Les noies podran portar pantalons i els nois faldilla a les escoles valencianes

A la Comunitat Valenciana els uniformes obligatòriament diferenciats per a noies i nois tenen els dies comptats. En unes setmanes s’aprovarà a les Corts una proposició no de llei que portarà a modificar el decret que en regula l’ús obligatori en centres sostinguts amb fons públics «perquè no es pugui obligar a un codi de vestuari diferenciat per sexe entre les alumnes i els alumnes i que, per tant, es permeti plena llibertat individual». Atès que als públics és residual l’ús, la norma està enfocada als concertats.

La queixa a la Conselleria d’Educació d’una alumna d’un d’aquests centres a la qual se li impedia anar-hi amb els pantalons assignats als nois, va impulsar aquesta iniciativa parlamentària que ha presentat Compromís i ha rebut el recolzament del PSPV i d’Unides Podem EU, per la qual cosa té garantida la seva aprovació en la comissió que l’estudiarà previsiblement entre aquest gener i el febrer.

Si el calendari es compleix, el curs que ve, les escoles hauran d’optar per tant o bé per unificar els seus uniformes i fer-los unisex o bé deixar que cada alumne, independentment del seu sexe, triï quin portar si és que mantenen les faldilles i els pantalons.

«Volem unificar la normativa per garantir la llibertat de tot l’alumnat, és a dir, que puguin elegir quin uniforme portar independentment del seu sexe i sobretot de l’escola a la qual vagin, sigui pública o concertada. La nostra escola és molt diversa i això s’ha d’anar incorporant en la nostra legislació. Hem de garantir que ningú en quedi exclòs», explica a aquest diari, la diputada Papi Robles, signant de la iniciativa.

La proposta apunta que les peces obligatòries i diferenciades estan «associades a uns estereotips de gènere tradicionals» i que poden vulnerar «el principi d’igualtat davant de la llei i no discriminació en cap circumstància». Entre els arguments que s’ofereix hi ha el disposat per la llei d’igualtat del 2007 però també una sentència del Suprem del 2011 contrària a la pràctica de la sanitat privada d’imposar peces diferents a infermeres i auxiliars.

Vicenta Rodríguez, representant d’Escoles Catòliques, assegura que assumiran la nova normativa «amb normalitat» i que no els «causarà problemes», però afirma que es tracta d’una regulació innecessària perquè la mateixa evolució de la societat havia iniciat ja aquest canvi. «Per això pensem que és una mica pèrdua de temps perquè hi ha coses molt més necessàries», explica.

«Als nostres centres, en l’etapa d’infantil, ja van tots amb xandall perquè les faldilletes es van treure per una qüestió d’autonomia per anar al lavabo. A primària, l’habitual és que o bé hi hagi una peça unificada o bé les noies puguin triar entre faldilla o pantalons. I a secundària, la veritat és que costa moltíssim que portin uniforme com a tal», resumeix.

Mariano Vivancos, director de la Federació de Centres d’Ensenyament, assegura que en aquesta xarxa ja són majoria els que donen «aquesta lliure opció» que les noies optin pels pantalons, però apunta que «mentre que en les etapes infantils l’extensió de l’uniforme unisex és generalitzada en cursos superiors aquesta distinció de rol és una cosa buscada per ells i són les noies les que volen portar faldilles».

La moda escocesa

Notícies relacionades

L'uniforme torna al col·le per diluir la desigualtat entre alumnes

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

No hi ha recompte oficial d’escoles concertades que exigeixen l’ús d’uniforme ni tampoc d’aquells que discriminen el seu ús per sexe. Les dues associacions majoritàries asseguren que són ja poques, però almenys un 40% de les escoles dels representants al comitè executiu de Feceval (tots els que donen detalls a la seva pàgina) exigeixen faldilla obligatòria a les noies en alguna etapa segons la informació de les seves webs.

Els dos representants de la concertada veuen difícil que la iniciativa que ha arribat a les Corts canvïi la vestimenta dels nois. «No crec que arribi la moda escocesa de les faldilles per als nois», apunta Rodríguez. Per a Vivancos, que assegura desconèixer la denúncia que ha donat peu a la proposta política, la mesura «busca justificar que s’està treballant en el pla de coeducació però tindrà un impacte zero, la valentia cal buscar-la en altres mesures».