshank, de la mateixa que escapava el personatge de Tim Robbins a Cadena perpetua. Disponible a Blu-ray.

‘La histOria de Lisey’ (2021)

Després d’escriure moltes històries sobre escriptors, o sobre si mateix, King va decidir escriure una sobre la soferta dona d’un d’ells, o el que és el mateix, la seva estimada Tabitha. El transsumpte es diu Lisey (Julianne Moore en la sèrie) i és la viuda de Scott Landon (Clive Owen), guanyador del Pulitzer i el National Book Award. Quan un perillós fan d’aquest últim s’entossudeixi que surtin a la llum les obres inèdites de l’autor, Lisey es veurà abocada a enfrontar-se a records que va voler enterrar. Escrita per King i dirigida per Pablo Larraín, mereix rescat.

‘Apocalipsis’ (1994)

L’obra original, que aquí es va conèixer primer com La danza de la muerte, va ser reelaborada pel mateix King el 1990 com Apocalipsis. Totes les adaptacions parteixen d’aquesta versió, començant per aquesta minisèrie de Mick Garris, que només dos anys abans havia firmat la pel·lícula Sonámbulos a partir d’un guió de King i s’encarregaria després de revisitar El resplendor com a minisèrie. Les limitacions pressupostàries eren evidents, però de vegades ho compensava el carisma de Gary Sinise, Ed Harris o icones juvenils dels vuitanta com Molly Ringwald i Rob Lowe. Va tenir noves versions en minisèrie el 2004 i 2020 i acaba d’anunciar-se un llargmetratge dirigit per Doug Liman.

‘Pesadillas y alucinaciones’ (2006)

Malgrat el que pugui insinuar el seu títol, aquesta estimable antologia no es basa només en relats del llibre de 1993 i aprofita també trames de l’insuperable El umbral de la noche (1978) i Todo es eventual (2002). Al repartiment, gent de molt nivell: el plorat William Hurt protagonitza l’episodi gairebé mut Campo de batalla i el no menys gran William H. Macy és un escriptor desdoblat en detectiu hard-boiled a El último caso de Umney. Disponible a DVD.

Notícies relacionades

El Cruïlla salva el tancament amb una feminista Alanis Morissette

Festival segur

‘El instituto’ (2025)

El guionista Benjamin Cavell ja va provar sort (en va) amb King a la minisèrie The stand (o sigui Apocalipsis) el 2020. Aquí torna a cometre el mateix error: trastejar amb l’estructura narrativa proposada per King. Sigui com sigui, els fans de Stranger things o Los nuevos mutantes ho podrien passar raonablement bé amb aquesta història sobre un geni adolescent (Joe Freeman) segrestat i portat a un camp per a xavals amb habilitats especials. Disponible a MGM+.