Els damnificats de la Meridiana: «La gent no surt quan hi ha enrenou»

La protesta número 138 a la Meridiana va seguir el guió ja establert. Unes 40 persones, la gran majoria pensionistes, se citaven al costat de la línia de palmeres davant l’estació de trens de Sant Andreu Arenal. Amb els vehicles de la policia desplegats per la zona, a les vuit en punt, van ocupar el centre de la calçada cridant «llibertat». Com també és habitual, un dels manifestants, amb un megàfon, passava llista dels polítics i activistes empresonats i la resta responia amb més crits. La Guàrdia Urbana redirigia el trànsit, amb un volum bastant baix, mentre els agents dels Mossos d’Esquadra esperaven al costat de les seves furgonetes.

El col·lectiu de la Meridiana Resisteix segueix amb la seva protesta malgrat l’embafament dels veïns i comerciants. En una botiga de matalassos situada just en el tram tallat, la jornada laboral s’acabava pràcticament quan els manifestants ocupaven el carrer. «Es nota que baixa la feina. Suposo que la gent no vol sortir a comprar quan hi ha enrenou», explicava el José María, que es preguntava fins quan durarà això. «El que no veig gens bé és que facin fogueres, que alguna vegada n’han fet», va recriminar.

En el túnel de rentat la protesta costa cada dia uns 100 euros com a mínim. Un dels encarregats, el Luis, va explicar que el seu cap es va acostar dijous per parlar amb la gent que protesta. «Els va dir de bones maneres que es plantegin escurçar una mica la protesta, però em sembla que va servir de ben poc», va lamentar el treballador, obligat a recollir els aspiradors abans de l’hora. Quan el tall comença a les set de la tarda, que passa sovint, el perjudici en la facturació és més gran. «Espero que s’acabi el 18 de març com he llegit. Tot i que sempre poden tornar a demanar permís i seguirem igual», va afegir resignat.