Guerra papal

Dos papes al Vaticà, tot i que un sigui jubilat i pacíficament submís al Papa regnant, semblen massa. Fa segles, hi va arribar a haver fins a quatre papes disputant-se el tron de sant Pere, tot i que llavors anaven a punta d’espasa i els romans es tancaven a casa seva quan les famílies aristocràtiques de Roma, caigut l’Imperi romà, es barallaven per assolir el lideratge al Vaticà.

No obstant, des del 2013 s’estan produint moltes friccions entre Francesc i Benet XVI, que va dimitir el 2013, i probablement, a causa de l’augment de l’esperança de vida en l’actualitat, serà necessari que el Vaticà reguli legalment quin ha de ser el paper d’un papa dimitit, un assumpte no previst pel Dret Canònic. Benet XVI s’ha deixat estimar pels que s’oposen a la visió de Francesc sobre la modernitat. Abans de ser elegit, Ratzinger va freqüentar universitats, va escriure llibres i va fer conferències en els cercles més rancis dels republicans nord-americans, mentre Bergoglio viatjava amb metro a les perifèries de Buenos Aires i vivia en un piset on es cuinava el sopar.

Obediència peculiar

 «Li prometo la meva total obediència i oracions», va dir Ratzinger a Francesc després de la designació del segon.  No obstant, aquesta setmana s’ha produït un curtcircuit entre el jubilat i el seu successor. No és el primer, sinó l’últim d’una sèrie. La causa ha sigut un llibre titulat Des de les profunditats dels nostres cors, de dues editorials franceses (Fayerd i Ignatius Press), vinculades a la part més conservadora de l’Església, en què els seus autors, el cardenal africà Bernard Sarah i Ratzinger, defensen el manteniment del celibat dels capellans. 

L’aparició de l’obra arriba abans que Francesc aprovi el document final de l’anomenat Sínode de l’Amazònia, celebrat a l’octubre, en què tres quarts dels participants van donar via lliure a una excepció per a aquesta remota regió del món, on els catòlics veuen un capellà una vegada a l’any, perquè els sacerdots no donen l’abast. Els diaques «amb una família estable» podran ser ordenats sacerdots, van decidir els participants.  

El 2009, Benet XVI mateix no va trobar objeccions a aprovar, també com a excepció, l’admissió de sacerdots anglicans, que fugien d’aquesta confessió religiosa perquè va decidir acceptar com a sacerdots els homosexuals i les dones. Eren diversos centenars i viuen com a catòlics, amb dones i fills.

El celibat, a debat

Abans i després d’aquesta aprovació del Sínode de l’Amazònia es van desencadenar tota mena d’intervencions per part del sector més conservador de l’Església, que fins i tot va insinuar es podia produir un cisma entre uns i altres. «El Papa no pot suprimir el celibat dels capellans», va afirmar Gerhard Ludwig Müller, antic prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, ministre de l’ortodòxia catòlica, nomenat per Ratzinger el 2012 i defenestrat per Francesc el 2017.

En llenguatge laic es diria que és una estupidesa, perquè el celibat dels capellans no es va decidir fins al 692 en el Concili de Trullo, però va continuar sense aplicar-se fins i tot molt després del Concili de Trento (1545-1563), mentre a Europa  hi havia capellans casats i no casats.

El celibat és una disciplina de l’Església i no un dogma (principi), per la qual cosa, en teoria, es pot suprimir quan un papa o l’Església vulguin. El temor actual és que, si s’accepta una excepció per a l’Amazònia, la norma es pugui estendre a tota l’Església. De fet, el cardenal Reinhard Marx, president de la Conferència Episcopal Alemanya, va assegurar sobre això: «Nosaltres també ho volem». «Poseu-vos d’acord tots els bisbes i en parlem», va respondre Francesc, sense tancar-se en banda a aquesta possibilitat.

Els perquès de Ratzinger

Malgrat que, arran de les polèmiques, Ratzinger hagi fet treure el seu nom del llibre Des de la profunditat dels nostres cors, el volum representa l’últim episodi d’una convivència sovint polèmica. A Roma molts es pregunten: ¿Per què Ratzinger va decidir retirar-se amb la sotana blanca, com si encara fos Papa? ¿Per què es deixa dir Sa Santedat? ¿Per què s’avé a firmar textos que posen en discussió tot el que està fent el seu successor? Als seus 93 anys és difícil que respongui, però segur que contribueix a donar arguments als qui no suporten bé l’aperturisme de Jorge Bergoglio.

La llista de discrepàncies és llarga, i tot i que el caràcter de Bergoglio hi podria haver contribuït, en realitat semblen enfrontar-se dos models d’Església: la que per simplificació es pot dir ortodoxa, ancorada en un doctrina immutable, i la que considera que el catolicisme és una religió en evolució, una tesi sostinguda des de sempre pels jesuïtes, dels quals Bergoglio en forma part.

La sintonia amb la Xina

En els últims mesos, l’argentí ha sigut atacat per la seva obertura cap a la Xina –país amb una església oficial i una altra anomenada clandestina–, després que firmés amb Pequín l’acord que el Papa escolliria entre una terna de candidats a bisbe presentada pel govern, igual que feia Franco a Espanya. Francesc ha reconegut el que va dir Ratzinger el 2007, que a la Xina no hi ha dues esglésies, sinó una de sola. No obstant, l’actitud aperturista cap a la Xina produeix malestar entre les potències occidentals, EUA la primera. En canvi, la gran novetat de l’acord del 2019 –circumstància poc remarcada– és que, per primera vegada, Pequín reconeix que una organització activa a la Xina tingui un cap a l’estranger, una cosa que mai havia acceptat.  

Notícies relacionades

Netflix i HBO estrenen 'Els infal·libles'

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Hi ha hagut altres atacs a la línia de Bergoglio. L’esborrany de la gran reforma de la cúria, o govern central de l’Església, està sent torpedinat per part dels bisbes del món i per la cúria. A Domenico Giani, guardaespatlles del Papa i cap de la policia vaticana, se la van jugar quan algú el va acusar de filtrar el nom de cinc empleats del Vaticà suposadament acusats per irregularitats financeres. No ho havia fet, però va dimitir igualment. Més endavant, es va filtrar a la premsa que entre 90 i 200 milions d’euros –la quantitat variava segons les fonts–, una part de les almoines dels fidels –l’anomenat òbol de sant Pere–, s’havien invertit en la compra d’un immoble de luxe a Londres. Des de fa un any, tota la bateria de centres d’anàlisi, webs i blogs conservadors han augmentat la seva activitat i han recollit acusacions de tot tipus contra el Papa: que si el Vaticà està a punt de declarar la fallida, que Bergoglio pateix d’un càncer al cervell, que li falta un pulmó i que el seu maluc no resisteix més.

Bergoglio segueix en la seva línia, destituint cardenals i bisbes, responsables de la lluita contra el blanqueig de diners i altres càrrecs financers, alguns vinculats a l’extrema dreta del Partit Republicà nord-americà, que no accepten un Papa que no perd ocasió per criticar una «economia que mata», que crea «desferres humanes», «priva de drets els altres i organitza guerres per enriquir-se». Potser pitjor que els verins i les espases dels que els romans s’amagaven a casa seva. Potser.