L'uniforme torna al col·le per diluir la desigualtat entre alumnes

Un polo de color blanc, una dessuadora blau marí –que recorda les de les universitats americanes– i uns texans. Tots iguals, nens i nenes. L’Escola Goya de Terrassa, centre concertat que el curs passat va complir mig segle, porta uniforme des d’aquest any. «No volem que sigui pres com una mesura elitista», precisa el director del centre, Nacho Selva. «¡Al contrari! Estem en un barri popular, d’origen obrer, el de Sant Llorenç, i precisament el que pretenem és evitar que per raons de vestimenta hi pugui haver diferències entre els alumnes», afirma. La idea ha sortit dels pares, assegura.

    

Tot va començar fa dos o tres anys, quan alguns progenitors van suggerir la possibilitat d’implantar un uniforme al col·legi, en el seu cas, no només per raons socials, sinó també per motius econòmics. «Després d’estar analitzant durant aquest temps la manera de fer-ho, vam decidir que només fos obligatori per als alumnes de P-3, perquè es vagi implantant progressivament; per a la resta d’estudiants és d’ús optatiu, entre altres coses perquè, com que aquesta equipació no existia quan es van matricular a l’escola, vam considerar que no era just imposar-los-la», precisa Selva.

    

L’èxit de la nova vestimenta, d’aspecte esportiu, ha sigut important. «Hi ha hagut tanta acceptació que xavals d’altres cursos també han començat a portar-lo, i moltes famílies demanen que s’ampliï a altres edats», afirma Sandra García Marco, mare d’un nen de tres anys. El polo, detalla, «surt per 20 euros, i la dessuadora, per 30 i tants». El pantaló i el calçat són de lliure elecció.

OPOSICIÓ

Menys entusiasme va suscitar l’uniforme entre els pares del Col·legi Sagrada Família de Lleida, quan la direcció del centre els va comunicar, a finals del curs 2012-2013, que a partir del setembre següent els alumnes d’infantil, primària i fins a segon de l’ESO haurien d’utilitzar la mateixa equipació. «Vam considerar que era una mesura de caràcter social, però hi va haver pares que no ho van veure d’aquesta manera», admet Susana Cano, representant de l’empresa propietària del col·legi, situat en un barri d’alta complexitat.

    

Després que el primer any d’implantació «mitja dotzena de famílies traguessin els seus fills de l’escola per aquest motiu», el cert és que ara «la majoria ho veuen com una mesura avantatjosa, entre altres coses, perquè han comprovat que a la llarga els ha suposat un estalvi», subratlla Cano. «I una cosa que en un principi no havíem previst: pel que ens estan fent arribar pares i mares, l’ús de l’uniforme ha reduït també les discussions amb els fills a l’hora de decidir què es posen cada matí», afegeix.

   

La vestimenta al Sagrada Família de Lleida combina els colors vermell i beix. «Per a les nenes més petites es va pensar en un pitxi i per a les més grans en una faldilla pantaló, perquè era més còmode, encara que ens trobem que les d’ESO es posen pantalons», precisa la responsable de l’escola.

    

¿Els uniformes estan tornant a les escoles catalanes? «Hi ha una certa revifalla, sí, sobretot en col·legis que volen trencar amb les diferències socials que hi pugui haver entre els seus alumnes i que pretenen crear entre els estudiants un cert sentit de pertinença al centre», assenyala Jordi Sanromà, creador de la nova equipació de l’Escola Goya de Terrassa. A aquesta idea s’hi ha de sumar el fet que l’ús d’uniforme «pot ser una mesura, així mateix, per reduir l’assetjament escolar o bullying per raó de la vestimenta», afegeix Sanromà, que és també representant comercial.

    

Els detractors d’aquesta manera de vestir esgrimeixen, en canvi, que en un moment com l’actual, en què les escoles treballen per estimular el sentit crític, en el qual es busca que cada nen elabori les seves pròpies opinions i decideixi sobre la seva manera de ser, la imposició d’uniformes contravé de ple aquest principi.

ESTALVI DISCUTIT

«Impedeix la llibertat d’expressió dels estudiants, inhibint la individualitat, ja que, en definitiva, la roba és una de les maneres que té un jove per expressar-se i buscar la seva personalitat», constata Laura Martínez, mare i bloguera especialitzada en temes educatius. «Quan un alumne va a l’escola és perquè aprengui a pensar en llibertat, i el fet que tots portin la mateixa roba no contribueix a aconseguir aquest objectiu», afirma Martínez.

Notícies relacionades

Una jove japonesa demanda el seu col·le per obligar-la a tenyir-se els cabells

La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR

    

A més a més, afegeixen altres pares contraris als uniformes, l’estalvi econòmic no és tan evident. Els uniformes se solen haver de comprar en establiments concrets, sense competència, amb el que això suposa a l’hora de fixar marges de benefici en les vendes. «I com que és una roba que s’utilitza molt, no sempre pot ser aprofitada pels germans més petits com diuen les escoles que l’han implantat», afegeixen.