El ritme sostingut de les ciutats

Que la mobilitat del present i el futur anirà de la mà de la sostenibilitat és una cosa coneguda de sobres. Però una cosa és la intenció i, una altra, molt diferent, la capacitat de maniobra. Ja sigui per la morfologia de la ciutat, la seva densitat de població, els sagrats hàbits, el nivell d’infraestructures... Un estudi presentat aquest dimecres fotografia la situació en què es troben les 52 capitals de província espanyoles a nivell de desplaçaments de la seva població. Sembla que s’avancen en la bona direcció, però amb molt marge de millora. 

Jordi Hereu va deixar la política el 2012 –alcalde de Barcelona del 2006 al 2011– i va trigar força a recol·locar-se en l’empresa privada. Va fundar Idencity, una consultoria destinada a potenciar la competitivitat de les ciutats. Tenia lògica que una persona que coneix tant l’àmbit local busqués refugi professional en la planificació de les metròpolis. No li ha anat malament. Del seu equip ha brotat aquest termòmetre sobre la mobilitat que llança algunes conclusions. La primera és que no només les grans urbs estan treballant perquè els seus veïns es desplacin millor. La segona, que el creixement gradual de les ciutats converteix la mobilitat en un delsprincipals reptes dels governs municipals. La tercera, que els números diuen que Barcelona va per més bon camí que Madrid en aquest aspecte. I la quarta, que els ajuntaments haurien de parlar més entre ells per absorbir idees que ajudin a millorar els aspectes en què exhibeixen evidents carències. 

Millor no comparar-se

L’estudi no és una pluja de titulars perquè no està pensat per funcionar com un rànquing. Els municipis podran disposar del seu propi diagnòstic, partint de semàfors per a cada una de les categories analitzades, però la idea és més detectar àmbits de millora que comparar-se amb altres capitals. S’ha analitzat l’estructura física del territori (Girona, en primer lloc), l’oferta de serveis de mobilitat (amb Bilbao al capdavant), la demanda (vinculada a les tarifes, amb Palma de Mallorca a dalt de tot), la salut i la seguretat (amb Santander liderant), la sostenibilitat ambiental (Vitòria n’és el referent) i la gestió i la governança (Saragossa, la millor). Però abans d’entrar al detall, algunes xifres per entendre la importància de la mobilitat urbana contemporània. Les ciutats consumeixen el 78% de l’energia global; el transport representa el 25% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Europa; el temps perdut en els embussos té un cost econòmic de 840 milions d’euros a l’any per al conjunt de les empreses espanyoles, i 8,8 milions de persones moren prematurament cada any al planeta per la contaminació de l’aire.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

L’informe no aporta una classificació global, és a dir, que no conclou en una guanyadora única. Però l’encreuament de dades permet observar, en el cas de la capital catalana, que la ciutat disposa d’una bona infraestructura (segona posició), una oferta més que digna (tercer lloc) i una correcta direcció administrativa (medalla de plata). Però desapareix de les 15 primeres posicions quan parlem de qualitat de l’aire, seguretat i demanda. Això és, les emissions són insultants, el nombre d’accidents és preocupant (11.832 ferits només el 2019, més de 32 cada dia) i les tarifes no són prou atractives perquè la gent deixi el vehicle particular aparcat. 

Hereu ha assenyalat que la nota mitjana, si això fos una escola, voreja el sis. «Encara somlluny del notable i de l’excel·lència, però també és cert que som al principi d’un gran trajecte en què és important que les ciutats parlin entre si. En el cas concret de Barcelona, l’exalcalde ha animat el govern municipal a treballar més en la «digitalització de l’accés al transport públic» i a tenir una «visió de mobilitat regional que transcendeixi l’àrea metropolitana».