La nit interminable de l'explosió química de Tarragona

Passaven uns minuts de dos quarts de set de la tarda de dimarts quan una gran explosió, a la qual van seguir una immensa flamarada i una forta tremolor, va sacsejar els municipis i barris limítrofs del complex petroquímic sud de Tarragona. Molts veïns de la ciutat i d’altres municipis, com Vila-seca i La Canonja, van quedar-se desconcertats durant unes hores interminables de desconcert i por. Així ho van viure.

FORTA EXPLOSIÓ

El Josué, un treballador del complex petroquímic de 29 anys, estava netejant un cotxe d’empresa quan es va produir l’explosió i va veure «com el sostre del local semblava que s’enfonsés». Molt a prop, en una gasolinera del polígon, hi havia el Ricard Espinosa, l’encarregat de l’establiment: «Estava amb l’ordinador quan vaig sentir l’explosió. No sabia si havíem de tancar-nos a la gasolinera, si havíem d’anar-nos-en... La meva dona em va trucar de seguida des de Constantí per veure si estava bé». A les 18.38 hores, el telèfon 112 començava a rebre trucades. 

La Josefa recorda perfectament els moments següents a l’explosió: «Era a les oficines de la meva empresa. Acabava de portar la meva neta al pàdel i vaig mirar el rellotge. Eren les 18.40 hores». Els treballadors van passar tanta por que en 10 minuts les oficines ja estaven tancades. «A mi em tremolaven les mans. Em va costar una barbaritat posar-me els pantalons», explica la Manoli, veïna del barri de Bonavista. A les 18.57 hores, Protecció Civil va publicar a Twitter la primera informació oficial: «El 112 ha rebut diferents trucades per una explosió a la zona de Tarragona. Els equips d’emergència estan activats i es treballa per donar més dades sobre els fets». Es va posar en marxa l’alerta química, el Plaseqta, però encara no se sabia el focus de l’explosió perquè, segons Protecció Civil, l’empresa Iqoxe no havia avisat.

INFORMACIÓ NUL·LA

Ningú sabia què fer. Faltava informació. El Karim, cap altre empleat del complex petroquímic, no va sentir el terrabastall, però va notar la reacció. «Jo era al Club Natació Tàrraco amb el meu fill, però em van començar a trucar familiars plorant i els vaig dir que no sortissin al carrer». Els carrers d’aquestes poblacions pròximes a la petroquímica eren atapeïts de gent cridant, plorant i corrent almenys durant la mitjana hora després de produir-se la deflagració.

A les 19.06 hores, quan ja hi havia vuit dotacions de Bombers a l’incendi, Protecció Civil tuitejava: «Alerta #Plaseqcat per explosió i incendi en una empresa del Polígon Sud de Tarragona». I afegia el més important: «Es recomana a la ciutadania que visqui a prop de la zona de l’explosió que es confini preventivament fins a saber l’abast de l’accident químic». Va passar més de mitja hora més fins que es va confirmar del cert que el núvol de fum de l’explosió no era tòxic.

LA FUGIDA

A les 19.15 hores, cinc minuts després de confirmar-se que l’explosió havia afectat concretament Iqoxe, Protecció Civil va demanar als veïns de Tarragona, Vilaseca, Reus, Constantí, El Morell i La Canonja, que es confinessin a les seves cases. «Tanqueu portes i finestres». «Però com volen que em tanqui si l’ona expansiva havia trencat totes les finestres», critica la María Jesús Ariza, de 43 anys, que va optar per sortir al carrer principal de La Canonja i anar a casa d’una cosina. A les 19.26 el confinament es va restringir a La Canonja i Vila-seca

«Tothom era al carrer corrent i plorant. Jo em vaig ficar a casa i vaig esperar que arribés el meu marit», diu la Josefa, veïna de Torreforta, que a més coneixia el veí del barri que va morir en l’ensorrament parcial del seu pis a causa de l’impacte de la tapa del dipòsit que va explotar i que va volar més de dos quilòmetres fins a xocar amb l’immoble.

«Jo treballo a Torreforta, però tinc la família a Cambrils, així que vaig pensar anar a reunir-m’hi. Però ni tan sols van aixecar la barrera del peatge. Les carreteres es van col·lapsar. Vaig trigar dues hores a arribar a casa», diu Susana Martín. «El que no pot ser és que ningú pensés a aixecar els peatges perquè la gent es pogués desplaçar», critica la Cristina Berrio, presidenta de l’Associació de Veïns de l’Eixample de Torreforta.

Un exemple de la por, el dubte i el descontrol també són les nombroses trucades ateses en el 112, malgrat que molts ciutadans es van queixar que no els van contestar. A les 23.51 hores, quan la situació semblava controlada i la majoria sabien l’abast del que havia passat, Protecció Civil va informar: «El 112 ha rebut 1.617 trucades relacionades amb l’explosió. D’aquestes, 1.550 des de Vila-seca.

L’IMPACTE EMOCIONAL

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

«He viscut aquí tota la meva vida. Vaig viure l’atemptat d’ETA als 80 i no he passat mai tanta por com dimarts, al veure la meva filla de 4 anys agafada a la cama de la meva dona i plorant», recorda el Javi, un veí de La Canonja que diu que per un moment es va plantejar canviar de residència. Lògic. Amb la dona i la filla de 12 anys van veure l’explosió des de la cuina de casa.

«Ara uns veïns de Gàmbia del meu barri diuen que volen anar-se’n d’aquí, que tenen molta por, i no m’estranya», afirma el Karim. Quan ho sent, el Ricard reflexiona: «Jo cada dia passo per la flamarada de la petroquímica que hi ha a Constantí i em diuen que aquest aire és net, però no ho sé, tinc els meus dubtes». I afegeix: «Estaria bé que aquestes empreses col·laboressin amb els veïns que ens exposem a aquest risc». I als que diuen que almenys tenen feina, molts d’ells a les químiques, respon: «Però els sous no són elevats».