Menors sense permís patern per avortar compren pastilles a internet

Les menors que es queden embarassades a Espanya necessiten el consentiment dels pares per avortar. Una àmplia majoria d’elles ho aconsegueixen, però hi ha una minoria, les més vulnerables, que no obtenen aquest permís (o no s’atreveixen a demanar-lo) i opten per assumir riscos per interrompre l’embaràs. Entitats i farmacèutics constaten que hi ha noies que compren pastilles abortives per internet i les prenen sense supervisió mèdica. Una situació que comporta un risc «potencialment mortal» per a aquestes joves i que, sospiten molts experts, no canviarà fins que les menors de 16 a 18 anys puguin avortar sense el consentiment patern, una mesura que ja ha anunciat el nou Govern de coalició.

Segons diversos informes de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI), a tot Espanya cada any hi podria haver més d’un centenar de joves que avorten sense el consentiment dels pares. Suposen menys de l’1% dels avortaments que hi ha a tot el país. Un estudi de l’ACAI del 2010, quan les noies de 16 a 18 anys podien avortar sense el permís dels pares, explicava que van ser 151 les que ho van fer. Una altra recerca, del 2014, assenyalava que hi va haver 113 menors en aquesta situació.

Oficialment, ni el Ministeri de Sanitat, ni la Generalitat quantifiquen l’avortament adolescent, perquè l’estadística inclou a la mateixa franja d’edat les menors d’edat i les noies de 18 i 19 anys. I calculen encara menys l’avortament adolescent sense consentiment mèdic perquè, a ulls de l’Administració, atenent la llei, a Espanya no es produeix.

Les més vulnerables

«En la pràctica majoria de casos aconseguim intervenir amb la família perquè les noies menors d’edat que ho vulguin puguin acabar l’embaràs, però almenys registrem un cas al mes de noies que no aconsegueixen aquest pas essencial per interrompre l’embaràs», afirma Jordi Baroja, director del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats de Barcelona. «Són les noies més joves, amb més problemàtica social o amb progenitors que tenen un pensament contrari a l’avortament», diu Baroja. I en aquests casos, ¿què passa? «De vegades tornen dient que han avortat de forma espontània, però més tard ens expliquen que van aconseguir els fàrmacs per avortar de forma clandestina. Altres, directament, les perdem pel camí», afirma Baroja.

Anuncis a internet

I de forma clandestina significa «comprar pastilles abortives a través d’internet». Sense cap control ni seguretat mèdica. Hi ha desenes d’anuncis a la xarxa que ofereixen misoprostol, el principi actiu que es comercialitza com Cytotec. Es tracta d’un fàrmac, només administrat legalment a centres sanitaris i hospitals, que indueix les contraccions per expulsar el fetus de l’úter de la mare abans de les nou setmanes d’embaràs.

«Pren quatre pastilles, dues per via oral i dues per via vaginal amb un interval de cinc minuts. Llavors posa’t a la gatzoneta en un gibrell i així veuràs com expulses el coàgul». Aquesta és la recomanació que, a internet, ofereix una persona que ven aquest producte de forma il·legal a una presumpta adolescent de 16 anys que està embarassada de tres setmanes. No adverteix dels riscos de febres, nàusees o hemorràgies, ni de la necessitat de visitar un metge abans. Afirma que no és un especialista sanitari i reconeix que té molta demanda: «No dono l’abast». Cada pastilla costa 40 euros, i els enviaments es fan utilitzant el certificat de Correus des de Madrid.

Una setmana més tard, l’enviament arriba a la redacció de EL PERIÓDICO. El medicament està embolicat en un paper de còmic. És dins d’un sobre petit de Correus, amb remitent a una oficina de l’empresa pública a Madrid. Les pastilles no venen en cap caixa, només hi va un blíster retallat amb les quatre pastilles pagades. Al dors del blíster es pot llegir el nom del fàrmac (Cytotec), el del principi actiu (misoprostol) i els grams de medicament que conté cada píndola, en aquest cas, 0,2 mil·ligrams.  També es pot llegir inscrita la marca del fabricant, Pfizer. 

