Un jutge veta que Educació fitxi professors de l'ESO sense màster

Important revés legal per al Govern. En concret, per alDepartament d’Educació. Un jutjat de Barcelona ha anul·lat la resolució que permetia exercir com a professor de secundària sense haver cursat el màster de l’ESO que habilita per fer-ho. Aquest títol era obligatori des del 2009, però la Generalitat, davant la greu escassetat de professors, sobretot en les assignatures de Català, Castellà i Matemàtiques, va decidir contractar personal interí sense aquesta formació amb el compromís que l’obtinguessin en els tres anys següents. El Govern ja ha anunciat que recorrerà. 

El Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de Barcelona tomba, d’aquesta manera, l’estratègia marcada per intentar alleujar la falta de docents en una etapa clau de la formació obligatòria. La demanda la va presentar el sindicat CSIF, que va recórrer el procés de selecció al considerar que els motius eren d’altres. Tal com informa a través d’un comunicat, van acudir a la justícia «a l’entendre que la Generalitat pretenia instaurar un sistema de selecció que premiés la llengua catalana a costa de la capacitació professional docent». Un portaveu de la conselleria assegura que el Govern va prendre aquesta decisió «excepcional, necessària i temporal» sabent que «no estava prevista en la norma». Aquesta excepcionalitat va ser el principal motiu de la defensa, però el jutge, agafant-se al reglament que regula la contractació per prestar serveis com a interí en el sistema educatiu de Catalunya, ha estimat que no hi ha lloc per a aquesta singularitat.

La mesura es va començar a aplicar en el present curs i anava de bracet de la flexibilització, des del març, de la borsa de treball, que només solia obrir-se durant unes quantes setmanes a principis d’any. Al deixar-la operativa durant tot l’any, s’ha permès que les persones interessades a treballar en l’ensenyament secundari puguin fer-ho l’endemà d’acabar el màster, i no esperar un any com passava abans. A més d’això, tot el procediment ha passat a realitzar-se a través d’una nova eina informàtica, les especialitats s’actualitzen cada 15 dies segons les necessitats de cada territori i també es reconeixen nous mèrits, com ara l’experiència en llocs de treball d’atenció educativa no docent, l’acreditació del títol de monitor d’educació en el temps lliure i el coneixement de llengües estrangeres. 

«Autorització temporal»

Notícies relacionades

Ensenyament fitxarà professors per a l'ESO sense el màster obligatori

Ensenyament sabia des de fa cinc anys que faltarien professors a l'ESO

Prop de 1.300 persones sense el màster de secundària han exercit com a professors des de l’abril del 2018, segons informa Educació. La majoria, concreten les mateixes fonts, han realitzat substitucions curtes «com una grip, un braç trencat o, a tot estirar, una baixa per maternitat». Tot, sota la premissa, assenyala el Govern, «que cap alumne es quedés sense professor». El tema de la llengua, ni se cita. El fet de presentar un recurs permetrà a la Generalitat, que no ha precisat quants docents es troben ara mateix en aquesta situació, mantenir la dinàmica. «No demanem canviar la llei, sinó una autorització temporal». La mateixa sentència considera «insuficient» la justificació de la falta de «personal adequat» per donar per bona l’argumentació d’Educació, cosa que sembla complicar l’itinerari d’aquest recurs. El que sí que aconseguirà la Generalitat és dilatar la situació i mantenir a secundària tots els interins sense màster.

El sindicat demandant s’agafa a la decisió judicial per brandir l’assumpte idiomàtic en el seu argumentari. Segons CSIF, «hi ha un nombre de titulats universitaris amb màster habilitant a tot Espanya que podrien exercir la tasca docent de manera òptima i ajustada a dret». «Això evidencia –prossegueixen en la seva nota– la injustícia que hi ha comunitats autònomes que competeixen en desigualtat de condicions per a l’accés a l’ocupació pública a causa de les llengües cooficials, que haurien de ser mèrit i mai requisit». Aquest és un altre debat, perquè, efectivament, entre els requeriments, a l’existir dues llengües oficials, hi ha elcertificat de nivell de suficiència de catalàque es demana en tots els llocs de treball dels centres públics d’ensenyament no universitari.