Els Mossos desarticulen una xarxa de 'traficants de músculs'

La xarxa de distribució de substàncies dopants que els Mossos d’Esquadra han desarticulat aquest mes de febrer posa sobre la taula un fenomen que fa anys que enfonsa les seves arrels en la societat occidental. No només perquè es tracta de la partida d’esteroides anabolitzants més gran trobada per la policia catalana (1.600.000 dosis de 140 medicaments), sinó perquè aquesta estructura, segons el sergent Xavier Terrés, cap de la Unitat Central de Consum, funcionava com un entramat «a l’engròs» de productes comprats a Bulgària, Grècia i Hongria que proveïa un consumidor final que és en centres de nutrició esportiva o gimnasos com els que trobem al barri. Catedràtics i doctors en Psicologia com Rosa Maria Raich (UAB) i Antonio del Cerro (UB) avisen que homes cada vegada més joves s’obsessionen en la hipermusculació i arrisquen seriosament la seva salut, en un intent desesperat de ser acceptats.

L’operació ha desmembrat una organització integrada per set persones que cobria tot l’espectre dels anomenats cicles anabòlics que segueixen els fidels: per inflar artificialment el cos i per combatre els seus efectes secundaris. El subministrament incloïa medicaments falsificats –fabricats sense cap control sanitari– o autèntics, tot i que utilitzats perillosament per a finalitats diferents de les originals –com la insulina, que només s’hauria d’injectar en cas de diabetis–. El còctel el completa una pseudociència vigorèxica que menysprea la medicina. 

La majoria de medicaments intervinguts pels Mossos són anabolitzants de marques com Magnus Pharmaceuticals, B.M. Pharmaceuticals, Swiss Remedies i Balkan Pharmaceuticals, i els seus consumidors els ingereixen per via oral o a través d’injeccions per hipertrofiar la musculatura. També hormones de creixement, com el Hygetropin –fabricat a la Xina–, que utilitzen per prolongar els efectes dels anabolitzants. Per aprimar-se i neutralitzar el greix venen tirostàtics o beta-agonistes com l’Eutirox –fabricat per tractar alteracions de la tiroide– i el Clenbuterol –dissenyat per augmentar el rendiment pulmonar en pacients amb malalties respiratòries–.

Homes amb pits

«Per evitar que amb els anabolitzants desenvolupessin pits de dona», explica sense cap ironia el sergent Terrés, els traficants oferien «antiestrogènics» com l’Ovitrelle –que en la reproducció assistida s’utilitza per afavorir la maduració d’òvuls– i el Pregnyl –per induir l’embaràs. També venien «protectors hepàtics» –els anabolitzants destrossen el fetge– com el Tamoxifen. El seu aparador no s’aturava aquí. Entre els productes trobats pels Mossos han aparegut caixes d’un derivat de la viagra fabricat a l’Índia, ja que una de les conseqüències dels esteroides és la disfunció erèctil.

A Espanya no és legal comprar medicaments que són devastadors per a la salut. Infligeixen afectacions severes a òrgans vitals –no només al fetge, també al cor– i deformen el cos irreversiblement. Però a Youtube hi ha milers de vídeos, que acumulen milions de visualitzacions, protagonitzats per gurus en cicles d’esteroides. La catedràtica Raich, que ha treballat durant anys «amb la insatisfacció corporal», explica que les dones tendeixen a aprimar-se i a inflar els pits, però els homes, objectiu d’una propaganda intensiva durant els últims anys, desitgen «un cos supermusculat i sense panxa». Alguns experts veuen en la vigorèxia o dismòrfia, l’addicció a la musculatura, un trastorn equiparable a l’anorèxia.  

Imatge i autoestima  

Notícies relacionades

¿Qui va matar els guàrdies civils?

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

José Ignacio Baile, de la Universitat a Distància de Madrid (Udima), va detectar ja el 2019 la proliferació a Youtube de vídeos dedicats al culturisme i al consum d’anabolitzants. És a dir, presumpta informació en obert que legitimava l’abús de substàncies i oculta «els greus efectes per a la salut que provoquen», recorda Raich. El director de la revista científica Body Image va explicar fa anys que «almenys una quarta part de l’autoestima es troba en la imatge corporal», cita la catedràtica. Fer esport i tenir cura de la imatge «no és negatiu», remarca, el problema arriba quan es creua el límit de l’obsessió i es converteix en una tasca que torpedina la vida normal. Els joves necessiten «exemples» que no els obsessionin «amb el cos perfecte». 

Antonio del Cerro, especialista en Psicologia Social, enumera tres factors decisius per impulsar el fenomen: el patró de bellesa divulgat en les xarxes socials, el culte al cos desmesurat i, finalment, la necessitat de ser acceptat en la societat. «Es combinen entre si per arribar a una situació absurda». Del Cerro, perquè es prengui consciència de com d’estès està el fenomen, insta a observar una cosa evident: no quadra el volum dels braços de molts dels usuaris de gimnasos amb el temps que hi inverteixen. «Aconseguir aquests abdominals o aquests bíceps requereix més esforç i, en conseqüència, molts han recorregut a estímuls dopants a la recerca d’un efecte ràpid i visual que després els donarà ‘likes’ a Instagram». És un cercle pervers en què participa tota la societat, ja que sense aquesta musculatura no s’aconsegueixen tants ‘likes’. «No tenir-los equival a ser ignorat i la gran por de l’ésser humà és ser ignorat; no existeix res més aterridor», conclou.