L’enviament clandestí de les pastilles no inclou cap prospecte, ni cap document on s’exposin els efectes secundaris de la píndola. Tampoc hi ha cap data de caducitat ni garanties sanitàries que el fàrmac hagi complert tots els controls sanitaris ni de fabricació.

Risc potencial de mort

Metges i farmacèutics es posen les mans al cap al conèixer aquests anuncis. «Aquestes noies s’enfronten a un risc potencialment mortal», afirma la doctora Montse Palacio, vicepresidenta de la Societat Catalana d’Obstetricia i Ginecologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. «A més del risc d’hemorràgia de la menor, hi pot haver complicacions mèdiques, per exemple febres altíssimes, nàusees o noies que tinguin problemes que acabin amb aturades cardíaques o xocs hemorràgics», diu. «Aquests tractaments necessiten supervisió mèdica», recalca.

El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona (COFB) també alerta dels riscos per a la mare de prendre aquestes pastilles sense cap supervisió. El tractament farmacològic abortiu també implica un altre fàrmac, la mifepristona, que, dit de forma ràpida, fa que el fetus no continuï creixent, perquè després l’expulsi el misoprostol. «Sense aquest fàrmac, l’eficàcia de l’avortament es rebaixa, podria passar que el fetus no s’expulsés i tingués malformacions», considera Maria Perelló, responsable del Centre d’Informació del Medicament del COFB.

Tràfic de medicaments

Al COFB «li consta» la venda il·legal d’aquest fàrmac per avortar. Segons els estudis del Centre d’Informació del Medicament, que consulta amb diverses farmàcies, el 2019 el misoprostol va suposar l’1,3% de la venda «il·legal» de medicaments a Catalunya. Perelló, a més, constata que la venda d’aquest medicament a través la xarxa és «una il·legalitat que hauria de denunciar-se a les autoritats sanitàries». En principi, el seu ús per avortar només es pot dispensar a hospitals i centres sanitaris. Tot i que aquest fàrmac també s’indica per al tractament d’úlceres. En aquest cas, sota recepta mèdica, sí que el poden dispensar les farmàcies. «Pot ser que l’obtinguin des dels laboratoris, a hospitals, farmàcies o altres països amb diferent legalitat, però aquí la seva venda sense recepta és il·legal», afirma.

«Mai em vaig sentir tan sola»

La Laura no es diu Laura, però demana que l’anomenem així per evitar ser reconeguda. A principis de 2019, amb 16 anys acabats de complir, un test d’embaràs li va dir allò que menys volia sentir: estava embarassada. «No em creia que fos real, no sabia què fer», afirma.

El pare de la Laura havia mort i la mare era en un altre país fora de la Unió Europea. Ella viu amb els avis, que descriu com a «molt estrictes, conservadors i catòlics» i que sempre s’han posicionat «en contra l’avortament». Explicar-los el seu embaràs era una cosa que no s’imaginava sota cap supòsit, perquè sabia que l’haurien obligat a tenir el nadó. Una cosa que ella no volia. «Jo vull estudiar, fer la meva vida, treballar, i tenir un fill hauria sigut tallar-me les ales», diu, un any després.

Només dues persones coneixien el seu embaràs. El seu nòvio, de 19 anys i «en qui no confiava gaire» i la seva millor amiga. Va ser la segona qui «va aconseguir 4 pastilles abortives». Diu que no sap com les va obtenir, però sospita que va ser a través de la xarxa. Sabies a què t’enfrontaves. ¿No tenies por? «Jo només volia acabar amb tot això, i sabia que això era l’únic que podia fer, la resta tant era». Agafar-se a la taula de salvació. Era la seva única esperança.

Després va venir el dolor, «horrible», els «vòmits, marejos». No podia caminar pel dolor», afirma. Va prendre les pastilles un divendres a la tarda. «Així dilluns podria anar a classe normal», explica.  

