Dotze països apressen la UE a trepitjar l'accelerador contra la crisi climàtica

La Comissió Europea adoptarà aquest dimecres l’anunciada llei climàtica amb la qual vol convertir Europa en el primer continent climàticament neutre per al 2050, un dels grans pilars del Pacte Verd Europeu, amb el qual la UE aspira a transformar l’economia del vell continent. No obstant, l’objectiu de reducció d’emissions per al 2030 quedarà aparcat fins després de l’estiu. L’esborrany del reglament, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, avança la intenció de l’Executiu comunitari de presentar una proposta, però «per al setembre del 2020». Una dotzena de ministres europeus, entre ells, l’espanyola Teresa Ribera, han enviat una carta al vicepresident de l’Executiu, Frans Timmermans, en la qual apressen a accelerar la proposta.

«La proposta ha d’obrir la porta a un debat informat, de manera que és urgent que estigui llesta com més aviat millor i com a molt tard al juny. Aquest calendari és imprescindible perquè la Unió Europea pugui arribar a temps a (la COP26 de) Glasgow i poder contribuir a influir a altres països que estaran molt pendents del que faci la UE», ha advertit la ministra Ribera, que en aquesta lluita té el recolzament de socis com França, Itàlia, els Països Baixos, Suècia, Finlàndia i Àustria, entre d’altres. 

Predicar amb l’exemple

«La UE ha de predicar amb l’exemple i contribuir a crear l’impuls internacional necessari perquè altres països elevin les seves ambicions, i perquè això passi necessitem temps», remarca la missiva dirigida al vice president executiu amb referència a països com la Xina, amb la qual la UE té previst celebrar una cimera al setembre. El pla de Brussel·les és endurir la situació i revisar la nova meta. L’objectiu actual fixa una reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per al 2030 del 40% respecte als nivells del 1990.

La proposta, que encara ha d’adoptar el col·legi de comissaris i que ha de negociar-se posteriorment amb el Consell i l’Eurocambra, planteja explorar vies per elevar la reducció fins «al 50% o el 55%», però la data inclosa per presentar una proposta és per al setembre del 2020. «Si la Comissió Europea considera que és necessari esmenar aquest objectiu, presentarà una proposta al Consell i al Parlament Europeu», remarca el text. Una data que deixaria la UE, segons el parer de molts governs i organitzacions ecologistes, sense temps per negociar una actitud comuna abans de la conferència intergovernamental que tindrà lloc a la ciutat escocesa. 

La neutralitat, el gran pilar

Més enllà de la incertesa temporal sobre aquest objectiu intermedi, el pla consagra el gran objectiu del Pacte Verd: garantir per llei la neutralitat climàtica el 2050, és a dir, que la UE generi les mateixes emissions de CO₂ que absorbeix. Amb aquest propòsit en ment, Brussel·les es comprometrà a presentar una revisió completa de la legislació europea el juny del 2021 tenint en compte elements com «l’eficiència econòmica, la competitivitat de l’economia, la millor tecnologia disponible, la justícia i solidaritat entre els estats membres, la necessitat d’assegurar una transició ecològica justa i les evidències científiques més recents. 

Notícies relacionades

Creix més del 50% el nombre d’universitaris que han de compaginar estudis i treball en només tres anys

Més del 40% d’aspirants a estudiar Magisteri a Catalunya no aproven les proves d’accés

A més, a partir del 2023 i cada cinc anys, l’Executiu comunitari avaluarà el «progrés col·lectiu» realitzat per la UE en el camí cap a la descarbonització del continent europeu. Això significa que l’objectiu serà europeu i no individual, cosa que permetrà a països com Polònia, altament dependents de fonts d’energia fòssils com el carbó i que durant la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE del desembre es van negar a donar el seu aval polític a la neutralitat climàtica –l’únic país de la UE que no ho va fer–, tenir més temps per arribar a l’objectiu si altres països compleixen abans de la data prevista. 

La Comissió Europea es mantindrà vigilant i verificarà el compliment per part de la UE i els seus estats membres. Si constata que els progressos de la UE són insuficients o les mesures adoptades són incoherents o inadequades per aconseguir els objectius, adoptarà «les mesures necessàries» per corregir la situació. Amb la idea d’evitar que els països més reticents bloquegin un eventual enduriment dels objectius, Brussel·les proposa arrogar-se el poder d’endurir els objectius a través d’«actes delegats», limitant la capacitat de maniobra de governs i del Parlament Europeu, si ho considera necessari.