Però el pitjor de tot va ser haver de passar per tot aquest calvari totalment sola. «Jo era una nena de 16 anys... mai em vaig sentir tan sola en la meva vida, no sabia en qui recolzar-me, no tenia ningú al meu costat», afirma. «Veig malament que les noies hagin de demanar el consentiment dels pares perquè la gent no sap quina és la realitat de cada una», diu.

A posteriori, la Laura reflexiona sobre el que va passar. «Hauria d’haver-me posat el preservatiu, ja ho sé, però és que fins que no et trobes amb les conseqüències no ets conscient de la importància que té, per moltes xerrades que et facin». Però surt del que va viure amb una màxima. «T’has de cuidar a tu mateixa, has de pensar en tu i reflexionar si vols fer allò que et demanen».

La Laura va aconseguir acabar amb el seu embaràs, malgrat totes les penes. Però sap que són tantíssimes les que no poden. «Hi ha noies que tenen els nens quan són adolescents, en conec moltíssimes, i no m’estranya que en alguns països on l’avortament està prohibit s’acabin suïcidant, conec alguns casos».

Embaràs adolescent i pobresa van junts

«La distribució de la fecunditat en dones adolescents mostra un patró lligat a la pobresa dels barris». Aquesta és una afirmació que feia, el 2017, un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, comandat per Glória Pérez, especialista en salut reproductiva i sexual de l’ens. Dos anys més tard, preguntada per ‘El Periódico’, respon que, si bé és cert que en deu anys els embarassos adolescents han decaigut almenys deu punts a la ciutat, es continua observant la mateixa distribució marcada per la pobresa.

«Als districtes amb rendes més baixes hi ha més mares adolescents, i en els més rics s’avorta més», afirma. En total, el 2018, 529 noies de 16 a 19 anys es van quedar embarassades a Barcelona, tot i que el 72% van acabar avortant. Afecta especialment districtes com Nou Barris o Ciutat Vella, i barris com Vallbona, Trinitat Nova, Ciutat Meridana, Roquetes, Baró de Viver, el Besós i Maresme. En canvi, la taxa més baixa d’embarassos adolescents és als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts.

Que les noies vulguin tirar endavant l’embaràs s’explica per molts motius. De vegades, perquè no poden fer altra cosa, ja que legalment no poden avortar sense consentiment. Però no s’han d’obviar altres motius socioeconòmics i culturals. «Hi ha noies sense gaires perspectives de futur, que al ser mares se senten més privilegiades i recolzades en la seva comunitat, se les considera més adultes en el seu entorn», afirma Pérez. Una cosa que es dona amb més freqüència als barris més humils, segons l’experta, i que és molt més difícil d’atacar. «S’alimenten d’una falsa il·lusió de la maternitat per posicionar-se com a adultes», diu.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

L’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’única que ha analitzat les dades en funció de la riquesa dels barris, treballa sota la lògica que els embarassos adolescents han d’arribar a zero. «Ser mare adolescent és un element de desigualtat clau per a aquestes noies, que no podran prosperar acadèmicament i laboralment», afirma Pérez. Per això, han dissenyat diversos projectes de prevenció, per acostar la salut reproductiva i sexual als instituts. Un d’ells, ‘Parlem-ne, no et tallis’. Només ha arribat al 30% d’instituts de la ciutat, tot i que als barris més desfavorits, els «prioritzats», arriba fins al 52% d’institucions. «Els instituts són els qui decideixen si s’aplica el projecte o no, i és un mur infrangible perquè aquest projecte hauria d’arribar a totes les aules de la ciutat», diu l’experta.

Tot i que, segons Pérez, l’embaràs adolescent s’ha d’aturar des de la primària. «L’educació sexual des de la perspectiva feminista és clau, cal aconseguir que aquestes noies arribin a l’adolescència totalment apoderades, i que no admetin, per exemple, que la seva parella es negui a utilitzar el preservatiu», diu l’experta. Més encara quan l’edat mitjana de les primeres relacions sexuals ha caigut fins als 16 anys en les dones a Espanya.